S’acosta la fi de curs i, sobretot entre els alumnes de batxillerat, tot són nervis i grapades per apujar nota o simplement per no suspendre. Dilluns passat una alumna que tots els exàmens que ha entregat estaven pràcticament en blanc em demanava si podia fer algun treball opcional. Bé, la gent forada on troba blan i la veritat és complex. Deim «sistema educatiu» i sistema és una paraula que suposa un cert grau de lògica i racionalitat. Males de percebre dic jo. Vet aquí algunes consideracions, a vista d’ocell, després de vint-i-cinc anys de fer de «porfessor» com hauria dit la meva padrina, al cel sia. Són breus, el tema pot embafar a més d’un lector. És un tema al qual sovint ens encaram amb massa pretensions i poc sentit de l’humor.
En primer lloc, em sembla un despropòsit fer de la selectivitat una mena d’oposició prèvia a poder entrar a la carrera que un vol fer. Abans la gent entrava a medicina amb una nota d’aprovat i dins la carrera, els dos primers cursos ja feien la triadella. I podia ser que uns alumnes que no havien brillat a secundària, en emprendre els estudis que els agradaven, s’engrescaven i acabaven essent bons professionals. Ara pots fer medicina amb un cinquet si a casa teva et paguen la carrera a una universitat privada. En cas contrari has de puntuar més d’un 10 amb tot això de les ponderacions i endimoniades mitjanes que una gran computadora processa. Així que la selectivitat l’aprova gairebé tothom, però es tracta de batre plusmarques. Els alumnes de l’assignatura optativa que impartesc a 2n de batxillerat em preguen que els posi un 10 com qui demana un poc de compassió, tot per pujar la mitjana del batxillerat que, gairebé de forma irremeiable, baixarà amb la maratoniana i pretensiosa prova de selecció dels millors… dels millors de què?
Els al·lots ara hauran de passar per algun detector de metalls o inhibidor d’andròmines electròniques per no «copiar». El que hem de començar a assumir els docents és que aquesta generació ja no considera copiar o plagiar el fet de fer ús del ChatGPT o el Gèminis. Vivim en un moment de canvi de paradigma i ens aferram a conceptes obsolets. La cultura de l’esforç, la idea de mèrit, capacitat… això és un món diferent. Cada vegada sent a dir de més professors que fan l’avaluació amb IA. Posen les proves i les corregeix la màquina setciències. Un company meu ha estat designat per fer de tribunal a les oposicions i resulta que, dels quatre membres, ell és l’únic que havia passat per unes oposicions. El més trist és que els altres tres «estabilitzats» es presentaren voluntaris per fer de jutges amb uns temaris dels quals potser no havien llegit mai ni els títols.
“Cada passa que avances sense despertar simpaties és una passa cap a la tomba”, alguna cosa així deia el poeta W. Whitman. És aquest el lema de la nova psicopedagogia? Jo no ho sé, però sí que sé que els alumnes reclamaran amb dents i ungles a aquells professors que «s’han passat» puntuant baix. En canvi, si no vols problemes… déus i nous a balquena. O exàmens amb IA. Jo ja estic un poc despistat i esper que el nou programa de la conselleria que ha de venir a substituir el GESTIB -amb l’aura mística de Ramon Llull- tengui una aplicació per tal que els pares i els alumnes es posin ells mateixos les notes. O la mateixa IA que ho confiti tot plegat d’una vegada i ens anem avesant a ser a un món on ja no saps el que saps per què ningú confia en ningú.
