[pullquote]
Toni Gomila, Botó, (Sant Llorenç, 1978) és mestre de professió i matancer aficionat. Ens conta com viu ell aquesta passió que li ve de quan era petit
[/pullquote]
Com vares aprendre a fer de matancer? D’on et ve l’afició?
Jo ho he vist tota la vida a ca meva. Record que de ben petit, quan érem a les matances dels padrins i hi havia tots els cosins, jo, en lloc d’anar a jugar amb ells, quedava devora mon pare, i no me’n desferrava. Li demanava com es feia cada cosa, li insistia que em deixàs ajudar… A poc a poc de cada vegada feia més coses, fins que amb el pas del temps vaig arribar a agafar el comandament jo.
Quin és el secret per matar bé el porc?
Secret no n’hi ha cap. A jo el que m’agrada, perquè una vegada vaig tenir una experiència desagradable, és que el porc estigui ben fermat.
Llavors, és saber bé la zona on has de ficar l’acorador, part damunt la nou. Sempre és la mateixa zona. Ja està que de vegades endevines més i d’altres manco.
Ens pots contar quina va ser aquesta experiència desagradable?
Sí, una vegada, el porc, quan estava enganxat es va amollar i quasi em va encloure. Clar, jo no podia fer res, amb una mà tenia l’acorador i amb l’altre el poal. Ens vàrem espantar molt, tant jo com mon pare. D’aquell dia, sempre procur posar el travó al porc, jo. Així, si s’amolla, ningú se n’haurà de sentir culpable.
Aquest ha estat l’únic denou que has viscut?
Personalment no m’ha passat res més, a jo, però sí que he vist talls, o qualque enganxada amb la màquina capoladora.
Mon pare és fuster i ja de petit, dins la fusteria ens va inculcar molt de respecte a les màquines, i unes normes de seguretat molt bàsiques i elementals. Això fa que tengui moltes coses automatitzades per evitar aquests problemes.
Quantes matances fas cada any?
Depèn de l’any, però posa quatre o cinc. Les meves, les de la meva família i les de la família política són fixes. Llavors faig altres compromisos. Però jo no ho faig per treure doblers, sinó perquè m’agrada, per mantenir la cultura…
Coneixes gent que s’hi dediqui professionalment? Saps amb quins preus, o amb quines condicions treballen?
Sí, en conec tant de professionals com de semiprofessionals. Els preus depenen del temps i de la feina que vols que et faci. Si vols que mati el porc, el desfaci i prou és una cosa, si vols que trempi, etc. i estigui fins al migdia és una altra cosa. Sé que un company per matar, desfer, ajudar a taula i fer els ossos, per exemple, cobra 70 euros.
La gent que s’hi dedica professionalment pot fer feina cada dissabte i diumenge des del novembre fins al gener, sense setmanes buides.
Quines són les eines del matancer?
Les meves són: l’acorador, una ganiveta grossa, la destral, un cer, fregalls per fer el porc net, el ‘soplete’, i un parell de traves per fermar el porc.
Vols contar qualque cos més, qualque curiositat?
Per exemple que cadascú té les seves manies i maneres de fer. Quan ve qualcú nou, sempre em demana perquè ho faig així i no així deçà. Amb la sobrassada, és molt típic. Tothom té la seva recepta màgica. Aquí, si no t’ho demanen, val més no ficar-t’hi.
