La cova de “s’Homonet” i les coves artificials a la prehistòria balear

*A la foto, planta i dibuix dels gravats segons Encinas (2014)

Apunts de patrimoni. Antoni Puig

Molt a prop de Son Ribot, entre els termes de Sant Llorenç i Manacor, hi ha un dels jaciments arqueològics més famosos de la nostra comarca: la «cova de s’Homonet». Aquesta cova, excavada pels nostres avantpassats prehistòrics al marès, és un dels molts exemples de coves artificials que podem trobar a les Gimnèsies. La seva planta és de forma allargada, lleugerament rectangular, amb banquetes als costats llargs i una sèrie de cubicles laterals, com a petites cavitats. Fa uns 9 m de llarg per 3,5 d’ample i l’accés es devia fer per un petit vestíbul, també excavat a la roca però a cel obert. El nom li ve pel fet de conservar gravats d’època imprecisa a les seves parets, alguns de forma antropomorfa. Aquest és el que la fa original perquè per la resta l’arquetip de cova artificial del Bronze balear (aproximadament des del 1800 al 1100 a.n.e.). Això no vol dir, però, que totes les coves artificials fossen semblants ni que siguin de la mateixa època. Provarem de fer un recorregut per les diferents variants d’aquestes coves a prehistòria illenca per donar algunes claus i entendre millor aquest fenomen.
Quedi clar que avui no parlarem de les coves naturals, que els humans de la prehistòria coneixien i usaven per a diferents activitats – com la ramaderia, la metal·lúrgia, etc.- encara que les traces més evidents de l’ús de les coves naturals és l’enterrament. Avui, però, parlarem d’unes coves diferents, coves excavades des de zero a la roca amb eines de metall. Recordem que els primers humans arribaren a les illes aproximadament entorn el 2500 a.n.e., a l’Edat del Coure i que, per tant, ja tenien eines de metall, unes eines que no permetien grans coses, però que feien possible que, amb molta paciència, es pogués excavar una cavitat senzilla a una roca blana com, per exemple, el marès.
Les coves artificials més antigues que es coneixen no són ben bé coves sinó edificis semiexcavats a la roca. A Biniai Nou (Maó) fa pocs anys els arqueòlegs van excavar el que ha resultat ser el jaciment amb la presència humana més antiga de Menorca, concretament de final del tercer mil·lenni a.n.e. Es tracta d’una cambra funerària circular excavada a la roca i una entrada i un túmul construïts per completar un enterrament col·lectiu. No obstant aquest exemple de Maó, les coves artificials més nombroses i conegudes són les que es troben sobretot arreu de Mallorca i que serviren per enterrar els morts dels pobladors de les navetes, a l’Edat del Bronze. Són de planta allargada, una planta que recorda precisament la de les navetes. Per tant, si bé els primers pobladors s’enterraven en cambres circulars, els habitants de les illes durant l’Edat del Bronze ho feien en coves artificials de planta molt similar a les seves cases, com la de «s’Homonet», a Manacor o a la Torre del Ram, a Ciutadella, per citar només dos exemples.
Però al començament hem dit que la construcció de coves artificials va perdurar durant tota la prehistòria i més enllà. Els exemples de coves artificials posteriors als hipogeus de l’Edat del Bronze més coneguts són els de l’època posttalaiòtica o Balear, és a dir uns set segles posteriors. Es troben a Menorca, on tenim exemples com a cales Coves o cala Morell però també al Cap de Forma. Aquestes coves més tardanes presenten una planta completament diferent (sovint quadrangulars i sempre amb sostres més alts) i moltes vegades amb columnes interiors també excavades a la roca. Això, aquests tres moments diferents, ens il·lustren com, en cada etapa de la prehistòria hi va haver intents diferents de crear cavitats subterrànies per a servir d’estatge als morts. Unes cavitats amb les seves característiques pròpies que les distingeixen de les altres i que ens mostren una evolució que haurà de ser estudiada amb deteniment pels arqueòlegs.