Camelia Viviana López Deflory (Manacor, 1995) és professora titular laboral del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia i membre del Grup d’Investigació Crítica i Qualitativa en Salut (GICS) de la Universitat de les Illes Balears i una de les 15 investigadores de l’Estat que ha obtingut un ajut postdoctoral en la modalitat Global Fellowship en el marc de la prestigiosa convocatòria Marie Skłodowska-Curie Actions (MSCA-Postdoctoral Fellowship) de la Comissió Europea.
La beca Marie Curie és una convocatòria anual i és una de les més prestigioses del món. En aquesta ocasió varen ser 17.066 candidats d’arreu del món i n’han donades 1610. Concretament, de la seva modalitat se n’han donat just 164. Forma part, per tant, del poc més del 10% de les candidatures concedides: “Pens que la concessió d’aquesta beca és el reconeixement a una trajectòria acadèmica individual consolidada gràcies a totes les persones que m’han acompanyat des dels meus inicis en el món de la docència i la recerca, però per a mi, aquesta fita va més enllà de l’àmbit individual. També representa, d’una banda, un reconeixement cap a les infermeres i la seva importància dins la societat i, de l’altra, una oportunitat per a visibilitzar altres maneres d’habitar la professió i d’impulsar altres maneres de fer ciència” explica la investigadora.
La investigadora de la UIB podrà dur a terme el projecte NurseCare (Nurses’ care of the self as an ethical and political path towards social justice) al llarg de tres anys entre Mallorca i Canadà, un projecte, concebut des d’una perspectiva crítica i feminista i supervisat pel Dr. Joaquín Valdivielso Navarro (UIB) i la Dra. Amélie Perron (Universitat d’Ottawa) que entrellaça els camps de coneixement de la infermeria, la filosofia ètica i política, i els estudis de gènere per a proposar una reflexió sobre el paper fonamental de les infermeres en la millora de la salut de les persones, les seves comunitats i la societat, centrant-se de manera innovadora en la cura pròpia de les infermeres com un camí ètic i polític cap a la justícia social. “Parteix d’una anàlisi de la situació de crisi global de cures, que té una part material, perquè falten infraestructures i recursos, però també relacional: perdem la capacitat de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres. Fixar-me en determinats col·lectius com el de les infermeres, travessats per qüestions de gènere, de raça o de precarització laboral, entre d’altres, és una forma per identificar pistes sobre allò que hem de transformar per fer una societat més justa i més cuidadora. El col·lectiu de les infermeres és una porta d’entrada per entendre tot això i el projecte el que vol és proposar una reflexió crítica sobre com les infermeres experimenten aquesta crisi, analitzant de les formes d’injustícia a les quals fan front diàriament per poder exercir la seva professió”.
L’objectiu d’aquest estudi de caràcter qualitatiu i molt interdisciplinari és, per tant, fer un mapatge de les diferents formes d’injustícia, més enllà de les condicions laborals i ampliar la mirada per incloure també factors com el reconeixement professional Ii de representació. “No es tracta d’entendre aquestes injustícies com un fenomen accidental sinó mirar el problema estructural social, econòmic i polític que sistematitza la seva infravaloració”. A més, però la investigadora puntualitza que no vol retratar el col·lectiu com un ens indefens sinó que vol tenir en compte les diferents accions que les infermeres duen a terme en el seu dia a dia per combatre aquestes injustícies. “Què fan les infermeres i com responen en això des de les cures a una mateixa. Per exemple, negar-se a fer feina en determinades condicions o en contra dels estàndards professionals, fer vaga, denunciar pràctiques que no són correctes dins les institucions o fins i tot abandonar el lloc de feina o la professió. Tot això són actes de cura. Són camins ètics i polítics cap a la justícia social” afirma la investigadora, que apunta que és important que la cura d’una mateixa i la cura de la societat s’alineïn.
Aquesta no serà la primera vegada de López Deflory anirà al Canadà i és que durant el seu doctorat ja va fer dues estades al país i posteriorment, amb un ajut del Ministerio de Ciència, Innovació i Universitats, va fer una altra beca que li va permetre fer una altra estada de 6 mesos. «Vaig poder teixir vincle amb un equip d’investigadors i una de les meves tasques allà va ser, precisament, preparar el material per presentar-me a la beca europea”.
De fet, explica que farà entrevistes de tot l’estat espanyol i canadenc, dos contextos que es complementen. “El sector de la infermeria al Canadà té un recorregut professional molt més llarg i hi ha molta mobilització. Crec que tenim coses per aprendre en aquest sentit perquè l’estat espanyol, tot i que té manco recorregut, es comença a mobilitzar”.
Tampoc és la primera vegada que la investigadora manacorina aplica per aquest ajut i en una de les convocatòries anteriors ja havia rebut un segell d’excel·lència, tot i que els doblers no bastaren per incloure el seu projecte. Ara, a partir del juliol, farà una estada de dos anys allà i un any de retorn a les Balears i podrà executar aquest projecte que espera que pugui traspassar l’àmbit acadèmic i pugui també tenir una aplicació pràctica. “Si pensàs que la meva investigació no ha de servir per generar un canvi i transformar coses, no la faria. Partesc d’una motivació personal i professional molt forta i aquesta beca et dona carta blanca per imaginar el projecte que tu vulguis”.
López Deflory entén la cura com una pràctica política i feminista que a través de la investigació permet alinear la disciplina de la infermeria amb moviments de justícia social o feministes i transformar el marc ètic en el qual fan feina les infermeres. “Més enllà dels articles científics, conferències i seminaris en línia m’agradaria que tot això pogués tenir un impacte sobre l’educació de les futures generacions d’infermeres, sobre la gestió sanitària i sobre política. És un projecte que faig amb infermeres i per a les infermeres i que els resultats retornin a la població d’interès és clau”.
