Daniel Martínez Lite (Barcelona, 1999) és un jove català establert a Manacor des de fa sis anys. Amb estudis d’Educació Ambiental i Producció Agroecològica, des del gener de 2026 fa feina a l’Associació Varietats Locals, una entitat sense ànim de lucre que es va constituir el 2002 a partir de la proposta de pagesos, tècnics i estudiosos de l’agrobiodiversitat de les Illes Balears, i que treballa majoritàriament a Mallorca. L’entitat fa feina per a la recuperació de les varietats locals d’hortalissa, llegums, cereals i fruiters I actualment compta amb un catàleg de 100 varietats locals gràcies a la tasca de la xarxa de multiplicadors de llavor, formada per una vintena de pagesos i pageses.
Quan entres en contacte amb Varietats Locals i quina feina fas ara?
Ja era soci d’abans i anteriorment també havia fet feines puntuals per l’entitat, perquè anteriorment estava d’autònom i ells puntualment necessiten ajuda externa per certs projectes. Em van contractar a principis d’any per un projecte d’educació ambiental que té una durada de dos anys i ve de la Direcció General de Coordinació i Cooperació Local. A més d’aquest projecte ara també s’afegeixen altres projectes educatius de l’entitat. Hi ha activitats que es fan a les escoles, tallers puntuals, visites concertades i un nou projecte de Viu la Cultura que començarà enguany.
Més enllà de la part d’educació, en què consisteix la feina de l’entitat?
L’entitat fa feina per a la recuperació de les varietats locals d’hortalissa, llegums, cereals i fruiters I aquest projecte de multiplicació de llavors. La conservació de varietats antigues de Mallorca és l’eix principal de feina. Aquest és un dels pilars fonamentals des de l’inici de l’associació, però després s’han anat afegint altres projectes com el de formacions dirigides a gent del carrer o a professionals. Jo de fet vaig conèixer l’associació a través d’aquestes formacions. Així mateix, hi ha també el projecte ADV, que consisteix a anar a les finques de les persones sòcies, analitzen les plagues i ofereixen assessorament… Així mateix, hi ha un projecte de foment d’alzines d’aglà dolç perquè resulta que les alzines que tenim a Mallorca generalment donen un aglà amarg. Aquest tipus d’aglà dolç s’ha utilitzat tant per consum animal com també per al consum humà i a Mallorca, aquestes alzines s’han propagat tradicionalment a través de l’empelt, una tècnica específica que ens ha arribat transmesa de generació en generació. De fet, Mallorca és l’únic lloc on es conserva aquesta tècnica per aquest cultiu. Des del fa uns anys l’entitat fa feina per identificar i caracteritzar part d’aquestes alzines Ii incorporar-les al catàleg de varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears. Actualment, tot i que és molt incipient, també s’ha començat a fer feina en un projecte pilot també amb alguns fruiters com per exemple la figuera. L’associació a més, des de l’any passat té unes finques que són l’herència de Manel Vicenç Domènech, un dels socis fundadors, i allà hi ha garrovers amb els quals també volem començar a fer feina en el mateix sentit.
Quantes persones en formau part i com funcionau?
Actualment, hi ha 19 persones que són multiplicadores, que són persones que es dediquen professionalment a l’agricultura i es dediquen a multiplicar aquestes llavors de varietats locals. A més comptam amb més de 400 socis i sòcies i som 5 persones treballant a l’entitat.
Fins fa unes dècades, fer-se les pròpies llavors era una tasca comuna dins de la pagesia, però cada vegada es dedica menys temps a aquesta comesa. Per què ha passat això?
Sí, però la pagesia està en decreixement i ja fa anys que, a més, ens arriben varietats modernes i híbrides i algunes fins i tot transgèniques. Aquestes varietats que havien estat conservades i havien passat de generació en generació s’han anat perdent. En els anys 2000, una sèrie de pagesos de Mallorca varen veure que no trobaven certes llavors: ni ells en tenien, ni el veïnat tampoc. Arran d’aquí varen decidir ajuntar-se per fer aquesta feina. L’entitat ara té una col·lecció amb un centenar de llavors recuperades i s’estan comercialitzant per donar-les a la gent que vol començar hort o pagesos més tradicionals que enyoren aquella tomàtiga en concret o aquella varietat de carabassa que ja no troben.
Quina importància té el fet de preservar i fomentar l’ús d’aquests tipus de llavors?
Un dels factors més importants és el fet que protegim la biodiversitat però també la seva capacitat d’adaptació al canvi climàtic. També serveix per mantenir la salut del sòl i conservar el patrimoni cultural i gastronòmic de cada territori… Un dels punts forts d’aquestes llavors és que tu mateix les pots reproduir i això vol dir que no depens de ningú per produir el teu aliment. Amb les híbrides, en canvi, cada any les has de tornar a comprar. Sí que és cert que gràcies a la hibridació, que també es dona de forma natural, han sortit varietats que tenim avui dia. Per exemple, el fet que en l’Antiga Mesopotàmia es començassin a hibridar certs blats va donar com a resultat que avui tenguem blat de xeixa, blat mort o blat barba. El que passa és que sovint veim cultius massius de quarterades i quarterades i si tu tens el teu petit hort amb una varietat pròpia, el pol·len et pot arribar pel vent, en qualsevol moment i et fa perdre la varietat. També ha passat sovint que una marca comercial s’apropiï del nom d’una varietat concreta, però no és realment la local, perquè no té la qualitat de conservar-se.
Què és exactament una llavor híbrida?
Es tracta d’una barreja entre diferents varietats ja existents d’una mateixa espècie. Amb això surt un nou producte que pot ser més homogeni, més productiu… De vegades també és resistent a una malaltia concreta, però pot ser que la llavor vengui, per exemple d’Holanda, i està pensada seguint els paràmetres de la terra que hi hagi allà però no els d’aquí. Les varietats locals s’han anat adaptant i com a pagès té lògica que triïs aquella planta que t’ha resistit. És una selecció més lenta però més adaptada a l’entorn.
Com conservau aquest centenar de llavors locals?
La millor manera és fer-ho amb gelera i amb una humitat baixa. Això ens ho permet controlar avui dia una cambra frigorífica. Cada varietat, però té les seves particularitats. Per exemple, les cebes són un tipus de llavor que s’ha de multiplicar cada any perquè té una viabilitat d’un o dos anys aproximadament. D’altres, com algunes cols o el rave, es pot estirar una mica més. L’associació fa diverses vegades a l’any tests de germinació per controlar si necessitam tornar-la a multiplicar o si encara es pot comercialitzar. En el cas que necessiti multiplicar-se el procés és llarg. Imaginem-nos una lletuga: si tu el vols cultivar per menjar-lo, d’ençà que és una llavor fins que el pots collir, passen dos mesos, però si el necessites per fer llavor, has d’esperar que faci la floració i quan la planta s’asseca, la pots collir. El que fas és allargar el cultiu, i per això la feina és tan lenta. Així mateix, gràcies a la tasca dels voluntaris que venen tots els dilluns podem fer la selecció de llavors, les ensobram…
D’entre aquest centenar, quines llavors recuperades destacaries?
A mi em va sorprendre bastant la varietat que hi ha de tomàtiga de ramellet, que és una de les llavors estrella que la gent ens demana. N’hi ha de mata alta, que són d’una part de l’illa on la terra és més humida i poden encanyar i també de mata baixa, que són més del Pla o Llevant, que són més resistents a la sequera i fins i tot les podem fer a la seca. Sorprèn que dins de l’illa hi hagi tanta diversitat. També m’agrada la carabassa llarga, per exemple, que també la vaig començar a fer a la seca i el procés és molt xulo: no li dones aigua de tot l’estiu, veus com les fulles estan pansides durant el dia, però el vespre reviscolen i finalment surten carabasses de quatre o cinc quilos.
Hi ha alguna varietat específica de Manacor?
Sí, sobretot de la banda de Son Macià. Hi ha l’adov verd, també el meló fei, la fava mallorquina, la carabassa de cabell d’àngel o la de fregall, el ciuró, el fesol de metro o la tomàtiga negra, per exemple.
Deies que també feis formacions. S’hi pot apuntar qualsevol persona interessada en el món del camp?
Sí. Solen ser formacions gratuïtes que ofereixen formadores externes habitualment. S’hi pot apuntar qualsevol persona interessada en la matèria.
Així mateix, també veneu llavors. Com es poden adquirir?
Hi ha tres maneres. Una és en línia i aquí tens dues opcions: comanar-ho i venir-ho a cercar o bé enviar-les per correu. A l’oficina de Porreres també es pot venir en l’horari comercial per comprar-les i així mateix també tenim diversos punts de venda associats que les comercialitzen, però és possible que no trobis totes les varietats més enllà de les de temporada.
