30.000 persones segons l’organització i 8.000 segons la Policia Local de Palma estibaren diumenge horabaixa els carrers de Palma entre la plaça d’Espanya i el passeig del Born. Els inicis de les manifestacions sempre solen presenntar un aspecte que fa pensar que no s’ha assolit l’èxit que s’esperava per part de l’organització. Tanmateix, la saturació turística i els problemes d’habitatge en una illa superpoblada i superexplotada serviren d’esperó a milers de mallorquins per sortir al carrer, ja fos des de Palma, ja fos des dels pobles de la part forana, per demanar que es posi fre al creixement desorbitat i a l’arribada creixent de turistes any rere any. Així, quan ja feia molts de minuts que la capçalera de la manifestació havia arribat al Born encara continuava sortint gent per desfilar des de la plaça d’Espanya, punt d’inici de la marxa.
Referències immobiliàries, lemes per la llengua i la cultura pròpies de Mallorca, queixes per la saturació turística i per les dificultats per trobar un habitatge per part dels joves, moltes pancartes elaborades de forma manual, amb cartons. Molta imaginació i, sobretot, molta preocupació, això mostraven els assistents a la manifestació, a la qual s’hi havien adherit més de cent entitats.
En la lectura del manifest, l’organització va voler saludar les altres manifestacions que han coincidit durant aquest cap de setmana a tot el sud d’Europa, a les Pitiüses, Barcelona, Donostia i Granada, que sortien el mateix diumenge en manifestació. També hi ha hagut, aquest cap de setmana, accions reivindicatives a Menorca, Cantàbria, Lisboa, Venècia, Còrdova i Palerm, en una mobilització internacional simultània sense precedents. “El model turístic, sigui de masses o de luxe, ens asfixia any rere any, espolia recursos econòmics i residencials, destrueix el territori, explota la classe treballadora, contribueix a la crisi climàtica i desfà les comunitats,” deien en el Manifest, mentre insistien que “el model turístic ens empobreix i ens condueix al col·lapse. El PIB per habitant fa 25 anys que està en retrocés, mentre el cost de la vida i, particularment de l’habitatge, no fa més que créixer, fins al punt d’expulsar a molts residents dels nostres barris, pobles i, fins i tot, de l’illa per poder viure dignament. I som moltes i cada vegada més; persones residents, treballadores dels sectors vinculats al turisme, treballadores dels serveis públics, joves que no es poden independitzar, que se n’han d’anar sense possibilitats de tornar per no poder trobar feina o casa, persones grans que quan se’ls hi resol el lloguer queden al carrer…”
Per tot això, a través del Manifest, els concentrats reclamaven “l’accés universal a un habitatge digne, uns espais públics per a tothom, sense privatitzar, per fer-hi vida comunitària, unes condicions laborals dignes, amb horaris i sous compatibles amb la vida diària de la classe treballadora, justícia intergeneracional, un territori i recursos protegits i preservats, uns serveis públics de qualitat, que l’accés a l’aigua potable estigui garantit per a totes les persones, el dret a la sobirania alimentària, econòmica i productiva, el dret a la tranquil·litat i al descans i el dret a la sostenibilitat lingüística i cultural.
El manifest també va mostrar la seva solidaritat amb la classe treballadora del sector de l’hostaleria, amb el col·lectiu de docents i amb el poble palestí.
Per acabar, l’organització s’adreçà “al Govern i als representants de les institucions públiques. Us exigim que us deixeu de Pactes inútils i que us assegueu amb els moviments socials, amb qui lluitam dia a dia per una Mallorca millor per a totes, i comencem un diàleg per un canvi de rumb. Si no estau disposats a fer res podeu estar segurs que trobareu una ciutadania combativa que lluitarà per aquest canvi del model socioeconòmic de les nostres illes. Perquè estam disposades a trencar amb la normalitat turística”.
