El Govern vol crear un espai de memòria on exposar tots els objectes recuperats durant les exhumacions, entre els quals hi haurà els d’Aurora Picornell
Tres botons de pressió, un botó de nacre blanc, una agulla de tancar metàl·lica, uns pesos de plom que es cosien als baixos dels vestits i abrics per donar caiguda, un projectil de pistola devora el crani i una ploma estilogràfica. Aquests són els objectes d’Aurora Picornell. Els varen torbar a devora el seu cos, al cementeri de Son Coletes.
De moment estan custodiats i no seran restaurats fins a la pròxima actuació amb el Quart Pla de Fosses.
La ploma estilogràfica
Un dels objectes més destacats i al qual es dona més importància és la ploma estilogràfica. Aquesta estava al costat dret del cos. La directora del projecte de fosses del Govern per la Societat de Ciències Aranzadi, Almudena García-Rubio, ha suposat que la duia dins la butxaca. En aquest cas, però, això és el menys destacat. “No hi ha d’altre objecte que ens pugui xerrar més de la vida de n’Aurora, que una ploma”, ha posat de manifest.
Una idea compartida pels familiars. El seu nebot-net, Miquel Tortella, ha remarcat que la ploma “és l’única cosa que no l’hi han pogut llevar fins al darrer moment”. “Han dit que havien trobat unes ulleres, que són una cosa que una persona ha de menester per veure-hi; un encenedor el necessiten per fumar; però amb la ploma ens diu que fins al darrer moment, si puc, escriuré el que vosaltres em voleu llevar”, ha sentenciat durant la presentació dels objectes a Son Coletes aquest divendres 2 de desembre.
Seràn objectes públics
Tots els objectes pertanyents a Aurora Picornell encara no s’han restaurat i no s’hi ha realitzat cap intervenció. Això es farà més endavant. El vicepresident de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica al Govern de les Illes Balears, Juan Pedro Yllanes, ha assegurat que en el Quart Pla de Fosses hi haurà “partides específiques per posar en valor els objectes que hem trobat a les exhumacions”. I és que, ha reconegut, “les restes ens parlen de com varen morir i on varen ser enterrades”, però creu que els objectes ens estan “parlant de com varen viure i què varen fer quan eren vives”. Ha dit que “personalitzen”.
A més a més, Tortella ha anunciat que quan estiguin, la família té la voluntat que totes les pertinences de la sindicalista siguin públiques. Això sí, amb una petició expressa: “no volem que es polititzi”, ha comentat. De fet, sempre ho han volgut així. “Amb la labor que s’ha fet i amb la icona que és ella, que estigui a l’abast de tot el públic”, ha assegurat.
Museu de Memòria
Unes pertinences que, juntament amb les trobades a altres indrets i excavacions, podrien ser exposades a un espai de Memòria. És més, Yllanes ha explicat que “el que volem a través de la Memòria Democràtica, no és sols recuperar les restes dels que varen ser represaliats i dels que varen ser assassinats per les seves idees, sinó que també recuperam parts de les seves vides”. És per aquest motiu, ha declarat, que “tenim molt clar que volem un espai de la memòria aquí, a les Illes Balears”.
Tot i que encara no hi ha cap projecte ferm, la idea és present. Els objectes, ha dit, “seran traslladats amb les restes i fotografies per donar informació de totes aquestes persones que varen ser assassinades senzillament per defensar les seves idees”.
Perquè això sigui una realitat, però, encara queda feina a fer. El vicepresident ha remarcat que s’haurà de parlar amb les entitats memorialístiques i aquelles que treballen per recuperar la memòria democràtica amb l’objectiu de trobar quin serà el millor lloc per ubicar-lo. “Hi ha molts espais vinculats a la memòria, com el cementeri de Porreres, Son Coletes o el cementeri de Palma”, ha reconegut. Al que ha afegit, “hi ha determinats llocs que són especialment dolorosos per a les famílies” i “ens hem de posar d’acord perquè sigui un lloc que a tothom li vengui de gust”.
Quart Pla de Fosses
La ploma estilogràfica d’Aurora Picornell i totes les seves pertinences seran restaurades al Quart Pla de Fosses. Mentrestant no s’han establert les noves dates per aquestes intervencions, la directora del projecte ha explicat que en aquest Tercer Pla de Fosses han sortit “ja ha acabat tot el treball de camp i laboratori”. A més, ha posat de manifest que als dos grans nuclis on han treballat, que han estat Porreres i Manacor, “hi havia moltes incògnites”. Aquestes, però, estan sent estudiades pels investigadors gràcies a les darreres identificacions.
I és que s’han trobat amb un gir de guió. “Hi ha gent que se cercava a Porreres ha estat a Manacor, gent que es pensava al Pla de Son Mas s’ha trobat a Son Coletes i per com van les investigacions a Porreres, gent que s’estava cercant a Porreres sembla que no hi són; diguem que des de la nostra disciplina estam aportant més pistes perquè a la investigació pugui avançar”, ha assegurat García-Rubio.
A més a més, durant aquests mesos s’han trobat amb dificultats. El que explica que encara no s’hagi pogut identificar de manera científica a les Roges del Molinar. “L’ADN dels esquelets està molt degradat”, ha dit. “Podríem no necessitar ningú de fora per identificar a les Roges del Molinar perquè estan emparentades entre elles, però de moment no ha estat així perquè els esquelets no conserven suficient ADN”.
