“No ploraré”

Aquesta setmana ha tengut lloc el darrer ple extraordinari del mandat. Dissabte entrarà un nou consistori, amb onze regidors nous. Per això, aquest darrer ple va servir també perquè tots els regidors que deixen la casa es poguessin acomiadar. La primera que prengué la paraula, però, va ser Antònia Llodrà, presumpta futura “batlessa” de Porto Cristo. Llodrà va demanar disculpes a Sebastià Nadal per si havien “punyit” massa. També tengué paraules d’agraïment per a Antonio Garcia, però curiosament quan se li va trencar la veu va ser quan s’acomiadava de les antigues companyes de govern, Catalina Riera i Bel Febrer. Justament, la Mistera va ser la que va dur el discurs més ben preparat. I així, amb rigor, però també amb emoció, recordà els seus tres caps de llista: Catalina Sureda, Antoni Pastor i Catalina Riera. Per a Cristina Capó, tota elegància, “ha estat un luxe i un honor fer feina per Manacor aquests vuit anys”. Capó es mostrà orgullosa de l’arribada imminent de l’aigua potable a tot el nucli de Manacor. Jaume Mut deia que “els qui queden han de fer feina perquè Manacor continuï sent guapo, perquè la gent d’aquí és guapa” i recordà que “el blanc i el negre s’han de menester, necessitam més solucions i menys bescollades” per acabar amb un agraïment a “Cati Riera batlessa”. La dedicatòria va fer trencar la veu a la líder del PI, “hauria d’haver començat la primera i tot hauria anat millor”, digué emocionada, mentre també recordava el seu mentor Antoni Pastor i tenia paraules d’agraïment per a Antònia Llodrà i Joan Gomila, “que no és aquí, però m’he recordat d’ell, ara”. “No tengueu por d’equivocar-vos, perquè l’important és fer”, digué als qui queden al Consistori. Joan Gaià es recordà de les negociacions de fa vuit anys amb el PI. “Els anys que són molt caparruts, m’han duit cap a na Bel Febrer molt ràpid, i ningú no hauria dit que un batasuno com jo i una senyora conservadora com ella poguéssim estar tan a prop”. Gaià recordà també el sacrifici: “Pens en en Llorenç i na Maria i que qualque vegada he renunciat a dur-los a escola perquè tenia una reunió aquí que em pensava que era per canviar el món, i el món continuava rodant. Tots tenim Llorenços i Maries”. Carles Grimalt se n’anava també agraït, només amb un retret, però: “No haver fet més sopars, que sempre van molt bé”. Sebastià Nadal, discret com sempre, va ser el més breu, i acabà amb un “gràcies” molt sincer. Maria Bel Bauzà, també demanà disculpes “per si he estat massa punyidora” mentre reivindicava l’exercici de la política i tenia paraules d’agraïment per a qui li va insistir de posar-s’hi: Antoni Sureda. El macianer prenia la paraula darrere ella: “No ploraré, perquè era ben hora que me n’anàs. Ja feia massa temps que era per aquí dins. Que facin feina els joves”, deia mentre s’oferia per “donar consell als qui queden, siguin del partit que siguin”. Maria Bauzà agraïa el creixement “prof… personal” que li han donat aquests quatre anys i era l’única del seu grup que agraïa la confiança a la seva cap Maria Antònia Sansó. Tancava els comiats Antonio García: Gràcies per aguantar-me i també per les estones que heu rigut amb mi, sempre és bo, un poc d’humor”, digué.