Les festes de Nadal, evasió o identitat?

El nostre calendari de festes i celebracions està farcit de dates que tothom recorda, per motius festius, gastronòmics o de mera tradició. Els qui ja tenen una edat d’aquelles que se’n diuen respectables recorden no sols que Nadal és dia 25 de desembre, o que Sant Antoni és dia 17 de gener. Saben, com és natural, que dia 24 de juny és Sant Joan, i que cinc dies més tard és Sant Pere. Coneixen la tradició de Sant Blai, dia 3 de febrer, amb els senyorets o crespells beneïts per curar el mal de coll. No parlen de Halloween, sinó de Tots Sants, i preparen el rosari, si hi pensen, per als fillols. Saben que el 15 d’agost és el dia de la marededéu morta, o que Sant Josep és dia 19 de març. Van a veure les llàgrimes de Sant Llorenç dia 10 d’agost, i quatre dies abans han sabut que era festa a Artà, perquè és Sant Salvador. Per Sant Bartomeu, coneixen la festa de Montuïri i els Cossiers, i per Sant Honorat, un dia abans de Sant Antoni, els van a veure sortir a Algaida. Poques coses hi ha que configurin més la fesomia d’un poble que les seves festes i celebracions.

Per això aquesta setmana hem volgut copsar de primera mà com es mantenien les tradicions de sempre durant les festes de Nadal.
Crida l’atenció que entre les més de 400 persones que finalment han volgut respondre la nostra enquesta, gairebé una cinquena part no hagin vist cantar mai una sibil·la en directe. O que una quarta part no sàpiquen què és el sermó de la Calenda. Però més enllà dels coneixements que es puguin tenir sobre una o altra tradició ens hem fixat també en el manteniment de determinats costums. Tant pel que fa a la dicotomia Reis d’Orient / Pare Noel com a la que es refereix al Betlem / Arbre de Nadal, es veu que no hi ha un rebuig explícit d’aquestes tradicions nouvingudes, que, tanmateix, no pareix tampoc que arribin per substituir les tradicions més nostrades, sinó simplement per acompanyar-les. A més d’un cinquanta per cent de les llars, entre la població enquestada, tant hi arriba el Pare Noel com la comitiva dels Reis d’Orient. A un quaranta per cent de les cases es manté la tradició del betlem, compaginada amb l’arbre de Nadal.

Més preocupant encara és la instauració del sopar a la nit de Nadal, una tradició fins fa pocs anys inexistent. En canvi, sí que, tot i que sembla que la volen retirar del calendari festiu, la segona festa de Nadal, el dia de Sant Esteve, es manté com un dels pilars de dinar familiar. La sopa de nadal, la porcella i el torró marquen la majoria dels menús de Nadal. I tot i que per a Cap d’Any l’habitual és sortir a sopar amb els amics, el primer dia de l’any sembla oferir-se només per descansar, i són molt pocs els qui l’aprofiten per fer un nou dinar familiar. Els viatges, en aquests dies de festa, nomes són la prioritat d’una minoria dels enquestats, que participen, això sí, massivament a la loteria de Nadal i, en canvi, ignoren majoritàriament el sorteig dels Reis.
No és fàcil combinar la tradició festiva d’esperit laic amb una festa tan marcadament religiosa com la de Nadal, però es pot fer. El que sí que preocupa, identitàriament parlant, és l’èxode massiu que han patit les Matines i altres celebracions litúrgiques, desconegudes per tants de joves avui.