“Les parets de Batlia tenen ulls”

Maria Magdalena Perelló, secretària de Batlia durant prop de quatre dècades, va ser l’encarregada d’encetar les Fires i Festes d’enguany amb el pregó.

Feia dies que no quedaven entrades per assistir a les ballades dels Cossiers. L’any passat ballada virtual. I enyorança de colors apagats. Enguany, 100 places exhaurides a l’Escola de Mallorquí, i 200 a les escoles de Simó Ballester i Es Canyar respectivament. Això, sumat a les 500 que acudiren al pregó de Maria Magdalena Perelló, sumen un total de 1.000 manacorins assistents a la ballada dels Cossiers més atípica de la història. D’asseguts, amb mascareta i amb distància de seguretat. Ja tornarà, qualque dia, el moment de les rotlades i dels colors vius als ulls.

L’arribada en processó al Parc Municipal, sentida i emotiva. No hi cap una agulla. O moltes, entre cadira i cadira. Ben davant el cadafal, una rèplica preciosa, i que fa dubtar els ulls dels més perspicaços, del coll de la cisterna del Claustre. Joan Toni Sunyer surt per fer de mestre de cerimònies. Elegància, dicció impecable, protocol amb ànima. El segueix la padrina de la pregonera, Bàrbara Cànaves, que recorda la capacitat de diàleg i d’empatia de Perelló, sempre “des de la tolerància i la discreció. Has passat gust de fer la feina i l’has feta bé”.

“Venia de ca na Rovellona”
L’expectació creix. Perelló s’aixeca del seu seient entre les autoritats, ella que tantes de vegades havia disposat qui seia on, ara era la que havia d’obeir les ordres protocol·làries. Decidida camina cap al micròfon. El primer cop de veu ja augura l’energia que comandarà el pregó. “Venia de ca na Rovellona quan em va telefonar el batle per demanar de fer fer el pregó”, digué Perelló, després de reconèixer que estava “emocionada”. Repassà, des de la humilitat el nom de pregoners “històrics”, com ara Guillem d’Efak, Jaume Santandreu, Cristòfol Pastor o Toni Gomila i es mostrà orgullosa d’ocupar un lloc al seu costat a partir d’ara.

Es reconegué “manacorina de pares i padrins, de Na Camel·la, enrevoltada de Ca’n Ribot, l’Hípica i l’Apolo” i recordà que en aquell mateix passeig hi ha la Graduada, construïda en temps del batle Garanya: “I encara és una escola. El veritable enemic és l’oblit”, digué.
Repassà, Maria Magdalena Perelló, els seus 42 anys de servei a l’Ajuntament, dels quals 38 varen ser a Batlia. “Gràcies a tots els batles i batlesses per haver compartit maldecaps i il·lusions amb mi”, afirmà. Perelló dedicà el pregó “a tots els qui no hi són, i especialment a les dones víctimes de la violència masclista”.

“El batle esquerranot”
Era inevitable, amb 38 anys a Batlia, la presència d’anecdotari. “Un dia vaig veure Alfonso Puerto que feia un cafè amb Rafel Ferrer Massanet. Ell m’havia precedit a la feina. M’explicà: ‘Llorenç Mas va veure un sancristet al desptax, obra de Miquel Cristet, i me’l va fer despenjar perquè, deia, potser té un bracet espenyat i convenia arreglar-lo. Pocs dies després la gent deia que aquell batle esquerranot havia fet despenjar el santcrist’. Tot això m’ho digué Puerto perquè a batlia les parets tenen ulls. Hem seguir els consells dels amics, dels savis i dels majors”.

Perelló recordà també una conversa amb el batle Gabriel Homar. “Escolta, tu ets filla d’un republicà, el Ros Perelló, i cunyada del primer batle democràtic, Llorenç Mas. A ca vostra xerrau de política. I en sabeu. T’he observat i sé que ets la persona adequada. Jo vull ser proper. Fes-me arribar la veu del poble”.

El dia que inauguraven el tren tot estava a punt de pastora mia per veure’l arribar. “El tren va passar de llis per davant el batle, i no es va aturar on havíem acordat amb els responsables de protocol de Palma. Em vaig enfadar. No es pot ignorar una autoritat elegida democràticament. Si es fa, és el mateix que ignorar el poble”.

Perelló repassà una a una cadascuna de les persones que han ocupat el càrrec de batle mentre ella va ser a Batlia. De Jaume Llull a Miquel Oliver, passant per Biel Homar, Miquel Riera o Antoni Pastor. De tots en digué coses bones en una brevíssima i molt ben condensada descripció.

La pintura fresca de Jaume Ramis
Repassà també la sucosa anècdota del dia que proclamaren fill il·lustre Alexandre Rosselló. “El quadre que havien de penjar no compareixia. A les 12 en punt, comparegué l’artista amb el quadre i el col·locà el cavallet. Tothom s’exclamà en veure l’obra d’art. El que no sabien és que era acabat de pintar i que els qui s’hi col·locaren devora per fer-se retrats se’n dugueren qualque llepada de pintura”.

Amb l’ajuda de companyes funcionàries de la Sala, Perelló repassà també el seu batallar quotidià amb els ciutadans, que acudeixen dia sí i dia també a la casa gran “demanant pel batle”.

I per cloure afegí: “Enyor l’Ai Quaquín a la Sala Imperial, o el Duo Dinámico al Principal, i les pel·lícules del cineclub al Cine Goya, l’olor d’acetona a les perles, el renou dels sinfins, i els oliveraires, i anar a la Roca pel camí de sempre, però no enyor els regalims de sang al carrer els dies de matances, o l’olor de quan buidaven els clots negres, ni el fred a l’escola, ni haver de fer el COU a la cuina del quarter dels Sementals, ni haver d’anar a Son Dureta només per llevar-nos un fic”. Després de repassar els progressos de la ciutat i el municipi, recalcà el caràcter solidari de la seva gent, “anàrem tots junts a Palma el 1987 per demanar un hostpial, sortírem tots al carrer per col·laborar amb els afectats per la torrentada, ens aturàrem d’alenar en veure el cop d’estat de Tejero, i inundàrem els carrers per rebre la campiona Elena Gómez. També ens posàrem les camistes verdes per demanar que l’educació fos en la llengua pròpia de les Illes Balears”. Perelló acabà dient que “Manacor és propietat d’aquells que l’estimen. Salut, pau i llibertat. Ara és demà. Fins demà. Fins demà vol dir fins sempre. Bona nit, i fins demà”.

Cossiers, Simonet i pandèmia
Per part seva, el batle Miquel Oliver, una vegada acabat el pregó de Perelló, prengué la paraula per cloure protocol·làriament l’acte. El batle tengué en primer lloc paraules de record i condol per a la família de Miquel Palmer Duran, Simonet, les restes del qual han estat identificades aquests dies. Oliver recordà també que, precisament “hem pogut saber que tocava el tamborí amb els Cossiers”. En referència als Cossiers, i també al pregó, el batle explicà que es tractava “del primer acte multitudinària d’ençà que va començar la pandèmia” i afegí també que “va ser molt dur i molt trist el mes que visquérem amb el confinament perimetral” i es mostrà molt orgullós de Manacor, “una ciutat amb cor, compromesa amb el seu passat i amb vocació de ser capital de comarca i obrir-se al món”. L’acte acabà amb un concert de la Banda de Música de Manacor.