L’acció de govern s’emmarca dins els quatre anys d’un mandat, a partir del moment que prenen possessió del càrrec els regidors i parlamentaris elegits. Això fa que sovint molts dels projectes, entrebancats entre la paperassa, la documentació, els permisos, i tot el que envolta l’envitricollat sistema de l’obra pública i la contractació, molts dels projectes no puguin encetar-se fins el darrer any dels mandats i legislatures, amb la impressió natural per a l’elector que aquella obra es fa el darrer any per mirar de generar un record fresc i positiu de les accions que s’han duit a terme durant aquell lapse de temps.
Manacor, en això, no és una excepció, i són molts els carrers que avui encara es troben alçats, quan falten pocs mesos perquè acudim a les urnes per triar els regidors que decidiran, entre tots, qui és el nostre nou batle o batlessa.
Tanmateix, hi ha fets que preocupen més que no aquest, que és de mera forma. La impressió que hom s’endú en veure com actua el govern municipal és que no hi ha un criteri clar quant a la millora dels carrers. Quins són susceptibles de ser millorats i quins no? És un avantatge que el carrer sigui al nucli manacorí i no a Porto Cristo, a s’Illot, a Cales de Mallorca o a Son Macià? És un avantatge que el carrer sigui cèntric? Què passa amb les barriades degradades? S’hi arreglen asfalt i voreres? S’hi lleven les males herbes? Estan ben il·luminades?
Es troba a faltar una certa planificació, un principi i un final, un criteri definit, segurament zonificat, segurament progressiu, que comenci d’una punta de cada nucli i acabi a l’altra, i que en acabar-hi, pugui tornar a començar. Cal, també, ara que s’usa tant parlar-ne, que es tenguin en compte les demandes i els suggeriments dels veïns afectats. Qui millor sap què falta en un carrer, que hi sobra i que s’hi pot millorar són els qui l’habiten o els qui hi fan feina. És per això que abans d’emprendre determinades reformes transcendents, s’hauria d’escoltar la veu del poble, que, al cap i a la fi, es qui paga perquè totes aquestes reformes i plans de manteniment es puguin dur a terme.
