Els mems venen a ser com el mercat negre de la informació. Sovint tendeixen a la caricatura, exageren allò que la majoria del comú ja sap. D’altres vegades diuen, covardament, falsedats, perquè els mems són cultura popular anònima, i és bo de fer tirar la pedra i amagar la mà quan volem parlar de qualcú altre. I finalment, també hi ha vegades que endevinen de ple, i diuen coses que, per un motiu o per un altre, no gosen publicar els mitjans oficials. Per això és bo, tan sovint, que hi hagi aquest mercat negre.
Les aigües del Partit Popular de Manacor han anat remogudes, aquests dies. No va caure bé, dins els cercles oficials, que es filtràs el nom de Jaume Mut com a candidat a la batlia per part del PP. La direcció del partit es va mostrar sorpresa, si més no, que la cosa ja circulàs lliurement. En cercles íntims, Maria Antònia Sansó arribava a afirmar que ella «ho havia sabut per la premsa». Bartomeu Rosselló, Roma, batle de Manacor els anys 1995 i 1996, arribava a plantejar la seva sortida del partit davant unes formes que no considerava adequades. L’exdiputada popular Antònia Febrer també publicava una extensa carta on alertava que «el passat ha de ser una escola, no una presó», potser en referència al pas que puguin tenir en aquesta decisió persones que han format part, de manera altament rellevant, del Partit Popular a Manacor.
I tornant al mem, publicat per cert en els estats d’una xarxa de missatgeria ràpida per part de Pedro Duran, líder del partit Nou Ordre Nacional, és cert que hom sap, perquè és un fet públic, que Antoni Pastor ha tornat a la casa pairal del Partit Popular després de la seva històrica brega amb José Ramón Bauzà. I que com a únic batle des del 1979 que ha aconseguit una majoria absoluta, hi té molt d’empriu, dins la casa gran del PP… S’hi pot intuir, certament, la seva mà, en tot això. La presència, com ja han apuntat alguns mitjans, d’Andreu Vecina en el duet que va fer tombar el coll a Jaume Mut, n’és un altre exemple. Vecina ja va ser regidor en el seu moment de la mà de Pastor, i és també un home d’entorn futbolístic, i per paga, també, molt pròxim a un altre clan que no vol amollar el mac dins el Partit Popular, com és el dels Nadals. I per cert, l’altre membre del duet convencedor venia de Campos i era la mà dretíssima de la presidenta Prohens, també campanera ella. Parlam de Sebastià Sagreras.
D’altra banda, també pareixia clar que Mateu Fullana necessitava dues saons més abans d’esdevenir candidat, igual que també Margalida Darder Bover, directora general dins el Govern de Prohens i hereva d’un altre clan persistent. Potser tècnicament també estava preparada, però li faltaven anys de rodatge i de carrer… El darrer de tots que esmentarem, Jaume Rigo, era segurament el qui partia amb millors números i el seu nom va sonar amb força molt per damunt d’altres rumors. De fet, era el preferit d’alguns… però alguna cosa es va moure dins Manacor, i també a Palma. Calia un cop d’efecte, una cara reconeixible, un relat senzill, un discurs potser populista, potser pròxim… I els futbolistes, com ja s’ha demostrat a Manacor sobradament, tenen aquesta estirada.
D’aquí a dir que Mut podria ser una tereseta d’Antoni Pastor hi ha moltes trenques ferm, però també és ver que la manera d’esdevenir-se de les coses ha vengut molt de nou dins les famílies pròximes al Partit Popular.
