“L’estràngol podria ser una activitat extraescolar”

Francesc Timoner (Son Macià, 2001) estudia matemàtiques a la Universitat de Barcelona. A més, no sols és l’actual campió del món d’Estràngol, sinó que, a més, és el primer jugador que ha repetit aquest honor dos anys consecutius.

Quan començares a jugar a estràngol?
A la lligueta que feien per als més petits ja hi jugava. Devia tenir dotze o tretze anys. Quan vaig ser més gran, devers el 2016 o 2017, vaig passar a la lliga dels més grans.

Has estat campió del món dues vegades consecutives. Com et prepares?
No faig gens de preparació. Pas molt de gust de jugar-hi, però només hi jug el dia del campionat mundial. No sé què deu passar, o perquè s’alineen els astres, o perquè hi tenc un poc d’esma, però la cosa és que he guanyat. Estudii a Barcelona i és mal de fer poder jugar, per allà.

Ens diuen que l’estratègia és important. Però també l’habilitat i la força. Què trobes, tu?
Primer de tot has de consolidar l’habilitat i la força per tirar la tella. Quan tens això controlat, després ja pots aplicar l’estratègia per guanyar. Jo estudii matemàtiques i pel meu cap hi passen molts de números. Veig l’asfalt, i el rost que fa i calcul si he de tirar més fort o menys. I també m’agrada mirar com tiren els altres i cap a on tiren. Si veig que van cap a una banda, sé que hauré de tirar cap allà deçà.

Saber-se ensantar en el moment precís és determinant en l’estratègia. Com ho fas, tu?
La meva estratègia era més deixar que els altres s’ensantassin. I que posassin el rebàtol. Jo no anava a fer-ho, simplement esperava que les seves decisions em poguessin arribar a beneficiar. Podríem dir que la meva habilitat i el meu control sobre si pegaria al rebàtol o no, em permetia aplicar l’estratègia d’aquesta altra manera.

Com veus el futur de l’estràngol?
No hi ha gent jove. Si no hi posam remei, arribarà un punt que això se n’anirà. Hem d’intentar fer qualque cosa. El mateix dia del campionat, em va pujar l’adrenalina, i vaig pensar que podríem fer un club de gent per jugar a estràngol, fer-ne una activitat extraescolar o muntar una lliga per Mallorca. I també fer un document amb les instruccions amb tot ben aclarit. Però quan hi arribes, a l’hora de posar-t’hi, és més mal de fer projectar-ho. M’agradaria fer molts d’esforços perquè no desaparegui, perquè és un tret identitari del poble.

Qui han estat els teus mestres?
El meu mestre principal ha estat la meva vista, però la vista la poses damunt els qui t’han precedit. Els meus mestres han estat el meu padrí, en Nofre… la gent que jugava abans que jo m’hi posàs. Vaig observar com anava allò i després m’hi vaig posar.

A la categoria Majoral del mundial d’estràngol no hi ha dones. És per una qüestió de força?
Una dona amb la força normal que té qualsevol dona podria perfectament ser campiona. No és tant una qüestió de força, perquè al cap i a la fi, la tella patina damunt l’asfalt. Jo ho veig més com un fet històric, com una correntia social històrica que seguim… i si ho volem canviar també hi hem de posar fil a l’agulla.