Germana de vuit més, Margalida Nicolau veié com en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera els seus dos germans majors, Guillem i Biel havien de partir cap a l’Argentina. Els altres quedaren aquí: Tomàs, Ramon, Miquel, Tonina, Francisca, Toni, i Àngela. Es va casar amb Joan Vaquer Sitges, Pelut de malnom, puix que a ca seva eren els casiners del bar de Ca’n Pelut, a Son Macià. Tengueren dos fills, en Francesc i en Tomàs, que li han donat a Margalida un total de sis nets i deu besnets. És viuda de l’any 1994 ençà.
Com ha tocat a tantes dones del seu temps, ha fet molta de feina i ha hagut de ser una dona molt forta per tot el que li ha tocat viure. Ha pogut semblar una mare forta i seca, una padrina dura i exigent. Ara la vellesa, però, la mostra com una dona afectuosa, sensible i amb gust per les moixonies. Veié anar-se’n, com hem dit, dos germans a l’Argentina, i també com durant la guerra civil s’enduien son pare i un germà. Sort en tengueren que un veïnat ho va aturar. at ho va aturar.
Bona cosidora, recorda bé els traus que va haver de fer al matalàs del senyor del Fangar. A Manacor la coneixen molt perquè va servir cases d’anomenada, ja fos rentant roba o fent d’emblanquinadora. Com que tenia molta de feina a la vila, ja complerts els cinquanta s’instal·laren amb el seu home al carrer de Menorca, a la barriada de la Torre, on encara avui viu. Ha estat bona cuinera, sobretot de dolços, com ara robiols, bunyols de vent o ensaïmades, que li surten espectaculars.
De salut es troba bé, tot i que impedida per les seqüeles que va patir just deu dies abans de fer els 100 anys. Se ‘n va recuperar prou bé i manté la parla i sobretot una memòria a prova de bomba. Recorda de què es va desfressar aquell any, qui vengué a les matances aquell altre, on anava a dinar per Pasqua… Essent una nina que es va pujar els feliços anys vint tengué l’avantatge de poder aprendre de lletra i fins i tot va fer la comunió amb els cabells curts. Va ser filla d’una època en què les nines podien anar a escola…
Els fills dels senyors per qui feia feina encara la van a veure i la recorden amb estima, feinera i atenta com és!
