Josep Massot i Muntaner apuntà la manca d’instrucció militar, els problemes de disciplina i el gir determinant de l’aportació italiana en el bàndol nacional com les principals causes del fracàs de les tropes de Bayo a Mallorca.
La sessió de dilluns passat del cicle Obrir per tancar, no va ser doble, sió gairebé triple. A la intervenció estrella de Josep Massot i Muntaner sobre el desembarcament de les tropes del capità Bayo a Mallorca l’estiu del 1936, s’hi afegí la projecció del documental “Vint dies de guerra”, un episodi dins el cicle Memòria i oblit d’una guerra. A banda d’aquest episodi, també comptà la sessió de dilluns amb la participació del seu director, Pedro de Echabe, el qual reconegué que “els joves prefereixen veure imatges que no llegir.I són molts els professors que han emprat documentals nostres per tocar aquests temes històrics als centres educatius”. Echabe afegí que l’interès “es multiplica quan anàvem als centres acompanyats de testimonis directes , els mateios professors ens deien que mai havien vist els seus alumnes tan en silenci i escoltant amb tanta d’atenció”.
Després de De Echabe prengué la paraula Josep Massot i Muntaner. El pare abat de Montserrat intervengué de manera enregistrada, ja que per motius de salut li ha estat impossible desplaçar-se fins a Mallorca per impartir la conferència. Després de repassar la situació prèvia a la guerra civil i a l’alçament feixista del 1936, Massot es referí a l’immediat “domini total de palma”, sota el comandament del general Manuel Goded”. Per paga, el darrer governador civil republicà “no va voler donar armes als qui les demanaven”. A Barcelona, les forces d’ordre i els anarquistes s’imposaren a la guarnició revoltada i feren presoner Goded, “unes notícies que esporugiren els militars de Mallorca, que volgueren esperar a veure com es desenvolupaven els esdeveniments”.
A principi del mes d’agost, el capità Bayo aconsegueix el suport de la CNT, el PSUC, Estat Català, ERC i mallorquins que havien acudit als jocs olímpics populars deBarcelona, a més d’alguna centúria d’estrangers, per conformar “un col·lectiu de més de 5.500 efectius”. Segons militars mallorquins, aquests efectius haurien pogut arribar a 10.000 , “una xifra totalment exagerada’, que s’haurien enforntat a un màxim de “3.200 homes”.
El 3 d’agost de 1936 partiren de Barcelona vaixells cap a Maó i cap a València, on recullen la columna d’Uribarri. Passen per Formentera, “que es rendeix immediatament, després per Eivissa, que posa una mica més de resistència, però també cau sense problema”. Massot remarcà el modus operandi, smeblant al que s’havia donat a Barcelona: “Els milicians varen incendiar esglésies i mataren sacerdots, fets molt mal vists per la població lcoal, molt religiosa en aquell moment”.
Bayo, diu Massot, “pensava que aconseguiria fàcilment la rendició de Mallorca”. De fet, “els desembarcats s’apoderen sense cap problema de Porto Cristo i confien en una victòria ràpida”.
L’arribada a Palma d’un vaixell italià dona un tomb definitiu a la situació”. També arribà a Mallorca el general Aldo Rossi, de nom real Arconocaldo Buonaccorsi, el temut comte Rossi, que mira de controlar els militars mallorquins. Ja a la desesperada, s’ordena el reembarcament, modèlic, de les tropes de Bayo. Mallorca cau definitivament en mans nacionals.
