El batle Miquel Oliver ha participat aquests dies passats a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada, concretament en una taula rodona dedicada al municipalisme i la construcció nacional. Oliver ha compartit a les xarxes algunes reflexions sobre la seva participació: “Som conscients que el municipalisme és el primer escaló de la política: el més proper a la gent, el que dona resposta immediata a les necessitats, i alhora un motor imprescindible en la construcció nacional i en l’enfortiment de la democràcia” alhora que manifestava que “ha estat un honor compartir espai i idees amb altres batles i representants del món local. Continuam fent feina amb una convicció clara: des de cada poble i ciutat, també construïm país per viure millor”.
Però l’estada d’Oliver i les seves paraules a Prada no han passat desapercebudes per als mitjans continentals. Així , el diari Ara ha publicat un article en què el definien Oliver en gran titular com “el batle mallorquí que reivindica Jaume I i que va plantar cara a Rafel Nadal”.
La cronista explica que Oliver va arribar a Prada de Conflent “amb avarques i una samarreta de màniga curta que deixa veure el tatuatge que té a l’avantbraç: 144”. Són els dies, com sap l’amable lector manacorí, que va durar el primer govern liderat per Miquel Oliver a Manacor, fins que la dreta es va tornar a entendre per promoure una moció de censura. Segons explica també la cronista “Oliver es defineix com un independentista d’esquerres. De fet, és a la UCE per aquest motiu: per reivindicar la identitat cultural compartida dels Països Catalans i defensar que Manacor és ‘alguna cosa més’ que el Llevant de Mallorca”. També, diu, “aquesta ha estat una de les seves obsessions des del seu despertar com a sobiranista, quan va entrar en contacte amb els moviments estudiantils tot i formar part d’una família que havia votat el PP“. Oliver, com ja ha fet altres vegades públicament, reconegué que “era un vot per inèrcia que jo també vaig fer,erò passar del PP a votar opcions independentistes és una evolució a tenir en compte”. Oliver diu que “l’any 2025 hi ha gent que encara posa en dubte que la Terra sigui rodona. La mateixa gent, com a concepte, és la que posa en dubte que el català, el mallorquí, el menorquí i el manacorí són la mateixa llengua”.
La reivindicació de la història, l’arribada de Jaume I a Mallorca, la repressió visculda durant la guerra civil, la pressió demogràfica i turística que desdibuixa la identitat de les illes… i el decreixement com a solució. “Només així es podrà frenar la ‘neoiorquització’ de Mallorca”, va dir.
Oliver és partidari de limitar per llei el nombre d’anys que un polític està un mateix càrrec i recorda que està “a disposició de MÉS per Mallorcas per a les llistes insulars o autonòmiques”. “La meva filla m’ha dit que vol ser batlessa. Jo li he dit que endavant, que això ho decidirà ella, però que, abans, hauria de fer moltes coses”, va explicar també Miquel Oliver.
També hi ha espai, en la conversa, per als estires-i-amolles amb Rafel Nadal i el seu entorn: “Del Rafa Nadal persona no tenc res a dir” diu mentre recorda que tot i les desavinences per l’expansó de l’acadèmia del tennista, “després hi ha hagut contactes i han estat cordials” mentre recorda que “se li va fer un urbanisme a la carta, amb aportacions tant del PP com del PSOE”.
