skip to Main Content

L’orquestra simfònica de les Illes Balears estrena La festa d’Antoni Parera Fons

El 30 de setembre, a l’Auditorium de Palma, es va estrenar La festa de Parera Fons. Ha passat gairebé un any i mig des de la primera data que es va programar, el 12 de març del 2020. Assajos fets, tot preparat, però finalment l’esclat de la pandèmia no l’estrena d’aquesta obra.
Cal dir que era una obra programada dintre de la residència que el compositor manacorí ha realitzat amb l’OSIB. Aquest fet vol dir, ni més ni pus, que Parera Fons ha dedicat un espai vital de dos anys a la creació d’una obra pensada per a l’orquestra (que ha combinat amb la gestació d’una òpera); però vol dir, també, que algunes de les seves obres com l’Obertura per a un bon dia han estat presents en la programació de l’OSIB generant així una certa continuïtat de la música de Parera en les dues darreres temporades. Aquesta Obertura va ser la que va engegar la temporada d’Antoni Parera Fons (Manacor, 1943) com a compositor resident de l’OSIB i fou estrenada el 2017 (dedicada a Víctor Pablo Pérez). Forma part d’un tríptic simfònic, car és la continuació del Nocturn per a un capvespre blau i és seguida per La festa, aquest obra que finalment l’OSIB ha estrenat el 30 de setembre. L’obra tingué una excel·lent acollida entre el públic assistent. Potser, també, aquesta acollida responia a les noves propostes de l’OSIB. S’han publicat alguns articles qüestionant el paper que l’Orquestra té dins les Illes contemporànies, el seu paper d’agent cultural disseminador del patrimoni propi. Doncs ja abans que aquestes crítiques apareguessin, l’OSIB estava treballant en un programa únic, Illes Sonores, dedicat a la difusió del patrimoni musical del nostre entorn. I és dintre d’aquest marc que moltes de les aportacions dels compositors illencs veuran un espai de projecció.
Ja el 2 d’octubre es programà una estrena de Baltasar Samper, un dels compositors més necessitats d’una reivindicació col·lectiva; un compositor que va visitar Manacor el 1926 com a recol·lector de cançons per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Pablo Mielgo, el director titular de l’OSIB, declarava que l’orquestra està disposada de manera clara a la difusió d’un patrimoni del qual sovint no en som conscients.
En tot cas, La festa de Parera Fons és una obra artística de referència per a Manacor. Una obra orquestral refinada, de tall cuidat i arrelada en la contemporaneïtat. Com comença, La festa? Doncs no comença amb l’aldarull esperat, sinó que sembla descriure més aviat l’espera, just abans de l’esclafit de la festa; els moments en els quals ens preparam per a una diada compartida. Parera Fons comença amb un Adagio iniciat pel fagot contra la suavitat de les cordes, i els violoncels són convidats a un solo expressiu que introdueix aquesta espera… una breu entrada del corn anglès prepara l’Allegro, que aixecarà la percussió i les trompetes marcaran la crida a la festa; així l’orquestra es va despertant i desplegant-se en tota la seva amplitud. No hi ha cap dubte, en tot cas, que La festa demana ser gaudida i compartida.
Antoni Parera segueix treballant, des de Suïssa, en una música que reuneix tall equilibrat i contacte amb la societat actual. Ara mateix, prepara l’estrena de L’Arxiduc, una òpera que, d’entrada, no pot ser rebuda amb indiferència. El llibret de Carme Riera més la música de Parera Fons són, en tot cas, prova que l’art illenc vol projectar-se més enllà de mar.

Back To Top
Search