Pop i heterogènia en el nou disc de Roger Pistola, que es presenta aquesta setmana a l’Auditori de Manacor

Tres dècades el contemplen i ja surt al carrer el seu quart disc. Un treball, com ocorre a cada nou treball de tot artista, de creixement i de consolidació. Roger Pistola ha pres les messions de cantautor, tot i que per a aquest nou disc, que ha titulat Quart Creixent, ho fa amb la companyia d’una banda al complet, on hi inclou, també un tècnic de so i un tècnic de llums. Per a Pistola, aquest nou treball no suposa cap punt d’inflexió. No és un principi, ni un final, “sinó una etapa més, és una manera de reflectir els dos anys que vaig estar a confeccionar-lo, que, a més coincideixen amb elsdos anys que he estat aquí a Mallorca d’ençà que vaig tornar de Barcelona”.

Pistola presenta el disc dia 22 de gener, a les 19:30h a l’Auditori de Manacor, en companyia d’Esteve Huguet a la guitarra, Joan Vila als teclats, percussió i veus, Simó Femenies al baix i veus, i Àngel Ríos a la bateria. Rafa Rigo es cuida del so i Salvador Miralles dels llums.

Tot i que Roger Pistola té un espectre de registres molt ampli i que quan es tracta de fer versions no té por de peces més roqueres, el cert és que en el seu format de cantautor s’agombola molt bé en el “pop, si parlam en el sentit més ampli de la paraula”, tot i que, puntualitza, “respecte del disc anterior és un poc més heterogeni, amb temes més roquers i d’altres més extrems en l’oposat, hi ha contrasts més diferenciats que en el disc anterior”. Precisament en parlar del disc anteriror i comparar-lo amb aquest nou, Pistola recorda que “el tercer disc l’enregistràrem amb la banda pràcticament en directe, amb una producció bastant austera, en canvi aquest l’he gravat pràcticament tot jo”. Aquesta manera de fer l’ha duit a una situació diferent: “Com que gravava jo he pogut dedicar temps a uns arranjaments més especials, que, és ver, després no sabia com podrien sortir o com es podrien aplicar en directe. Podem dir que en aquests dos discos el procés ha estat a la inversa, perquè a l’anterior, primer gravàrem i després ho arreglàrem en directe”

No deixa de ser curiós, igualment, que aquest treball de factura tan personal sigui després acompanyat per una banda completa als escenaris: “En directe em sent molt còmode amb aquesta formació, gairebé més que mai. A més, hem assajat més que mai, i amb les meves anteriors formacions no podíem assajar tant. Quan anàrem al Mercat de Música Viva de Vic, durant mesos vàrem assajar cada setmana, i jo ho enyorava, perquè era una cosa que no havia fet des de l’època de See o Kard’s Piken”, diu Roger Pistola, que hi afegeix que “no ho havia tornat a tenir aquesta regularitat i ho trobava a falta, perquè fer les coses així ajuda compactar molt els directes”. Tanmateix, ara es tracta de fruir el moment, tot i que, pensa Pistola, “a l’hora d’un pròxim disc no necessàriament el faré amb banda, ja ho veurem”. Sigui com sigui, Pistola reconeix que “dur una banda és bastant més complicat, tant econòmicament com logísticament. Tots som professionals i tots hem de cobrar”. Per això es planteja la necessitat de fer concerts amb la banda, “per poder mostrar el projecte amb la seva totalitat, que és molt potent”.