Trama Urbana i Social macianera
A la foto de portada: Portada del programa de festes de 1994. Aquest any es complien 75 anys de la fundació de Son Macià. Arxiu: Miquel Estelrich.
El poble sempre ha cercat la manera de trobar un entreteniment per sortir de la rutina i de la tan necessària monotonia. La Vall, en major i menor mesura ha tengut entreteniments i festes durant tot l’any, sense obviar les que particularment s’organitzaven, les bulles entre veïnats. Però, així i tot, coberta aquesta necessitat, sorgeixen festes públiques, sortint de l’àrea de socialització entre els veïnats. Prova d’això són les festes que s’han fet al llarg del temps, quan aquest s’estira. De quan el dia llarg convida a gaudir, dins les seves limitacions de la feina a fora vila; i de quan l’oratge i l’embat del migdia per endavant conviden a aturar-se, encara que sia per uns dies; la feixugor del treball i els dies.
D’aquesta aturada trobam dues festes principals, les festes de maig, dedicades al titular de la Parròquia.
Com que la festa del Sagrat Cor de Jesús, és una festa mòbil; cap any queien igual. Les altres festes són les d’estiu, entre els mesos de juliol i setembre. A mesura que han passat els anys, el patró o patrona, sant o santa de les festes ha canviat fins a establir la Mare de Déu d’Agost o la Mare de Déu Morta com a data oficial per celebrar les festes.
Festes del Sagrat Cor
Dins el maig trobam la festa del titular del temple. Aquesta festa se celebra el divendres següent a la setmana en què se celebra el Corpus. Totes dues van lligades i es col·loquen al calendari, així com cau Pasqua Florida. No disposam de massa informació d’aquestes festes, però amb les hipòtesis que hem cavil·lat i d’altres documents particulars escrits, podria ser que fossin unes festes de tres dies o quatre, carregats d’actes religiosos o litúrgics, com un predicador el dia del titular. Organitzats per Parròquia, les branques femenines d’Acció Catòlica, com les Filles de La Puríssima o Filles de Maria i l’Associació de les Mares Cristianes. Suposam que aquests actes es començaren a celebrar al llarg dels anys amb la fundació del temple i després de la Guerra Civil.
Al mateix temps, durant aquest mes se celebrava el Mes de Maria. Era un complement diari de festes. A dins i fora de la Vall, els que més anomenada tenien eren el de Ca’n Valens, a dins la Vall i el de les Cases de la possessió de Llodrà, a defora de la Vall; arran de la carretera de Manacor, just a l’indret del creuer (actualment hi ha una rotonda) de Ca’s Caminer.
Gràcies al testimoni de Maria Nicolau Veny ‘Pipiu’ hem pogut fer un poc de recerca d’aquestes festes.
Aquest testimoni se’n cuidava de les filles de la Puríssima i encara conserva la medalla que tenien els membres. La seva mare, Damiana Veny Santandreu ‘Coa d’All’ era l’encarregada de l’Associació de les Mares Cristianes de la barriada de Sa Mola. Les seves membres duien una estampeta. Totes dues assistien als dos llocs.
L’any durant el mes de maig de 1928, a les cases de Sa Vall per iniciativa d’en Sebastià Veny Riera ‘Coa d’All’ es va fer un mes de Maria molt musical i cantat. El mateix promotor escrigué unes gloses per l’ocasió, va compondre un cor de veus masculines i llogà un sonador de violí, i els veïnats varen correspondre com tocava. Totes les despeses foren pagades per en Sebastià. Això ho sabem per la plagueta on ho anotà.
Festes d’Estiu
Els Inicis
No posarem tots els grups musicals de la revetla, sinó que explicarem cada dècada. Trobam precedents de festes rurals per un sant. Deim rurals, perquè la majoria d’actes es desenvolupaven a fora vila i a una barriada o zona en concret.
Un exemple són les festes organitzades per Sant Llorenç, l’any 1949 i promogudes per Llorenç Taberner Adrover; més conegut com en “Llorenç Moliner”. Hi ha carreres de cavalls pel regueró de Can Galerí i ball de pagès davant Ca’n Pelut. Són molt recordades pels temps posteriors.
Per tant abans com després, era bo de fer organitzar actes d’aquesta classe. Són actes senzills i pràctics.
Més endavant (entre 1950 i 1960) ja hi havia espai per a les representacions teatrals. En aquests deu anys, la companyia manacorina Nicolau- Barceló, avisada per en Jaume Febrer ‘Negre’, representa per les festes d’estiu l’obra “Es Doctor improvisat”.
Al llarg dels anys s’han anat succeint festes. Però és el 1965, inclús potser; ja se’n celebràs una abans; quan gràcies a la revetlla d’aquell any, les festes comencen a agafar força. Curiosament, aquesta revetlla se celebra al carrer Sant Sebastià, en el tram comprès entre l’Escola Vella i Ca’n Guillem Gotlet.
La revetla d’aquell any, dugué escàndol. El capellà del moment, ja va avisar el vespre anterior a la revetlla. Durant el sermó, va avisar que “els que feien comptes anar a la revetla; no s’acostassin a combregar, ja que estaven en pecat mortal, en pecat de pensament.”
A partir d’aquí la revetla pren força. I en conseqüència els actes que es desenvolupen entorn d’ella.
Anys després, el 1967; els dies entorn de dia 14 d’agost tenim festes patronals.
Revetla amb els conjunts “Dandys Boys” i “Club 22”. Dia 14 d’agost, es representa El món per un forat, original de Joan Mas.
Del 68 al 69, han passat els conjunts “ Los Zonios” i “Los Otros”.
El 1969, les festes es celebraren al setembre per Sant Mateu. El grup del Teleclub, Cara al Vent A; escenifica un sainet d’en Bartomeu Ferrà, Sa Plagueta dels Lloguers.
El 1970, del 26 al 29 de juny, agafant Sant Pere com a patró. L’acte més destacat fou la posada de la primera pedra del nou temple parroquial, dia 29 de juny.
De divendres 26 no trobam massa informació, però sí dels dies següents. Dissabte 27, al vespre hi va haver ball de pagès. Tenint en compte la feina que feu el rector damunt la cultura popular, molta gent s’animà a aprendre de ballar. A continuació del ball, hi va haver la revetla. Animada pels conjunts “Quijotes” , “Latitud” i “Los Cirros”.
Diumenge 28, al matí carreres a peu i damunt muls. A l’horabaixa tir al plat. Aquest se celebrava i s’anà celebrant als sementers propers al Pou de Sa Cussa. Al vespre, el grup de teatre del Teleclub; estrena “Una temporada a Ca Sa Dida”.
Dilluns 29, darrer dia de festes. L’horabaixa, partit de futbol infantil, entre l’equip infantil de Son Macià i l’equip infantil de Sant Roc. Després partit del C.D. Son Macià contra el C.D. Las Flores.
A les set, missa presidida pel Bisbe del moment, posada i benedicció de la primera pedra de l’actual església. Llavors els assistens hi posaren una petita pedra evocant l’aportació popular.
A les festes de 1971, a la verbena es tira la casa per la finestra amb sis grups. “Amistad”, “Los Cirros” i “Quinta Sinfonia”. També actuaren “Fuego”, “Los Cromáticos”, i “Los 5 del Este”.
El 1972, es combina un grup musical “Los Deltas” i d’espectacle “Margaluz” i el seu conjunt. Aquesta darrera repeteix el 1974. Aquest any pel Carme es feren les festes.
El 1978, venen “Los Valldemossa” Diverses fonts orals apunten que Margaluz també vengué altra vegada amb aquest grup.
El 1979, actuen «Los Javaloyas».
Durant tota la dècada dels 70, grups creats arran del turisme vengueren a actuar a Son Macià. Alguns de renom i del Llevant mallorquí Sixtar, de Portocristo; “Los Cinco del Este” fundat a Manacor; actuaren molt a la zona de Cala Millor. També vengueren “Los Javaloyas” i d’altres artistes d’aclamació popular, com “ Margaluz” i “Los Valldemossa”.
A part amb el boom turístic sorgiren altres grups musicals menys coneguts que també aprofitaven actuar a revetlles populars. Com que no eren tan coneguts podien actuar i alhora els podien pagar l’actuació, no tenien un preu tan alt com els altres. Aquests eren els més habituals al nostre poblet. Tal com apunten diversos testimonis, la revetla era de pagament.
En la dècada dels 70, predominaven els grups amb un repertori propi i cançons molt cantades. Un repertori que incloïa cançons de creació pròpia, estils de música i ball del centre i el sud d’Amèrica. També s’adaptava alguna cançó de rock, com Satisfaction dels Rolling Stones.
Als anys 80, es combinaven grups de música, més musical i no tan cantada. Mesclant jazz, blues i rock.
Moltes també eren de creació popular. A poc a poc i a mitjans dels anys 80, el rock s’incorpora a les revetlles.
Als anys 90, el rock predomina amb altres cançons de cantants nacionals.
Durant les diverses dècades dels 2000 fins a enguany, dos o tres grups interpreten cançons del moment i d’enrere (20-30 anys enrere) i de sempre d’artistes nacionals i internacionals. El discjòquei és el punt final i la nova incorporació a aquest acte.
Resta d’actes
Deixant de banda la revetlla, les festes han passat de tenir de tres fins a 5 dies (del 65- 80), una setmana (anys 90) a durar quinze dies en les dues darreres dècades. Els actes han anat variant. A partir de 1977, és quan Son Macià, es dona a conèixer com a capital cultural i popular del Llevant. Tot gràcies a la Ximbombada. A partir d’aquest moment la cultura popular, agafa prioritat, especialment popular; i és una forma d’oci molt important dins el poblet durant tot l’any. A les festes d’estiu de 1978, Son Macià celebrà el Primer Festival de la Cançó Folk. Diversos cantants de diferents pobles de la contrada llevantina i del Migjorn hi acudiren amb les seves cançons.
També durant la dècada dels anys 80, molts d’artistes d’estil folk com Tomeu Penya i persones d’arrel pagesa com Madò Margalida de Petra, qui cantava les diferents tonades de fora vila; passaren pel llogaret.
És a partir de 1979, quan comencen a agafar forma talment com les coneixem actualment. Aquell any, es feu el primer pregó a càrrec del rector del moment, Pere Orpí. El pregó d’aquell any foren unes gloses convidant a la festa i alhora explicant tots els actes que hi hauria aquell any. Aquell any, el poble feia 63 anys des de la seva fundació, en la darrera glosa ho posà de manifest i desitjà llarga vida al poble. També tots els actes ja foren gratuïts i ja tenim un programa físic o en paper, tal com apunten diverses fonts orals.
Els anys següents persones lligades a la cultura feren el pregó. A partir del 2000, diversos macianers i macianeres han pronunciat aquest pregó.
Els anys 80 els actes eren més de caràcter popular i rural i fets expressament pels diferents habitants: exposició dels treballs manuals dels alumnes, qui els havien fet durant tot l’any per exposar-los a l’estiu a l’escola. Cada casa aportava el millor que tenia, exposició de ramells, exposició de galls de llavor. També com a colofó de festes, el darrer dia de festes, bunyolada.
El lloc també canviava, la plaça centrava els actes centrals, com el pregó i el ball de pagès. Alhora, l’entorn que oferia el llogaret també era protagonista dels diferents actes. I com no els carrers.
El 1984 amb la I Fira, s’acabaren de consolidar les festes així com les celebram actualment. El 2009 celebràrem 25 anys de la seva edició i s’inaugurà una placa al Centre Cívic. Enguany duim 41 anys de fira i 47 anys de pregó i programa. La fira se celebrava el matí de dia 15 d’agost, entorn dels carrers propers a la plaça; així i tot, també algun carrer fora d’aquest circuit es veia ocupat per la fira. La memòria guardava els llocs on es posava cada mercader o firer. Per exemple, l’oller o gerrer, es posava al costat de l’església davant Can Bessó, amb una estesa d’olles i altres recipients de fang. I entorn el 2010- 2011 i anys següents davant “Sa Creu” de l’entrada, s’hi posava un tràiler carregat de ganivetes, olles i paelles, corretges i diversos ítems similars. Aquests firers eren una estampa que quedà en la memòria de cada fira. I com no els animals.
També hem d’afegir que la revetlla se celebrava en divendres i l’endemà el ball de pagès.
No podem completar l’evolució de festes, sense deixar de parlar dels carrers. Aquests espais s’ompliren fins al 2019 de ramells i decoracions vàries. El 2019, any del centenari; el poble durant tot l’any, però per festes fou quan les voravies dels carrers despertaven olors i colors. També el paperí no hi faltà. Diverses façanes col·laboraren activament en l’enramellat de casa seva.
Del 2019 per endavant
Han canviat diverses coses. Fins al 2026, han canviat el lloc, el paperí, els actes, la fira, el cadafal i els diferents elements que conformen cada acte.
Començant pels actes, d’aquests n’hi ha que s’han fet any sí, any no, altres s’han substituït com el partit de futbol de jugadors locals (acostumava a ser un partit de fadrins contra casats) per una patxanga infantil. La revetlla acostumava a ser divendres, passant-la a dissabte, perquè hi vagi més gent. El ball de pagès, solia ser en dissabte, ara se celebra el dia de la fira.
L’estràngol també té dia propi. Fins fa una partida d’anys enrere, l’horabaixa del dia 15 d’agost; els carrers de la plaça eren l’escenari d’aquest joc. També els carrers on s’hi ha jugat han canviat, fins a establir el carrer de Sant Jaume com el carrer definitiu per jugar-hi.
El cadafal. Aquest element du molts de records. Dels al·lots a passar-hi per davall a tenir una imatge pròpia de les festes. Aquelles posts tancades per unes baranes estètiques amb una senyera envoltant-lo. I més si no aquella estampa d’una plaça allargada i ell, encaixonat davant una casa. A més era, un cadafal que s’assemblava al cadafal fixe, de pedra o d’obra; que moltes places de pobles mallorquins tenen.
Més avall de la plaça, quan encara tenia escalons. Davant el supermercat, unes posts metàl·liques feien un altre escenari, aprofitant els escalons.
D’ençà de la reforma de la plaça, un cadafal més baix i més planer, presideix la plaça.
El paperí blanc constitueix un altre element visual de l’estiu mallorquí. Aquest ha anat canviant per banderins triangulars de paper. L’evolució a vegades involuciona, i enguany (2026) la plaça s’ha vestit d’aquest paperí blanc.
La fira, uns dels canvis més grossos. La fira ha anat canviant de tenir animals (aviram i cans de races autòctones) a no tenir-ne. També a la part baixa s’ha instal·lat els negocis del menjar. Davant la plaça s’instal·len els altres negocis. Hi ha de tot, de llibres, sabates i espardenyes, roba i com no una altra imatge. Aquesta prest serà efímera. El magatzem rep a la seva esplanada, tot un compendi rural, ribells, capells, porqueres, gaiatos, ribells de zinc, beguedors i menjadors de test i també cossiols de diferents mides.
A l’altra banda l’element que no pot fallar mai a una fira, els ramells. Qui més o menys, en compra un. Són un espectacle de colors i formes. D’aromàtiques, ramells de finals d’estiu i qualsevol cossiol d’estar dins les cases. Esperem que pels anys que han de venir puguem veure aquesta imatge i aquest element tan necessari per a la fira!
El que no ha canviat i no hauria de canviar, són les ganes d’anar a festa i de fer-les. Però s’ha de dir que darrere hi ha mesos de feina i de preparar els diferents actes. Així i tot, neix o hi ha un compromís de renovar-lo cada any. I s’ha de dir, que tothom, més poc o més molt, col·labora.
Són les festes un compromís que no pots fallar ni oblidar en el calendari. Ja ve d’enrere i d’ara, que dins l’agost o dins l’estiu, la monotonia de tres mesos s’interrompi i els carrers cobrin vida per quinze dies. Que pels anys que ens queden, puguem viure aquestes festes amb salut i alegria!
Molts d’anys i bons a tots i a totes!
Bibliografia:
Història de Son Macià, Tomàs Garau Febrer.
Son Macià, Passa per Passa. Sebastià Sureda Vaquer.
Roda de Folklore Pagès, Damià Duran.
Testimonis orals:
Macià Nicolau Nicolau
Maria Nicolau Veny
Diverses fonts orals anònimes
