Perquè es va crear Xítxeros amb Empenta?
Molts dels que començàrem érem amics i anàvem junts de grup i ja feia uns anys que entre les converses sempre sortia el tema de què no hi havia res per joves a Manacor. “I si feim res?”. Així, l’agost del 2008 era el primer estiu per a molts després del primer any de carrera amb tots els canvis que això suposa i la conversa continuava. En Miquel Ferrer ens va engrescar per xerrar amb altres persones fora del grup i demanar-los si els faria ganes formar una associació juvenil.
Com va ser? Quines eren les línies de feina a l’inici?
Anàrem a prendre un bany a s’Illot i allà hi férem la primera reunió menjant pipes. Hi assistírem unes 15 persones, amb una mateixa inquietud i necessitat d’oci alternatiu però també compromès amb la llengua, el territori i els drets socials. Aquell primer dia, començàrem fent pluja d’idees pel nom… I estàrem un parell d’assemblees així però també ja sortíren temes com el casal de joves, i la necessitat d’un espai físic i possibles idees d’activitats que ens agradaria fer sent conscients del nostre pressupost 0 i una d’aquestes idees fou l’intercanvi de llibres en català. Passat l’estiu, el grup es va reduir en nombre, i a més, bona part ja estudiava a fora. De fet, per preparar el primer Correbars, eren més a Barcelona que a Mallorca i ens dividirem les tasques que podíem fer a distància. Amb el temps, es van anar incorporant membres a l’assemblea de Manacor i altres que vivien a Catalunya tornaren. Un any abans de donar el relleu als Xítxeros joves arribàrem a ser més de 20 membres actius a les assemblees.
Creus que hi havia vocació de fer política?
Crec que sí, però tot d’una no ho sabíem. De fet, record que debatérem ben aviat si érem apolítics o apartidistes… I tot i la confusió de conceptes inicial, estava clar que no érem un grup d’esplai.
Quin és l’acte que més destacaries?
Supòs que el correbars per l’energia que hi posàvem, les ganes, les mil anècdotes i l’aprenentatge que ens suposava organitzar-los… Del primer que férem el 2011 fins al darrer que organitzàrem conjuntament amb
els xítxeros joves el 2017! Però sens dubte, el fet de reunir-nos cada setmana durant 8 anys. Els diumenges a les 16.00 h, primer a l’OCB i després a na Camel·la. Ara no hi aniria per res a una reunió un diumenge a les 16.00 h però quan deixàrem xítxeros, ho vaig enyorar molt. I la constància de veure’ns cada setmana ens va consolidar molt com a grup.
Hi ha gent que valora molt positivament la capacitat de relleu, què en penses tu?
A jo m’emociona molt que hi hagi hagut relleu, i que siguin ells! No és gens casual, hi vàrem apostar molt conscientment, de fet, va ser un dels punts de l’ordre del dia recurrent durant quasi dos anys. “Tothom ha de dur un membre nou a xítxeros, a qui li podem dir?”. I amb aquesta estratègia varen entrar molt bons fitxatges però no deixaven de ser persones individuals… Després vàrem contactar amb un grup d’amics joves i els proposàrem dur ells el relleu sense deixar-los tots sols d’un dia per l’altre. De fet, el darrer correbars estàrem a punt de no fer-lo, estàvem cansats, però pensàrem que era important esperar que ells agafassin el relleu. També, entre ells, només hi havia una persona major d’edat en aquell moment.
