skip to Main Content

“Okupar”, o la subversivitat d’una lletra

D’un temps ençà s’usa molt estendre el pànic entre la població per motius tan remots i inversemblants com l’ocupació. Resulta que, segons propugna la dreta de ca nostra, i també la d’allà deçà la mar, ara hem d’estar tots alerta per protegir els drets dels pobres propietaris de pisos, cases i altres béns immobles que són víctimes, ai las, dels pèrfids i malvats ocupes, o okupes, que en diria altra gent. Es veu que la presència de la lletra, de voluntat clarament subversiva, ha fet efecte entre determinats polítics de la dreta i altra genteta que convé ni tan sols anomenar.

Però posem-nos en situació. Vivim, ara mateix, una crisi que, si no som capaços de posar-hi remei entre tots, superarà, i de molt, la del 2008. Un sector molt important (majoritari ja?) de la població no pot fer feina, i no pot fer feina perquè no en té, i no en té perquè no n’hi ha. L’aturada econòmica és tal que milers de famílies que no ho haurien hagut de menester mai han hagut d’acudir a Serveis Socials per demanar ajuda per poder pagar els seus lloguers o per poder comprar menjar per alimentar-se… De veres que quan la gent de la dreta fa referència al “fenomen” de l’ocupació pensa en aquestes persones? De veres les volen veure al carrer? De veres s’estimen més protegir la sacralitat intocable de la propietat privada (tan sovint acumulada en algunes fortunes que es poden comptar amb els dits d’una mà…) en comptes de donar una solució que garantesqui, atenció, un dret reconegut per la Constitució, tantes vegades per a ells d’una legitimitat gairebè atàvica, tel·lúrica i ultramundana i ultrasensorial.

Diuen, la gent de la dreta, que l’ocupació és un moviment de l’esquerra. Només faltaria que fos de la dreta! Però alerta, perquè l’advertiment que es fa des de la dreta es fa precisament per acudir al lloc comú, al tòpic, a l’okupa de rastes i arracades i tatuatges i cadenes i roba de cuir. Quina llàstima, tanta curtor de mires i tan poca perspectiva. Val això, un vot? Val, un vot, la dignitat d’una família que no té on dormir anit perquè l’han desnonada i no té manera de pagar un lloguer?

Caldria una actitud més sincera i més valenta i reconèixer que sovint aquests habitatges ocupats són precisament propietat de grans i poderoses entitats financeres o de grans grups inversors, que les abandonen mentre cerquen el millor moment per especular-hi… Caldria també aprendre a distingir un cop a una porta, d’una okupació simbòlica i reivindicativa i també d’una família que no arriba a final de mes. Quan totes aquestes coses estiguin una mica més clares, tal vegada en podrem tornar a parlar…

Back To Top
Search