Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer

Tornam a tenir una guerra Europa. El Vell Continent, després de la infausta guerra dels Balcans viu ara amb desconcert la invasió d’Ucraïna ordenada per Vladímir Putin. L’aproximació d’Ucraïna a la Unió Europea i a l’OTAN ha posat en alerta el president rus, que ha vist amenaçada la barrera natural que suposava per a Rússia l’estat d’Ucraïna. Es diu també que Putin recorda amb nostàlgia la grandesa de l’antiga Unió Soviètica i que aquesta seria una primera passa per annexionar-se un dels estats que, després de la caiguda del mur de Berlín i del col·lapse de la URSS, aconseguiren deslliurar-se del jou soviètic.

Ben aviat i de forma gairebé automàtica i unànime els estats occidentals, la Unió Europea, els Estats Units, dirigents, personalitats, personatges públics s’han posicionat tot d’una contra la vulneració del dret internacional per part del president rus amb la invasió arbitrària d’un estat sobirà com el d’Ucraïna. Mentre el país veí va ser governat per Víktor Ianukovitx no hi hagué conflicte. La problemàtica ha sorgit ara que l’actual president Zelenski ha volgut aproximar el seu estat a la Unió Europea per deixar d’estar sota el paraigua rus.

Sigui com sigui, el cert és també que el fràgil equilibri amb que s’han suportat sempre els dos blocs que sorgiren després de la segona guerra mundial (el capitalista i el comunista) es va trencar amb la caiguda del mur de Berlín. La implantació progressiva del capitalisme americà i europeu a tot el món, i l’absència d’un contrapoder real a l’hegemonia americana poden haver suposat també un estímul per a Vladímir Putin a l’hora d’ordenar la invasió d’Ucraïna.

Res no hi ha, però, que pugui justificar una acció com aquesta. Mai. El poble ucraïnès pateix ara en carn pròpia les conseqüències d’una lluita de poders que està molt allunyada de la vida de la gent ucraïnesa. El degoteig de vides humanes perdudes, moltes de les quals civils, és constant, i les conseqüències de la guerra, sobretot pel que fa a l’abastiment alimentari, ja s’han fet coneixedores als supermercats i botigues de queviures.
També de forma automàtica i d’una manera que ens ha de fer enorgullir com a poble, han sortit les iniciatives solidàries amb el poble ucraïnès, tant per enviar aliments, roba i altres materials necessaris a Ucraïna com per acollir aquí algunes de les famílies desplaçades, ara que més de mig milió de persones ja miren de fugir del país i dels desastres de la guerra.

De moment, mentrestant, sembla que, tot i la contundència de les declaracions dels mandataris europeus i americans, i la duresa de les sancions imposades a Rússia, el poble ucraïnès continua abandonat a la seva dissort. El joc d’equilibris és complex: una intervenció europea o americana al conflicte podria desencadenar una guerra d’abast inimaginable. De moment, ens resta confiar en la sensatesa (si en queda gens) dels actors d’aquest conflicte i que les coses puguin tornar a redòs tan aviat com sigui possible.