El projecte de canalització d’aigua de Petra fins a Manacor podrà sortir a licitació durant el primer trimestre de 2023 i les obres tendran una durada de 18 mesos. L’Ajuntament estaria disposat a comprar 1.200.000 tones anuals d’aigua.
“Només estam pendents d’afegir unes petites recomanacions i condicionants que ens ha suggerit la Comissió Balear de Medi Ambient per poder treure el projecte a licitació durant el primer trimestre de 2023”. Qui parla és Guillem Rosselló, gerent d’Abaqua, l’empresa pública que basteix la xarxa de canalització d’aigua arreu de Mallorca. Rosselló explica que l’obra tendrà un termini d’execució de 18 mesos i un cost de 19 milions d’euros. A banda, hi hauria “un petit projece de plaques fotovoltaiques damunt el dipòsit de Manacor, amb un cost de 66.000 euros i la direcció d’obra, que ens costa 480.000 euros”, continua Rosselló.
La canalització és de fundició amb un diàmetre de 600 mil·límetres entre Petra i Manacor, amb una longitud de 14.100 metres. En arribar a Manacor es construirà un dipòsit de regulació amb capacitat per a 10.000 metres cúbics, i d’aquí sortiran dos ramals, “un de 2,1 quilòmetres per arribar fins al dipòsit municipal i unes altres ramificacions per assegurar la continuïtat de la canalització cap a Porto Cristo i Son Servera per una banda i Felanitx, Campos, Santanyí i les Salines per l’altra”. Aquest darrer projecte, assegura Rosselló, “ja està en redacció i és d’esperar que es pugui treure a licitació properament”. La canalització es fa de forma soterrada, mirant d’aprofitar els costats de vials públics i sobre un llit d’arena per evitar vibracions.
L’aigua que subministra Abaqua, en contra del que alguns podrien pensar, “no ve exclusivament de l’aqüífer de la Marineta, sinó també de la dessaladora d’Alcúdia, de la Costera i d ella dessaladora de Palma, totes aquestes fonts estan interconnectades”, diu el gerent de l’empresa pública de l’aigua a Mallorca.
Abaqua serveix l’aigua a cada municipi segons les seves necessitats: “A Calvià, per exemple, no tenen aigua pròpia i això fa que l’abastim de forma completa. En canvi a Manacor, la nostra aigua seria complementària a la que ja surt dels aqüífers propis. Així, l’Ajuntament de Manacor estaria disposat a comprar 1,2 hectòmetres anuals d’aigua”, és a dir, 1.200.000 metres cúbics.
Rosselló explica que aquesta arribada d’aigua nova potable a Manacor “podria suposar un increment de preu a la factura dels ciutadans del nucli, perquè la directiva europea d’aigua diu que totes les inversions s’han de recuperar via preu de la factura de l’aigua”. Tanmateix, aclareix el gerent d’Abaqua, “en els darrers convenis que anam signant ja mirar d’estipular un preu homogeni a tot Mallorca, cosa que fins ara no passava”.
Amb la instal·lació de les plaques fotovoltaiques damunt el dipòsit de Manacor, “aconseguim disminuir el cost energètic de la gestió de l’aigua al nucli, però no el mitigam completament”.
Si es donàs el cas que Manacor encara no tengués connectada l’aigua de la potabilitzadora pròpia, sempre hi hauria la possibilitat de “mesclar les aigües per assegurar-ne la potabilitat” i si, a més, es donàs el cas d’una necessitat extrema i exclusiva d’abastiment d’aigua per part d’Abaqua, “tot el nucli de Manacor podria ser abastit al cent per cent d’aigua a través de la canalització d’Abaqua”.
La població a Mallorca no s’atura de créixer i l’abastiment d’aigua ha esdevingut un problema important. De totes maneres, Rosselló diu que “abans que pensar amb una dessaladora nova en cas de necessitat val més fer feina amb les xarxes de pèrdua. Hi ha ajuntaments que ara mateix tenen unes pèrdues d’un cinquanta per cent. Amb una dessaladora has de tirar la meitat de l’aigua que processes. A Formentera, per exemple, ara mateix tenen una pèrdua d’un 8 per cent. A Montuïri, d’un 12. La xarxa d’Abaqua ara mateix té una pèrdua d’un 2,5 a la seva xarxa. I aquest ha de ser el camí”.
