Maria Antònia Oliver, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

L’escriptora i traductora manacorina Maria Antònia Oliver ha estat reconeguda aquesta setmana amb el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquest premi, que és un dels més prestigiosos del nostre àmbit cultural, s’atorga en reconeixement a la trajectòria d’una persona que «per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans». Tot i haver estat uns quants anys sense publicar novetats, nombrosos títols de Maria Antònia Oliver no han deixat mai de reeditar-se. En aquest sentit, durant la roda de premsa del premi, Maria Antònia Oliver ha dit: «Havia deixat d’escriure i just uns dies abans de rebre la trucada d’Òmnium vaig pensar que no podia seguir així. Em va reactivar». A més a més, de la seva obra narrativa, que conforma el gruix de la seva producció, Maria-Antònia Oliver ha conreat el teatre, amb obres com Negroni de ginebra i l’adaptació teatral de l’obra de Salvador Galmés, La dida. En el camp audiovisual, ha treballat en guions cinematogràfics i per a la televisió i la ràdio. També ha format part del Col·lectiu Ofèlia Dracs, homenatjat recentement al Festival Tiana Negra. Maria Antònia Oliver és la quarta dona que rep aquesta distinció que atorga Òmnium Cultural des de l’any 1969. Sobre aquest fet, ha dit: «Encara no estem en una situació normal; encara no hi ha tantes dones com homes que escriguin i les dones som el 51% de la humanitat» […] «Hi ha un dèficit d’atenció [envers les escriptores] tant per part de les editorials com de la premsa. Encara vivim en patriarcat». El jurat que ha decidit el premi està format per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas i Vives, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler i Quim Torra. L’acte de lliurament del 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes tindrà lloc al Palau de la Música Catalana el dia 6 de juny. Maria-Antònia Oliver neix a Manacor el desembre de 1946. De ben menuda ja s’havia sentit atreta per la literatura, primer com a lectora i incipient poeta, i més tard escrivint ella mateixa la seva pròpia obra narrativa. Quan publica la primera novel·la, Cròniques d’un mig estiu, té tot just 23 anys, però ja un escriptor tan reconegut com Llorenç Villalonga afirmava que aquella autora joveníssima arribaria molt lluny. Efectivament, des d’aquell octubre de 1970, dins el món de la literatura en català, Maria-Antònia Oliver s’ha fet un nom de prestigi i, a través de les traduccions d’algunes de les seves obres, l’autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d’Europa com dels Estats Units. Casada amb l’escriptor Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha estat anomenada “Generació literària dels setanta”, una generació caracteritzada per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural. En la quinzena llarga de llibres publicats, l’autora ha escrit novel·les, contes, teatre, guions i reportatges; ha practicat diversos gèneres i algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès… També ha traduït al català autors com Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.