Mori el mal govern recorda la destrossa de Pollença (1522-2022)

Impressiona veure representada aquesta obra a la plaça Vella de Pollença. Pere Salas i Joan M. Albinyana han dissenyat una escenificació d’un dels episodis més obscurs de la història de Mallorca: la Destrossa de Pollença en mans de les tropes imperials; i cal recordar que, precisament el dia de l’estrena (29 d’octubre del 2022) es complien 500 anys.
Pere Salas és l’autor d’una obra que, de manera intel·ligent, ofereix una mirada sobre els diferents segments socials que intervingueren en l’episodi pollencí, alhora que reflecteix les condicions abusives a les quals estaven sotmesos pagesos, artesans i menestrals. La indignació pel sofriment constant conduí la població cap a la Germania mallorquina (1521-1523); i ni la fam ni la duresa de la vida de cada dia feren enrere a un grapat de lluitadors. El text de Salas desplega aquests factors, des de la perspectiva de la Germania de la Part Forana; amb alguns personatges que actuen gairebé com a portaveus de la veu del poble, i cal destacar aquí la interpretació brillant de la manacorina Carme González.
Salas no deixa, tampoc, de donar veu a la reflexió dels més poderosos i mostra els dubtes i contradiccions del batle i notari, que són conscients del perill, però no tenen manera d’aturar el desastre que s’apropa com una tempesta bíblica. El programa de l’obra introdueix a l’espectador a l’escenari històric que així es pot albirar en tota la seva dimensió: aquella fou una revolta contra els abusos del poder, la corrupció i el mal govern del Regne, que iniciaren els menestrals de Ciutat el 7 de febrer de 1521, dia de carnestoltes. Sota la direcció de la Tretzena, dirigida per Joan Crespí i després per Joanot Colom, els agermanats prengueren el govern del Regne fins al 8 de març del 1523, quan es rendí ciutat. Salas també refereix, a mesura que l’obra avança, l’enorme deute públic que estrangulava les hisendes, afavorint únicament els més rics; durant aquests mesos de govern agermanat s’eliminaren els impostos més agressius i es procurà un nou cadastre per tal de poder distribuir la càrrega fiscal de manera més equitativa.
Joan M. Albinyana, conjuntament amb Biel Morro foren els encarregats d’adaptar i dissenyar l’espai. Un espai d’escenificació que partia del portal esquerre de l’església de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença, un portal que ben bé podem imaginar que, el 1522, s’obrí per acollir prop d’uns dos-cents refugiats, la immensa majoria dones i nins. Les tropes de l’emperador Carles V, comandades pel virrei Miguel de Gurrea, no tingueren pietat. Cremaren l’església amb els seus ocupants, i aquesta és l’escena final d’una obra que reuneix drama, història i art interpretatiu. Per tot el que sembla, té moltes perspectives de tornar a ser representada els anys vinents. És l’Ajuntament de Pollença, precisament, el que ha finançat aquest espectacle: cedí el vestuari, obra de Biel Morro amb l’assessorament de Juan Cruz; altres tècnics participants foren Pere Bodí, Rafel Tries i Jaume Simó, a més de la producció executiva de Marina Velasco. L’adaptació musical era de Sara Mingolla.
El públic present en les diferents sessions (dissabte 20 i diumenge 30) era molt conscient de compartir gairebé el mateix espai que els agermanats, que un dels atacs més escabrosos a la població de Mallorca; i tot plegat fou una experiència on els sentits s’abocaren a tastar el dolor, la vergonya i sobretot la injustícia. Un dels punts forts d’aquesta escenificació és, precisament, fer partícip al públic d’un espai històric: imaginar que, potser en aquells moments, tu haguessis pogut ser també un dels amenaçats, un dels vençuts, un dels desposseïts de tot dret davant els governants.
Salas i Albinyana, conjuntament amb tot l’equip d’actors i actrius, feren ben present que la memòria històrica pot ser construïda des de diversos angles. El teatre és un d’ells.