Un equip d’arqueòlegs internacionals, entre els quals el manacorí Antoni Puig, ha duit a terme una nova campanya d’excavacions al jaciment de Son Sard, a Son Servera i torna a treure a la llum importants descobertes que ajudaran a definir les diferents etapes i assentaments.
Els treballs de la campanya s’han repartit entre el jaciment romà i la necròpolis d’època andalusina com també altres prospeccions en jaciments i coves que envolten el terme municipal.
Així mateix, enguany s’ha començat a estudiar l’evolució del paisatge de tot el terme amb la incorporació a l’equip d’una geomorfòloga. «A través de l’anàlisi de la interacció d’aquests habitants amb el paisatge podem recopilar molta informació: com s’assentaven devora els torrents, a què es dedicaven, com treballaven la terra, si hi havia aigua i com l’empraven, la formació i els usos del sòl, quin clima tenien, les torrentades i les sequeres, les plantes que hi havia…». En aquest sentit, Puig destaca l’excepcionalitat d’aquesta tècnica de contextualització del paisatge i també de la zona, que ofereix la possibilitat d’estudiar diferents èpoques en un sol jaciment en bon estat de conservació.
A més d’aquest estudi de la forma del paisatge, entre les troballes de la campanya d’excavació d’aquest estiu, s’han identificat noves troballes destacades: una tomba d’adult gairebé intacta d’època andalusina i un edifici romà.
En referència a l’edifici, Puig explica que no s’havia trobat res nou de l’època des del 2012, quan es varen descobrir els banys. «S’ha identificat un trespol construït amb opus signinum, una tècnica constructiva d’època romana que utilitza fragments ceràmics incorporats en un morter de calç. Segurament és un habitatge, però ho haurem d’investigar l’any que ve perquè ho hem trobat gairebé al final de la campanya. Sigui com sigui, ha estat una sort».
Pel que fa a la necròpolis d’època andalusí – anomenada màqbara en àrab – actualment hi ha vuit tombes localitzades i enguany se n’han excavades dues. «Per primera vegada excavam la primera ben conservada i corresponent a una persona adulta. Es tracta d’una dona d’uns 25 o 30 anys enterrada seguint el ritual musulmà» explica Puig que remarca en la inusualitat de la troballa. «Pensam que la necròpolis pot ser encara més grossa, per ventura amb una vintena de tombes tot i que no ho podem dir amb exactitud perquè no hi ha gaires màqbares excavades. N’hi ha un a Sa Pobla, però no s’hi ha pogut investigar molt per què hi ha un xalet ben damunt i també a Pollença, però un que es pugui estudiar com la de Son Sard, no en trobam».
Aquesta tomba, molt a prop de la tomba infantil documentada fa dos anys, data dels segles XI i XII. «Les restes humanes es tracten encara amb més respecte precisament perquè són persones, però ens poden donar moltes informacions. Podem estudiar les restes de menjar, la composició de les dents i els ossos… Tot això ens pot donar informació sobre la dieta, la mobilitat o fins i tot patologies».
Son Sard, referent clau per entendre la història de Mallorca
Les excavacions arqueològiques que es duen a terme estiu rere estiu han convertit aquest espai en un referent clau per a entendre la Mallorca rural des de l’època romana fins a l’alta edat mitjana. El jaciment romà de les Termes de Son Sard, descobert durant les obres de construcció de la carretera del Port Vell, es va declarar Bé d’Interès Cultural, amb categoria de Zona arqueològica, pel Consell de Mallorca l’any 2017. Aquestes restes arqueològiques, identificades com de gran valor patrimonial per l’entitat insular, corresponen a restes constructives d’època romana d’unes termes que haurien format part d’un conjunt més ampli, possiblement una vila romana. També s’ha constatat la presència de material ceràmic d’època romana en un jaciment de nova planta que es va asseure en una àrea ja habitada amb anterioritat al 123 abans de Crist com també tombes que aporten informació sobre els rituals funeraris dels segles XI i XII.
De fet, l’historiador i arqueòleg explica que tot i que l’extensió del jaciment no és gaire grossa, cada any es fan nous descobriments perquè el lloc és molt ric. «Prop del torrent hi havia una font i terres fèrtils, tot i estar relativament a prop de la mar. Per això, la localització és excepcional: totes les cultures hi han passat. Aquesta acumulació de períodes, el fa singular i interessant per aquesta mena d’estudis».
