Manacor put

Qui més qui menys aquests dies per Manacor, ja fos a ca seva o pel carrer, s’aturava a mirar-se la sola de les sabates, per veure si havia trepitjat un excrement caní. S’ensumava la roba, pensant si devia ser ell. Mirava ençà i enllà. I res. Però què passava? Què passa aquests dies, que tot put? La pudor d’excrements fermentats s’escampava pels carrers manacorins i hom no sabia si eren les canonades de ca seva que havien rebentat, o si la depuradora regolfava les seves restes cap a dins Manacor. A la fi, però, sembla que la cosa s’ha aclarit. Una coneguda explotació agrícola i ramadera del terme nostre havia tirat un bon grapat de camionades de fems damunt els seus camps. L’orientació del vent i la manca de pluja haurien fet la resta de la seva feina perquè Manacor fos un poble pudent. Sembla que aquests darrers dies la tendència s’ha compost…