“Als dotze anys ja va començar a escriure. Amb només vint-i-cinc anys va publicar Jo també sóc catalana, on reivindicava el dret de pertànyer a la societat receptora, on havia passat la major part de la seva vida”. Així es referia Pilar Arnau a Najat el Hachmi, en la presentació del darrer llibre de l’escriptora vigatana, La filla estrangera a la biblioteca de Manacor. Arnau recordà que El Hachmi va sorprendre tothom el 2008 amb la seva primera novel·la, premi Ramon Llull, amb el títol de L’últim patriarca, traduïda a deu llengües i que va suposar la clau d’entrada de l’autora d’origen magrebí al món de la literatura catalana”. 2008 va sorprendre tothom, amb la seva primera novel·la, L’últim patriarca, premi Ramon Llull. Best seller, traduïda a deu llengües. Clau d’entrada al món de la literatura catalana.
En el llibre que es presentava dilluns a Manacor, El Hachmi aborda “la relació d’una jove amb la seva mare, tímida, vergonyosa i atrapada per la tradició, en un espai transfronterer entre les dues cultures.
Segons explicà Arnau, “la novel·la convida a reflexionar sobre els valors que diferencien les dues societats, però també els que diferencien les generacions de la mare i la filla”. La filla estrangera és “una carta d’adéu a la mare i al que ella representa, un monòleg amb la voluntat de fer justícia a aquesta mare”. Arnau recordà les similituds del títol de la novel·la amb la famosa divisa de Maria Mercè Marçal, i s’enorgullí que El Hachmi la completàs d’aquesta manera: “A l’atzar agraeixo tres dons, haver nascut dona, de classe treballadora, de nació oprimida i immigrant”.
Per part seva, Najat el Hachmi reflexionà sobre l’actitud de l’escriptor: “D’escriptors n’hi ha de molts tipus, el que necessita allunyar-se de la realitat immediata, i d’altres que necessiten abraçar-s’hi. Tot el que escrivim parteix de la realitat. És una resposta, una defensa davant de la realitat, que moltes vegades és molt absurda molt difícil de comprendre. L’escriptura és aquesta via per anar endreçant aquesta realitat”.
Precisament a l’hora de referir-se a la realitat que ha generat aquest darrer llibre seu, l’escriptora explicà que “de filles estrangeres n’he conegut moltes, i en etapes molt diferents. De companyes a l’escola, em recordo observant-les molt. Volia saber què feien les noies que estaven en la mateixa situació que jo. Recordo que una noia va desaparaèixer de l’escola perquè la seva família ja havia decidit que era hora que es casés i que tingués criatures.
El Hachmi aclarí que “aquesta novel·la per a mi per damunt de tot és una novel·la sobre la relació mare-filla”. I afegí que “el vincle amb la mare és un dels més complexos que hi ha, i el llibre està situat en el moment d’haver-te de separar de la mare, un procés que fem totes en un moment o altre, i que és inevitable. Cercar la teva pròpia individualitat, saber qui ets tu més enllà de la mare. Se’n diu individuació”.
Finalment, l’autora explicà que “l’aprenentatge d’una llengua sempre ens canvia. Quan ja tenim un domini d’aquella llengua, ja no som la mateixa persona d’abans, ja ens hem transformat en una altra. Amb aquesta transformació deixes enrere aquesta persona tan important per a tu”.