L’Ajuntament de Manacor ha presentat avui les set propostes de fills il·lustres i predilectes de Manacor, distinció honorífica que els ajuntaments atorguen a persones destacades per la seva trajectòria. Totes les propostes són figures que, segons ha explicat el batle de Manacor, Miquel Oliver, «han d’ajudar a dibuixar el Manacor actual». Així mateix ha destacat que la tria s’ha fet tenint molt present el paper de les dones i per això, entre les propostes hi trobam Petra Munar, Catalina Sureda i Elena Gómez. Així mateix, entre els noms hi trobam Rafel Ferrer i Massanet, Llorenç Ginard, Antoni Tugores i Gabriel Barceló.
Amb la presència de tots els grups municipals representats per Sebastià Llodrà i Miquel Oliver de MÉS-Esquerra, Antònia Llodrà d’AIPC, Núria Hinojosa del PSOE, Maria Antònia Sansó del PP i Esteve Sureda de VOX, el batle ha destacat que es tracta d’una proposta «continuista», que ha volgut cercar la unanimitat per tots els noms. «Reconèixer persones amb el consens de tothom vol dir que ja no ho fa un partit polític o un grup de partits sinó que ho fa la institució».
El procediment marcat per al reconeixement de totes aquestes figures haurà de passar ara per la Comissió Informativa de dilluns que ve, per posteriorment obrir els expedients i la seva tramitació pública i publicar-se al BOIB. Finalment, serà al mes de novembre quan es reconeguin definitivament aquestes figures en dos plens extraordinaris de l’Ajuntament de Manacor.
Fills il·lustres
Rafel Ferrer i Massanet (1929 – 2006): periodista, escriptor, historiador i editor mallorquí
El representant de VOX, Esteve Sureda, ha defensat que es tracta d’una figura que va dedicar la seva vida a preservar l’ànima de Manacor recuperant històries, llegendes, records i vivències que sense la seva feina, s’haurien pogut perdre. En destaquen tant la seva obra escrita com la feina feta des de la històrica publicació Perlas y Cuevas. «Un patrimoni compartit, de memòria històrica i sentimental d’un poble» afirmava Sureda.
Petra Munar Fullana (1959 – 2005): activista social, impulsora del Casal de la Pau i S’Altra Senalla
«Es tracta d’una candidatura amb un valor humà i cívic molt fort. Un referent de justícia social, solidaritat i servei a la comunitat. Impulsora del Casal de la Pau i S’Altra Senalla, dues iniciatives de gran transcendència social. La proposta remarca també la seva vocació com a professional sanitària i la seva manera d’exercir-la des del respecte, la proximitat i la dignitat. Aquest missatge és molt net: Manacor reconeix una vida posada al servei dels altres» defensava Antònia Llodrà.
Llorenç Ginard (1935 – 2022): Artista
Miquel Oliver definia Ginard com una de les figures més importants de l’art contemporani manacorí del segle XX i començaments del XXI, que ha donat forma visible a la memòria de Manacor. Tot recordant la seva vinculació amb el Grup Drac i el Grup Dimecres destacava «la presència de la seva obra en l’espai públic manacorí amb peces tan emblemàtiques com el Moretó, el monument a Simó Ballester, l’homenatge a les treballadores de les perles o el sector de la fusta. «Va morir quan encara feia feina en l’escultura de l’home contra el cavall, l’any 2022, que es va inaugurar a títol pòstum».
Fills predilectes
Antoni Tugores (1948): escriptor, historiador, investigador i periodista
Núria Hinojosa ha defensat que «és una de les persones que més ha contribuït a preservar, estudiar i divulgar la història de Manacor». La proposta remarca la seva feina com a historiador, investigador, periodista i escriptor i subratlla especialment la seva contribució a la memòria històrica i democràtica, en particular, en relació amb la Guerra Civil i la repressió feixista. «Reconèixer Antoni Tugores és reconèixer el dret d’un poble a conèixer-se amb veritat, amb dignitat i memòria».
Gabriel Barceló Bover (1936): escriptor i professor de català, fundador i director de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor
Sebastià Llodrà ha defensat la proposta del filòleg, escriptor i divulgador de llengua i cultura catalanes definint-lo com «la baula que uneix el segle passat i el segle actual. Va estudiar Francesc de Borja Moll i segurament sigui un dels alcoveristes més importants del món». Així mateix, l’ha definit com un impulsor que «va defensar, somiar i materialitzar l’Escola Municipal de Mallorquí i no només això sinó que l’ha dirigida des del 1973 i fins el 2001. Fou també director del Servei d’Assessorament Lingüístic de l’Ajuntament manacorí «fins i tot abans de la llei de normalització lingüística i això té molt de mèrit».
Elena Gómez Servera (1985): gimnasta artística
El batle explicava la proposta de Gómez, destacant la seva trajectòria com esportista d’èlit i sobretot que el seu llegat no acaba amb la competició sinó que després de l’etapa esportiva d’alt nivell sinó que posteriorment va obrir una escola de gimnàstica artística a Manacor des d’on transmet a infants i joves els valors de l’esforç, la perseverança, compromís, respecte i confiança en un mateix. «Una feina d’excel·lència esportiva però també amb un retorn social».
Catalina Sureda Fons (1955) advocada i política, primera dona batlessa de Manacor
Una figura molt vinculada a Manacor i a la vida cultural de Mallorca. La proposta, defensada per Maria Antònia Sansó, destaca el fet que fos «la primera dona batlessa de Manacor entre 1996 i 1999. Així va obrir camí a les noves generacions de dones en la vida pública del municipi». Destaca també la seva trajectòria de servei públic, primer com a regidora, després com a batlessa i posteriorment amb responsabilitats insulars i autonòmiques al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears, sempre vinculada en l’àmbit de la cultura.
