Catalina Amer i Ballester (Portocristo, 1971) és llicenciada en periodisme i responsable de l’Area Social i Federativa de Coordinadora Balear de Persones amb Discapacitat. Des del 2025 és presidenta de l'Associació Lectura Fàcil de les Illes Balears. La mar, el teatre i la lectura amb claror natural omplen el seu temps de lleure. Precisament de llegir, en parlam, i molt, en aquesta entrevista.
Explica’ns com neix l’associació Lectura Fàcil a les Illes Balears i com n’arribes a ser presidenta.
L’Associació de Lectura Fàcil de les Illes Balears va néixer l’any 2015 impulsada per la professora de català Pia Verger, amb l’objectiu de promoure l’accés a la lectura i difondre la metodologia de la lectura fàcil. Aquesta metodologia va arribar a l’Estat espanyol l’any 2003 amb la creació de l’Associació Lectura Fàcil de Barcelona, que és el nostre referent i que ha impulsat la creació d’entitats similars arreu del territori. Professionalment, faig feina a Coordinadora Balear de Persones amb Discapacitat i vaig descobrir la lectura fàcil l’any 2018. Per mi va ser una gran troballa perquè la lectura fàcil és una eina que em va ajudar a donar resposta a una preocupació que tenia des de feia temps: molta de la informació escrita que facilitam a les persones amb discapacitat intel·lectual no els resulta comprensible. I quan una persona no entén la informació que rep, veu limitat el seu dret a participar i a prendre decisions sobre la seva pròpia vida. L’any passat vaig tenir l’oportunitat d’assumir la presidència de l’associació. Aquest nou paper em facilita impulsar la lectura fàcil més enllà de l’àmbit de la discapacitat i contribuir a fer arribar aquesta metodologia a moltes altres persones que necessiten una informació i una oferta cultural més accessibles.
L’objectiu és facilitar la lectura… a tothom que ho pugui necessitar? A un col·lectiu de gent concreta? I quin tipus de lectura? La literària? O també la documentació administrativa, per exemple?
La lectura fàcil beneficia principalment les persones que tenen dificultats de comprensió lectora. Dins aquest grup hi trobam persones amb discapacitat intel·lectual, gent gran amb deteriorament cognitiu, persones amb demència en fases inicials, persones amb trastorns de salut mental, persones nouvingudes que estan aprenent la llengua, persones amb baixa alfabetització o amb poc hàbit lector, entre d’altres. Ara bé, la realitat és que qualsevol persona es pot beneficiar d’una informació més clara. Si anam a un servei d’urgències, rebem un diagnòstic inesperat o hem de prendre una decisió important enmig d’una situació d’angoixa o preocupació, agraïm que la informació sigui fàcil d’entendre. En aquests moments, la nostra capacitat de comprensió sovint disminueix i una comunicació clara esdevé especialment important. De fet, en el meu cas particular, també agrairia que els contractes de les companyies telefòniques estiguessin redactats en lectura fàcil o en informació clara. Això demostra que la necessitat d’entendre bé allò que llegim no afecta només determinats col·lectius, sinó tota la ciutadania. Per això, la lectura fàcil no s’aplica únicament a la literatura. Es poden adaptar documents administratius, informació sanitària, formularis, pàgines web, guies, normatives, contractes, documents judicials, material educatiu o informació turística, tant en format paper com digital. Pràcticament qualsevol text es pot adaptar a lectura fàcil o a informació clara, que és una metodologia més flexible però que comparteix el mateix objectiu: fer la informació més comprensible. Pel que fa a la literatura, es poden adaptar novel·les, contes, obres de teatre i textos divulgatius. Potser l’única excepció és la poesia, perquè una part important del seu valor es troba en el joc amb el llenguatge. En aquests casos, una bona alternativa és fer lectures comentades que ajudin a interpretar-ne el significat.
També està dins els vostres objectius facilitar la lectura a persones amb limitacions sensorials? Feis audiollibres?
La missió principal de la nostra associació és promoure la comprensió dels textos escrits mitjançant la lectura fàcil i la informació clara. Per tant, la nostra feina se centra sobretot en reivindicar l’adaptació de documents, llibres, guies, pàgines web i tota mena de continguts escrits. Ara bé, això no vol dir que no donem suport a altres mesures d’accessibilitat. Al contrari: defensam totes aquelles iniciatives que permeten que la informació i la cultura arribin a més persones, independentment de les seves capacitats o circumstàncies. Els audiollibres, per exemple, són una eina molt valuosa per a moltes persones. A altres països europeus hi ha una llarga tradició en aquest àmbit, mentre que aquí encara és un recurs poc estès i amb molt de potencial de creixement. També les audioguies als museus, la subtitulació, o l’audiodescripció contribueixen a fer la cultura més accessible.
Com es fa per fer fàcil una lectura? Es tracta de simplificar les estructures lingüístiques? O incidiu també sobre el contingut?
La lectura fàcil no consisteix a simplificar o empobrir un text. Una bona adaptació ha de conservar el mateix significat, la mateixa intenció i el mateix valor que el document original. Per aconseguir-ho, és cert que es revisen les estructures lingüístiques: s’utilitzen frases més clares, una organització més ordenada de les idees i paraules més habituals. Però també es treballa el contingut. Sovint no es tracta de llevar informació, sinó de repensar-la i explicar millor allò que el text original dona per sabut.
De fet, moltes vegades una adaptació en lectura fàcil necessita més explicacions que el text original. La clau és identificar què és essencial, eliminar el que no aporta valor i afegir el context necessari perquè qualsevol persona pugui comprendre el missatge i prendre les seves pròpies decisions. En el cas de les novel·les, l’adaptació en lectura fàcil cerca mantenir l’essència de l’obra original. No es tracta d’explicar una història diferent, sinó de fer-la més accessible. Es conserva la trama, els personatges i els missatges principals, però s’utilitza un llenguatge més clar i una estructura més fàcil de seguir. Això permet que moltes persones puguin accedir a obres de gran valor literari que, d’altra manera, els resultarien inabastables.
Hi pot haver gent que trobi que adaptar la lectura suposi facilitar encara més les coses i que d’aquesta manera la gran majoria de la població acabi essent incapaç d’assumir una lectura més complexa…
Certament, aquest és un dubte que sorgeix molt sovint. Però la lectura fàcil no neix per abaixar el nivell de lectura de la població, sinó justament per fer possible que més persones llegeixin, comprenguin i guanyin confiança com a lectores. Avui vivim en una societat amb un nivell d’alfabetització molt alt, però això no significa que tothom entengui allò que llegeix. De fet, diferents estudis mostren que una part important de la població té dificultats de comprensió lectora i els darrers resultats de les proves PISA ens han recordat que tenim molt marge de millora. La lectura fàcil és una eina d’accés i d’aprenentatge. Igual que no ens plantejam retirar les rampes i ascenssors perquè algú s’acomodi i no pugi escales, tampoc podem negar recursos que faciliten la comprensió lectora. Moltes persones necessiten textos més accessibles per agafar hàbit lector, ampliar vocabulari i adquirir estratègies de comprensió. A partir d’aquí, moltes persones poden avançar cap a lectures més complexes. El nostre desig seria que tothom pogués llegir les obres de Maria Antònia Oliver o Miquel Àngel Riera tal com les varen crear els seus autors. Però també hem de ser realistes i entendre que molta gent necessita un recorregut previ per arribar-hi, i que n’hi ha d’altres que, per les seves característiques personals, mai no podran passar de les novel·les en lectura fàcil o necessitaran el suport d’una altra persona i la lectura en veu alta. En qualsevol cas, totes aquestes persones tenen el mateix dret a gaudir de la lectura, de la cultura i del nostre patrimoni literari. I l’experiència ens demostra que quan la lectura es fa accessible, les persones llegeixen més, comprenen millor i participen més. Per això, des de la lectura fàcil no tenim por de facilitar l’accés a la lectura; al contrari, sabem que és la millor manera d’obrir-hi la porta a moltes persones que, d’altra manera, en queden excloses.
Teniu editorial pròpia? O la vostra funció és aconseguir que les editorials publiquin versions de lectura fàcil?
Les associacions de lectura fàcil som entitats sense ànim de lucre, generalment petites i amb recursos limitats. La nostra funció no és fer d’editorial, sinó promoure la lectura fàcil, donar-la a conèixer i donar suport a totes aquelles iniciatives que contribueixen a fer la lectura més accessible. Les adaptacions i les publicacions depenen principalment d’editorials que aposten per aquest àmbit. Per això, una part important de la nostra tasca consisteix a difondre la seva feina i a reivindicar la importància que té. Sovint parlam d’editorials molt valentes, perquè treballen en un mercat reduït però amb un gran valor social i cultural. Precisament per això, consideram que aquestes editorials haurien de rebre més suport per part de les administracions públiques. Ens agradaria que a les Illes Balears hi hagués línies de subvenció específiques per adaptar i publicar obres en lectura fàcil, especialment d’autors i autores de les nostres illes. Seria una manera d’unir accessibilitat i promoció del patrimoni literari propi.
Cal destacar que, després de Suècia, Espanya és un dels països on més s’ha desenvolupat l’edició literària adaptada, amb publicacions no només en castellà, sinó també en català, gallec i euskera. Qualsevol persona que tengui curiositat per conèixer l’oferta existent pot consultar el catàleg de l’Associació Lectura Fàcil de Barcelona, que recull centenars de títols adaptats.
A les Illes Balears, en canvi, encara estam fent les primeres passes. Tot i que sovint presumim de la nostra riquesa cultural i literària, en aquest àmbit anam bastant endarrerits. Per això també és just destacar i agrair la iniciativa d’Illa Edicions, que l’any 2016 va publicar l’adaptació en lectura fàcil del Llibre de les bèsties de Ramon Llull, realitzada per Pia Verger. És una de les poques experiències que tenim de publicació de literatura d’autors vinculats a les Illes Balears adaptada seguint aquesta metodologia.
Quina incidència teniu a les escoles i instituts? Us tenen presents? Els llibres de lectura fàcil són una bona eina per als alumnes que poden tenir més dificultats…
Actualment hem centrat bona part dels nostres esforços a donar a conèixer la lectura fàcil a les biblioteques públiques de Mallorca, perquè són espais oberts a tota la ciutadania i tenen un paper molt important en la promoció de la lectura. Ara bé, és evident que l’àmbit educatiu ha de ser un sector prioritari per a la lectura fàcil. A les nostres illes, els professionals de l’educació no solen rebre formació específica en lectura fàcil durant la seva formació inicial. Per això, el coneixement d’aquesta metodologia depèn moltes vegades de l’interès, la sensibilitat i la recerca personal de mestres i professors concrets. I he de dir que sent un gran respecte per la feina dels professionals de l’educació, que cada dia han de respondre a una diversitat d’alumnes i de necessitats cada vegada més complexa. Estic convençuda que la lectura fàcil hauria de formar part de les eines que coneixen tots els centres educatius. I no només pels llibres adaptats, que poden ser de gran ajuda per a l’alumnat amb dificultats lectores. També és molt útil per redactar materials didàctics, adaptar exàmens, preparar instruccions més comprensibles o elaborar comunicacions dirigides a les famílies. Per això em fa especial il·lusió que l’Associació Lectura Fàcil, amb seu a Barcelona, enguany celebri les seves jornades a Palma. Serà el divendres 16 d’octubre, a l’Arxiu del Regne de Mallorca. Són gratuïtes i obertes a qualsevol persona interessada, i precisament un dels temes que s’hi abordaran serà l’ús de la lectura fàcil a l’aula. Crec que és una oportunitat magnífica perquè els i les professionals de l’educació coneguin una eina que pot ajudar a fer l’aprenentatge més accessible i inclusiu.
Com resoleu els drets d’autor? Quan es fa una adaptació d’un llibre actual la deveu haver de consensuar amb l’autor, no és ver?
Les associacions de lectura fàcil no som editorials i, per tant, no gestionam directament els drets d’autor. El procediment és el mateix que per a qualsevol altra publicació: quan una editorial vol adaptar una obra, ha d’obtenir les autoritzacions corresponents dels titulars dels drets. Durant molts anys, una part important de les publicacions en lectura fàcil es varen centrar en clàssics de la literatura catalana, espanyola i universal. Això facilitava les qüestions relacionades amb els drets d’autor i, a més, permetia oferir obres de gran valor literari a persones amb dificultats lectores. També hem de tenir en compte que la lectura fàcil és un sector relativament petit. El públic potencial existeix, però encara no hi ha un mercat tan ampli com el d’altres tipus de publicacions. Això fa que les editorials que aposten per la lectura fàcil hagin de fer un esforç important per tirar endavant aquests projectes. Afortunadament, els darrers anys estam veient canvis molt positius. Cada vegada hi ha més autors i autores contemporanis que coneixen què és la lectura fàcil i que donen facilitats perquè les seves obres es puguin adaptar. També hi ha escriptors i escriptores que ja creen les seves obres pensant en un llenguatge més accessible o que escriuen directament seguint criteris de lectura fàcil. Crec que això forma part d’un canvi més profund en la manera d’entendre la cultura. Històricament, sovint hem vinculat la literatura i la cultura a una minoria amb una determinada formació o nivell educatiu. Avui, en canvi, guanya força la idea que la cultura ha de ser accessible i que tothom ha de tenir l’oportunitat de gaudir-ne i participar-hi. La lectura fàcil contribueix precisament a aquest objectiu: ampliar l’accés a la lectura sense renunciar a la qualitat ni al valor de les obres.
A banda d’aconseguir que es publiquin versions de lectura fàcil, quines altres activitats feis o promoveu?
Les entitats que treballam amb persones amb discapacitat intel·lectual- com Aproscom- fa anys que reivindiquen davant les administracions públiques que la informació important sigui accessible. Parlam de formularis, resolucions administratives, informació sanitària, normes, pàgines web o qualsevol document que les persones necessiten per exercir els seus drets.
Per això, des de l’Associació de Lectura Fàcil de les Illes Balears, aquest 2026, gràcies també a la col·laboració de Coordinadora Balear de Persones amb Discapacitat, ens hem centrat especialment en impulsar Clubs de Lectura Fàcil a biblioteques i entitats socials de Mallorca. L’experiència està sent extraordinàriament positiva. Els clubs són molt més que una activitat lectora. Es converteixen en espais de trobada, conversa i participació social. Les persones participants milloren la comprensió lectora i l’expressió oral, però també estableixen noves relacions, guanyen confiança i descobreixen el plaer de compartir lectures amb altres persones. A més, els clubs ens han permès apropar la lectura fàcil a les biblioteques públiques, que tenen un paper clau com a espais de cultura i inclusió. Moltes biblioteques estan descobrint que hi ha persones que no s’havien sentit mai lectores i que, gràcies a aquests grups, entren per primera vegada a una biblioteca i la fan seva. Per això, el nostre objectiu no és només que es publiquin més llibres adaptats. També volem crear oportunitats perquè les persones puguin gaudir de la lectura, participar en la vida cultural i sentir que la cultura és un dret que també els pertany.
