Margalida Jerònia Galmés és orientadora educativa i des de fa dues dècades forma part de l’equip psicopedagògic d’atenció primerenca a la comarca del Llevant. Parlam amb ella dels efectes i trastorns que es relacionen amb l’ús de les pantalles en els infants dels 0 als 6 anys
Quin temps fa que els professionals detectau que les pantalles poden ser l’origen d’alguns problemes?
Durant els primers anys en què vaig fer feina ningú no parlava de pantalles, ni tan sols record indicacions sobre els efectes de la televisió. Durant el curs 2017-2018, els orientadors educatius que atenem infants de zero a sis anys vàrem començar a veure molts problemes de comportament, nins amb dificultats d’atenció, amb problemes de llenguatge i de parla, amb dificultats per jugar més de cinc minuts a una mateixa cosa. Els pedagogs, els logopedes, els psicòlegs i els pediatres comentàvem que passava alguna cosa estranya. I cada vegada que demanàvem a les famílies què feien a casa i com jugaven amb els fills, deien que estaven exposats a les pantalles.
Sembla que ha anat a més el problema…
Sí. I ja fa alguns anys vàrem pensar una possible acció de sensibilització. Volíem que tothom conegués la magnitud del problema. Pediatres, professionals de Serveis Socials, educadors, l’any 2018 vàrem posar en marxa a Manacor la campanya Zero pantalles de 0 a 3 anys. Crec que s’hi ha d’insistir perquè el problema continua creixent. Ara veig el doble de casos, i més greus. Hi ha infants que des que tenen un any estan tres i quatre hores cada dia davant una pantalla. És impossible pensar que aquests infants puguin aprendre res en aquesta situació.
Per què són nocives les pantalles pels infants petits?
Hem d’explicar quines necessitats té un infant i com aprenen des dels zero als cinc anys. Només amb aquesta informació s’entén molt bé que les pantalles no ajuden a aprendre i que són dolentes a aquesta edat.
Són un obstacle per l’aprenentatge?
Tots els infants tenen una necessitat bàsica: la seguretat afectiva. Vol dir sentir-se estimat i acompanyat. Així és com es creen els vincles i la seguretat. Els adults hem de mirar i escoltar els infants, som els que posam paraules a les seves inquietuds, els que contestam les seves preguntes. A més, els infants fins als 3 anys, aprenen amb el joc. Els nins i les nines sempre juguen. Han de tenir l’oportunitat de tocar, d’ensumar, de moure’s. Imiten paraules, gestos i comportaments. Amb les pantalles, res de tot això no existeix. Les pantalles són el primer invent que des de la prehistòria ha paralitzat els infants. Davant una pantalla no hi ha ni moviment, ni acompanyament, ni joc, ni experimentació ni imaginació. Però a més de no aprendre res, que un infant estigui exposat a les pantalles pot ser l’inici de problemes físics, neurològics, endocrins, motrius, de salut, de vista i d’addicció.
Com afecten el cervell i el desenvolupament dels infants?
Alteren el còrtex frontal, la part del cervell que se situa just darrere el front. Els humans aprenem per estímuls i és el còrtex frontal que els rep. Si no parlam al nostre fill des que és un bebè, aquest infant no xerrarà. El llenguatge només es pot estimular amb la veu humana, cantant i posant paraules a les coses que veim. El còrtex frontal és permeable al llenguatge fins als tres o quatre anys. Si en aquesta etapa no s’estimula el llenguatge perquè l’infant passa massa temps a les pantalles, pot ser l’origen d’un trastorn.
També de trastorns neuronals o de salut mental?
Les pantalles també alteren la relació i la connexió entre les neurones del cervell dels infants, que està en desenvolupament. Quan aprenem a xerrar o quan jugam es crea aquest procés de connexió. Però a sobreestimulació de les pantalles l’atrofia i és per això que hi ha infants que no poden fer aquests aprenentatges. Afecta les capacitats de prestar atenció i de concentració. A l’habilitat per posar-se al lloc de l’altre, de tenir empatia. Veim nins addictes a les pantalles que no senten pena quan un altre es fa mal o quan plora. Segons alguns estudiosos tot això pot ser l’origen de trastorns mentals, malalties neuropsiquiàtriques, de trastorns de desenvolupament per hiperactivitat, d’autisme o l’esquizofrènia.
També es parla molt de l’addició a les pantalles. A què es deu?
Quan jugam, quan ens ho passam bé, quan estam contents, generam una substància: la dopamina. A la vida real els moments de plaer són molts durant el dia, però no duren les tres o quatre hores seguides que un infant pot arribar a passar davant una pantalla. Aquest és el temps que moltes famílies reconeixen que els seus fills, des que tenen un any, passen davant les pantalles. La ment humana en desenvolupament no està preparada per aquestes pujades excessives i sostingudes de dopamina. I és un dels motius pels quals els infants es converteixen en addictes. I és ben fàcil de saber. S’enfada el teu fill quan tu li prens el mòbil després d’una hora de mirar-lo? Fa enrabiades? Es posa violent? Crida? És capaç d’agafar el mòbil de dins la teva bossa encara que li hagi dit que no ho faci? Si la resposta és sí, l’infant pot tenir addicció. L’estimulació que una pantalla produeix al cervell d’un infant és tan forta que quan li lleves, li baixa la dopamina. Baixa la sobreestimulació i llavors necessita desesperadament la pantalla. És la mateixa reacció que tenen els drogadictes. I no ho podem consentir.
Què fan les famílies quan prenen consciència del problema?
Totes les famílies diuen “la culpa és nostra”. Però no és cert. Tothom ha viscut situacions difícils i la societat no ens avisa d’aquest perill. Hi ha moments difícils en què les pantalles són inevitables. Infants que estan malalts, pares o mares que tenen un moment molt difícil i han d’estirar de pantalles. O dies en què és impossible controlar la situació. Està clar que hem de poder fer excepcions. Però no ha de ser la norma. N’hem de parlar i hem d’explicar clarament que la sobreexposició dels infants a les pantalles pot provocar trastorns que poden durar tota la vida. I hem d’actuar donant alternatives perquè això no passi.
Quines són aquestes alternatives? Què impliquen?
Quan hi ha hagut una addicció, quan un infant de menys de tres o quatre anys passa mesos i mesos mirant cada dia més de tres o quatre hores de pantalles; quan l’infant no és capaç de dinar sense una pantalla davant; si no pot anar a dormir sense mirar el mòbil… La solució és relativament senzilla. Basta que ens facem una pregunta: quins són els records més meravellosos que guardes de la teva vida en família quan eres un infant? Ningú no diu mirar la tele. I les respostes que ens venguin al cap seran allò que hem de fer.
Què pot durar el procés de desintoxicació de les pantalles?
Els experts parlen de dos mesos complets sense cap pantalla. Però hem de donar alternatives als infants. La millor solució consisteix a passar temps a la natura amb ells, experimentar, tocar, jugar, ajudar a fer el dinar, a posar la roba al seu lloc, veure els amics… En definitiva, jugar en família i amb la presència i la mirada de l’adult, que també ha de deixar el mòbil de banda. I això que pareix tan senzill, funciona. Jo ho veig cada dia amb les famílies que atenc.
Infància 0-3 Manacor: un refugi per a les famílies
L’Associació 0-3 Manacor va iniciar les activitats per a famílies l’any 2004. És un projecte que varen empènyer Joana Pinya, Margalida Jerònia Galmés i moltes altres persones. “Quan les famílies venen allà senten que és un espai per ells i pels seus fills. Els mòbils no hi estan permesos. És un moment perquè descarreguin les seves tensions, les seves alegries, les seves emocions i les seves preocupacions. Les acollidores, que és com ens agrada anomenar-nos a les persones que els rebem, no jutjam ni donam receptes. Simplement som allà, acompanyant”, explica Galmés. “És un temps per dedicar la mirada completament als fills, que són el més important del món. Les famílies saben que els conflictes es poden arreglar, també els relacionats amb les pantalles. Nosaltres estam molt contentes de tenir aquesta sala a l’Espai Na Camel·la. Ja fa anys que feim feina i hi ha llista d’espera per a totes les activitats”, conclou.
