Foto: Gaspard-Félix Tournachon – amadelio.org, Domini públic
Les dides, tot i ser un col·lectiu del qual se n’ha parlat poc, han ajudat a sobreviure a moltes generacions d’infants que, per diverses circumstàncies, no varen poder ser pujats amb llet de les seves pròpies mares.
En el marc d’un estudi que elabora sobre les dides manacorines de finals del segle XIX, la professora Joana Maria Melis cerca ampliar la informació que té per al moment. “M’agradaria saber si hi ha encara gent a Manacor que pugui parlar sobre dides del segle XX que va conèixer o si els seus avantpassats varen haver de sol·licitar el servei de qualcuna d’elles”.
Segons explica Melis, l’origen de tot plegat és una comunicació a les Jornades d’Estudis Locals i un document que va trobar a l’arxiu municipal: un llistat amb 165 registres de dides a les quals l’Ajuntament pagava. Eren dones que treballaven per a famílies sense recursos que tenien fills bessons o que la mare havia mort. “De moment no he trobat cap registre similar enlloc de Mallorca i això m’ha cridat l’atenció. El document data del 1858 al 1893, a finals del s. XIX, però durant les jornades tothom va tenir alguna cosa a dir i va fer aportacions. A més d’una comunicació, voldria que es transformàs en una investigació més àmplia”.
L’autora cerca informació personal sobre la dida o sobre l’infant que surava. Si teniu informació sobre el tema, podeu posar-vos en contacte amb ella a través d’aquest formulari.
