Aquesta setmana dedicam el nostre reportatge central a la loteria de Nadal. Com tantes d’altres coses per aquestes dates, la loteria ha esdevingut un tòpic més, que hom tendeix a vincular a la tradició, a la família, a la companyonia i a la il·lusió amb què se suposa que hem de viure aquests dies en comunió.
És evident que hi ha tot un aparell mediàtic que durant les darreres dècades s’ha dedicat a alimentar les il·lusions del ciutadans en general i dels compradors de loteria en particular. És molta la gent que no jugarà res en tot l’any i que, en canvi, comprarà aquell decimet o aquella participació quan arriben les festes de Nadal i la seva loteria. I no obstant això, també és ver que molta de gent se n’ha pogut veure beneficiada i que sempre, a part o banda, veim gent més o menys pròxima que s’endú qualque pessic important per la loteria de Nadal. Ara mateix, amb un dècim podem guanyar 400.000 euros, que ja són doblers i que deixen més d’una vida resolta. Hi ha, és evident, altres juguesques i messions on els guanys poden ser més grossos i definitius, però cap genera la il·lusió col·lectiva que mou la loteria de Nadal.
També, és clar, la loteria de nadal ha esdevingut un element més de l’univers simbòlic comú que mira de construir l’estat espanyol, a la recerca d’uns vincles sentimentals i emocionals que massa sovint són febles o fins i tot inexistents. No es tracta, tampoc de nedar contra corrent de res, sinó de deixar seguir el curs natural de les coses, que, des de fa ja alguns anys, mostra aquesta rifa nadalenca com una tradició ancorada al passat que mira d’assentar-se dins la modernitat amb un èxit més aviat relatiu. Entre el jovent la il·lusió per aquesta rifa ha minvat i aquests fenòmens tan televisius, ara que la televisió ha esdevingut un electrodomèstic antiquat semblant al ventilador o al braser elèctric, pareix que estan condemnats a una certa marginalitat només salvada per la nostàlgia dels més vells. Si ara s’usa l’aire condicionat i l’estufa de pellets, també s’usen les xarxes socials, internet i les pantalles dels mòbils, un espai on la loteria s’hi mou com una antiqualla que no es resigna a ser-ho.
Molts de nosaltres hi continuarem jugant, tot i ser conscients que fer-ho és confirmar la participació en una gairebé presumpta estafa en què guanyar no és impossible però és dificilíssim i en què es reparteixen de forma més o menys equànime nombrosos premis menors.
Il·lusió, segons el DIEC2, “error dels sentits o de l’esperit que fa prendre per realitat l’aparença”, no podríem trobar una definició més adient per al sentiment que intenta generar-nos per Nadal, i especialment amb la loteria, l’aparell mediàtic dominant.
