L’obra escultòrica de Miquel Vadell i Pastor a les esglésies parroquials del terme de Manacor (I). L’església dels Dolors

Quatre comunicacions enllaçades foren presentades per Andreu Gabriel Veny i Miró, les quals analitzen bona part del patrimoni artístic de les esglésies parroquials manacorines. Incideixen sobretot en l’obra de l’escultor Miquel Vadell i Pastor (Manacor, 1881-1961) que trobam localitzada a les parròquies del terme municipal de Manacor. Vadell té moltíssima obra present en el seu poble natal.
No serà fins al XIX que per motius que ara no vénen al cas es comença la construcció de l’actual temple, que resta inacabat per la part de la façana principal. L’obra de l’escultor Vadell en aquesta església parroquial és molt abundosa i monumental, tota ella neogòtica a conjunt amb el temple. Pel fet que hi ha moltíssima obra dels escultors coetanis que produeixen obra molt similar, fa molt mal atribuir-li peces que no estiguin documentades. Ara bé, els Dolors conserva els canelobres i creus de cada altar, cadascun al seu lloc, a conjunt amb els retaules. Per anar enumerant les obres d’aquest temple es farà a la manera tradicional, és a dir, començant per la primera capella de l’epístola que hi ha més a prop del portal major, i acabant per la de l’evangeli que hi ha enfront de l’anterior esmentada.
La capella del baptisteri privada ara del seu element principal –la pila baptismal–, hi trobem una clau de volta, que és fàcil d’identificar per la pintura, completament de l’estil de Vadell. Hi figura la representació d’un àngel amb un drap, com si fos per eixugar els batejats després que el sacerdot els hagi tirat l’aigua a sobre. La capella de Maria Auxiliadora és la més moderna del temple, dedicada a la devoció mariana dels salesians. Als carrers laterals hi trobem sant Joan Bosco i sant Domingo el Savi.
La capella de Sant Francesc d’Assís és un retaule barroc del XVIII que fou restaurat o reformat per Miquel Vadell. En els laterals de la capella hi ha dues vases de Vadell. Simètriques, i a més, dins una d’ella hi veim la imatge de Sant Francesc consolat per un àngel músic. En el portal del campanar, entorn de la figura de sant Jaume, hi trobem a cada banda uns canelobres de vuit braços. Aquesta tipologia de canelobres que podem trobar a la majoria d’esglésies de Mallorca són una reminiscència al canelobre de set braços jueu també anomenat menorà, el sentit litúrgic del qual deriva de l’Antic Testament i actualment és un dels símbols d’Israel i la religió jueva. El retaule de Santa Magdalena sembla dels tallers d’Olot i les laterals, procedents de l’antiga església.
El grandiós retaule de l’Altar Major està dedicat a la Mare de Déu dels Dolors, datat de 1940. Aquest moble del qual conservem el projecte de Vadell està preparat per a tenir una gran il·luminació elèctrica, talment com passava amb altres retaules de Vadell.
La capella de la Mare de Déu del Pilar fa memòria del patró Sant Jaume, unint-lo a tres advocacions marianes: la del Pilar, la de Lourdes i la de Fàtima. El retaule de Santa Catalina Thomàs és d’un taller de València i la capella és coneguda com “la mallorquina”. El retaule del Sant Crist (1912) allotja la devocional talla del crucificat, i el retaule de la Mare de Déu de les Neus, datat de 1932, allotja la marededéu Sagrari, antiga titular de l’església parroquial. La capella de Sant Antoni Abat sembla que té una petita intervenció de Vadell, sobretot a l’altar on veiem clarament el seu estil i el seu daurat. Dins de la capella de Sant Sebastià, a la paret lateral, hi trobem la imatge de sant Isidre.
Altres elements retirats del culte són Sant Antoni de Pàdua, el sagrari de dins la sagristia, els àngels adoradors; la marededéu del Pilar i sant Jaume, la marededéu “nina” i les sacres; obres totes que mantenen alguns elements inconfusibles i el daurat característic de Vadell.