S’acosta l’estiu i la situació del paradís manacorí de Cala Varques sembla romandre inamovible. Els cotxes comencen a ocupar les voreres de la carretera, el xibiu il·legal segueix fent negoci sobre la platja, grups de persones ja hi acampen per passar-hi l’estiu, les barques comencen a fer-hi cap i les empreses que organitzen excursions a les coves de l’entorn comencen a vendre els primers tiquets.
Més enllà de la situació, ja habitual, sembla que tot plegat s’enrareix encara més: els propietaris denunciaren fa unes setmanes insults i amenaces de mort a dues de les propietàries, després de l’aparició d’unes pintades que aparegueren a la porta d’entrada a la finca sota la firma de “el chiringuito”. A més, fonts des de la propietat asseguren que també han patit agressions físiques. Per aquest motiu, han decidit tornar a tancar les barreres que donen accés al camí històric a la cala: “Sempre s’havia tengut respecte a la gent de Manacor que hi anava però arran de tots els desastres que es fan allà dins ens han aconsellat tancar ca nostra”. Així i tot, asseguren que cada dia es troben el cadenat romput i que s’hi continua accedint. D’altra banda, expliquen que fa uns mesos varen arreglar el sostre de la caseta de Cas Garriguer i immediatament després ho varen trobar espenyat. Fonts de la propietat expliquen que han denunciat la situació davant de la conselleria de Medi Ambient, a l’Ajuntament de Manacor i a la Demarcació de Costes i “tothom resta en silenci davant d’aquesta qüestió”.
Així i tot, la conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va imposar una multa 100.000 euros al propietari del xibiu il·legal i fa uns dies ha enviat dos expedients administratius a Fiscalia per estudiar un possible cas de desobediència. “Dintre de les nostres competències, com a Conselleria de Medi Ambient aquesta legislatura hi hem actuat de valent” explica el Director General de Biodiversitat, Miquel Mir, fent referència al desmantellament de la instal·lació de venda ambulant, les acampades i les fogueres il·legals que s’han detectat. D’altra banda, afegeix que hi ha moltes administracions que tenen competències per actuar a cala Varques: “L’ajuntament no ha fet res per controlar una activitat sense llicència ni tampoc pel que fa als accessos o la vigilància de l’espai” afirma Mir. A més a més, explica que la qüestió dels aparcaments depèn del Consell de Mallorca i que la Demarcació de Costes tampoc ha actuat sobre la platja ni l’espai marí. D’altra banda, l’accés a Cala Varques fa anys que no està lliure de polèmica. El catàleg de camins públics actualment indica que el camí que s’hauria d’agafar per accedir a la platja seria el que s’incia a mà esquerra de la portassa del camí tradicional, que du cap a cala Falcó. A mitjan camí, tot voltant a mà dreta, s’arribaria a un camí prop de la cova del Pirata que sortiria a l’esquerra de la cala. Així tot, aquesta alternativa, ara per ara, també està tancada al pas. De fet, el propietari de terrenys, Bartomeu Mestre “Balutxo” ha redactat diverses al·legacions a l’Inventari de Camins i Camades d’Ús Públic de Manacor – encara sense resposta – i ha denunciat a través del seu bloc personal que els propietaris de l’empresa Club Llevant SA intenten desviar el pas per les finques contigües. En una de les entrades al bloc, Mestre escriu: “La documentació que hi ha sobre cala Varques és abundosa i certifica com l’any 1897, des de Son Fortesa, ja existia el camí públic. Encara hi ha moltes de persones (els amics Antoni Tugores i Gabriel Barceló me n’han parlat i jo ho he vist) que recorden haver-hi anat, d’infants, en carro. El portell gran de Cas Garriguer va estar obert fins a mitjans dels anys 80 i, des d’aleshores, es va mantenir el pas de persones”.
Des de Pro Camins Públics defensen la mateixa tesi: “El camí públic passa travessa la portassa ara tacada, tomba lleugerament cap a la dreta cap a la finca contigua i torna a entrar dins la finca de cala Varques” explica Sebastià Gaià “Garba”. A més, recorda que els camins públics són “inembargables, inalienables i imprescriptibles”.
D’altra banda, fonts de les propietats de les finques per on passa el camí històric de Cala Varques afirmen que “la gent ha de poder accedir a la platja però per on hi ha d’anar no és un tema de la seva competència sinó de l’administració”. Així mateix, argumenten que, sobre paper, el camí oficial no passa per la seva finca. A l’hora de garantir el pas públic, les competències són municipals però, lluny d’entrar en la polèmica, la batlessa de Manacor, Cati Riera, afirma que aquesta és una decisió judicial “perquè hi ha un litigi entre propietaris” i que, sigui com sigui, “l’accés a cala Varques, de moment està garantit perquè s’hi pot anar des de s’Estany d’en Mas”. Per l’actual batlessa de Manacor, la millor solució seria l’expropiació de tota la finca, per tal de fer els terrenys de titularitat pública. Una expropiació que costaria prop de 4 milions d’euros.
Sigui com sigui, l’amenaça per a la conservació de l’espai continua a causa de la manca de control i la massificació de l’entorn per via terrestre i marítima. “Diferents institucions hi tenen competència i tothom es lleva les puces de damunt” explica Margalida Ramis del GOB. Per a Ramis, la situació ideal, ara per ara, passaria per no habilitar cap aparcament i “actuar de manera molt diligent per controlar-ho”. A més, caldria fer “un estudi sobre la capacitat de càrrega que suporta la cala i limitar l’accés sense manies, donant molta informació sobre el que suposa visitar un espai natural protegit”.
