skip to Main Content

Na Cecília, n’Esteve i en Maties

Maties Adrover (Manacor, 1990) i Esteve Femenies (Manacor, 1991) es troben més còmodes desplaçant-se sobre un patinet que anant a peu. El món de l’skateboarding -estrany per molts de nosaltres- és inseparable de la seva manera de relacionar-se i entendre la vida a la ciutat, i no només és així pels anys que hi duen -des dels dotze i tretze anys- sinó per la cura i la dedicació quasi obsessiva amb la que han treballat el seu darrer vídeo, Cecília, una mena de pel·lícula costumista de Mallorca que mescla trucs amb l’skate, la fauna i flora turística, simbologia catòlica i la música popular mediterrània. Si després de llegir això en teniu més curiositat, sou a temps d’anar a la presentació que faran al Cine Ciutat de Palma el pròxim dijous 17 de desembre. 

Quan va començar aquesta dèria per gravar allò que fèieu al carrer?

Esteve Femenies: Tothom que pati- na té una càmera i grava. En el nostre cas, gravàvem tots dos el que anàvem fent, però hi va haver un moment que em vaig dedicar més a gravar que patinar. No va ser fins que em vaig comprar la VX que vam començar de bon de veres. 

Maties Adrover: Des que vam començar a patinar vam tenir moltes càmeres domèstiques, i no va ser fins fa quatre anys que vam utilitzar aquesta càmera que és típica dins el món del skate, la SONY VX 1000, una càmera del 1994 que és bàsica- ment digital, però que grava damunt cinta. 

EF: Sí. I a partir d’aquí vam decidir treballar en una idea en concret i va ser quan va sortir el nostre primer vídeo, Compulsió. De fet, després de la premiere de Compulsió a Barcelona ja vam començar amb el vídeo de Cecília.

Quina va ser la idea inicial de Cecília?

EF: En el moment que vaig començar estava molt influenciat per un tipus de vídeos, sobretot com els que feia Jacob Harris, i tenia una idea en concreta. 

MA: Les referències principals són de filmadors d’Anglaterra o Baltimore que tenen un estil molt marcat. En els seus vídeos usen altres tipus de càmeres que nosaltres tenim. 

EF: Com que el procés de gravació és molt llarg, tens moltes referències que van sortint i van influint en la manera de gravar, els tipus de plànols que utilitzes i l’estètica general del vídeo. De quan vaig començar a quan l’he acabat a donat mil voltes. 

I amb tot, hi ha un moment que batiau el vídeo amb el nom de Cecília… Per què?

EF: Això va venir de la primera idea i del que et deia amb en Jacobs Harris i altres, perquè ells donen més importància als llocs que els trucs en si. Jo volia donar molta importància a la gent que vivia als llocs on anàvem a gravar. Aquesta era la meva idea principal, de fet, hi ha alguns plànols de la gent que passa per les places i els carrers. Jo volia intentar treure alguna cosa d’això i, si volíem donar molta importància a les persones de cada lloc, el vídeo, com les persones, havia de tenir un nom propi. A part, hi ha una referència clara al grup de música Tarta Relena, que tenen a cançó que nom Cecília.

MA: Una cançó que justament no apareix al vídeo, però que té sentit amb la idea inicial. 

Però al vídeo hi ha moltes referències al lloc com la música tradicional mediterrània, la sim- bologia catòlica, el turisme…

MA: El més típic seria intentar copiar l’estètica dels vídeos de tota aquella gent que ens ha influenciat, mostrar grans edificis com els grata- cels de Nova York o carrers amples com a Califòrnia. Nosaltres hem intentat mostrar el que hi ha a Mallorca. I amb la música també, nosaltres no posam Wu-Tang Clan sinó en Miquel Serra. 

EF: A mi m’agrada que un vídeo d’s- kate em conti una història i em mostri on i com viuen la gent que hi apareix. Per exemple, filmadors com Jacobs Harris i d’altres anglesos mai han renegat de l’estètica de Londres, la mostren tal com és. Nosaltres hem volgut fer el mateix aquí. Consider que els vídeos fets a Espanya sempre s’ha renegat de mostrar aquesta part, però si un vídeo està ben fet i intenta treure l’essència pot quedar tan bé encara que no sigui Califòrnia. 

Què ha canviat de Compulsió a Cecília?

EF: A Compulsió apreníem. Tot i que amb Cecília també hem après molt. MA: al primer apreníem a gravar i editar, a part, nosaltres estàvem més tots sols. Cecília és el doble de llarg i hi ha més persones implicades que ens han ajudat.

EF: A Compulsió hi ha escenes que estan molt mal gravades, ara ja ho controlam més. Abans cremàvem molt la imatge i ens pensàvem que ho fèiem bé. Justament la càmera és bas- tant senzilla, però alhora és mal de fer utilitzar-la, perquè l’has de conèixer molt. Una càmera d’alta definició és més bona de manejar en qualsevol moment del dia, però la que tenim a segons quins moments al vespre és mal de fer que quedi bé. 

S’usa molt aquest model de càmera en el món de l’skate?

MA: Nosaltres n’hem fet servir fins a tres, s’espenyen, però nosaltres compram la mateixa. És tan famosa que hi ha un mercat intern molt important d’skaters a tot el món que compren aquesta càmera. De fet, hi ha dues persones a Europa, una a Berlín i una a Londres, que es dediquen a comprar aquest tipus de càmeres rompudes per arreglar-les i tornar-les a vendre. Tots els vídeos que hem vist des dels noranta fins ara encara s’utilitza. Gent professional que es dedica a gravar encara utilitza aquesta càmera. 

Què la fa tan especial?

MA: Té uns colors especials i el micro de la càmera té un so molt característic, un so molt cru i fort que pareix fet a posta per monopatins.

EF: A Cecília vam gravar també amb altres càmeres completament analògiques, hi ha imatges al vídeo fetes amb una càmera súper-8 i una Bolex de 16 mil·límetres que vam gravar amb Domènec Bóronat, qui tenia la càmera i ens va ajudar a enregistrar les imatges que ens interessaven. 

Tornant a Cecília, com s’estructura el vídeo?

MA: L’estructura és molt convencional. Al vídeo sortim cinc skaters protagonistes, jo mateix, en Sebastià, en Dudu, en Charlie i en Xesc, més altres deu skaters que hi surten secundàriament. Tot això ho gravam principalment a Mallorca i un parell de trucs a Barcelona i Madrid. 

EF: Concretament, a Mallorca teníem la idea que sortissin les dues places emblemàtiques de Manacor i Palma, la plaça del Mercat i sa Feixina. A més, al vídeo també hi apareixen algunes animacions de tipus collage de n’Alex Coll i unes altres animacions dels títols que ha fet en Maties. Per altra banda, en Kike Donat m’ha ajudat amb la producció d’àudio. 

Quines referències heu tingut fora del món de l’skate?

EF: Ara no em venen al cap, però hi ha alguns elements que apareixen al vídeo que són extrets de sèries i pel·lícules. 

MA: De fet, la idea de fer molt grossa la mida dels títols la vam extreure de la sèrie Mindhunter. 

Vau publicar Compulsió amb la revista francesa Live Skateboarding Media, i Cecília?

MA: En aquest cas ho treim amb Place, una revista alemanya que en farà la difusió desp

Back To Top
Search