Vet aquí algunes de les qüestions candents que es tractaren en el ple de dilluns passat:
La botella mig buida
Miquel Oliver i Catalina Riera tengueren una enganxada arran de la presentació d’unes factures per pagar amb reconeixement extrajudicial de crèdits. L’equip de govern actual decidí abstenir-se en el reconeixement extrajudicial a una factura per una obra de millora del camp de tir de la policia local encarregada durant el mandat de Miquel Oliver, mentre que “incomprensiblement”, segons l’exbatle, “sí que voten a favor del manteniment de l’oxigen”. Oliver apuntà que ho feien només pensant si la mesura l’havien presa ells o l’anterior equip de govern. Riera aclarí que el criteri era “votar a favor d’aquelles decisions que no eren potestatives: la botella d’oxigen s’ha d’omplir, sí o sí, governi qui governi. I per això hi votam a favor”.
Escorxador
S’aprovà també la regularització de l’estat de l’escorxador. Miquel Oliver remarcà que “el que em preocupa és el servei i que els ramaders d’aquí no hagin d’anar a Palma o a Inca per sacrificar els seus animals, i manifestar un cert “temor o inquietud perquè si aquest procediment, que entenc que s’ha de fer, provocàs això”. El batle Pedro Rosselló confirmà que “la intenció és regularitzar la situació amb garanties i atenent als principis d’igualtat i congruència competitiva”.
Ocupació de via pública
Miquel Oliver reclamà també explicacions sobre el requeriment de retirada de l’ocupació de la via pública a alguns establements. El líder de MÉS-Esquerra es queixà que, per exemple, “el pub de s’Illot no ha estat requerit fins el dia 16 de setembre, precisament quan acaba la temporada. Poca efectivitat tendrà la mesura si actuam així”.
Capó i el portal de transparència
Cristina Capó demanà per l’estat del portal de transparència i per la valoració que en feia la delegada responsable. Maria Antònia Sansó mostrà un alt nivell de satisfacció. Tanmateix, Capó li recordà que “segons la web, l’Ajuntament no té cap bé immoble. Posau-ho i la gent ho sabrà”. A l’apartat de convenis i contractes, “no n’hi ha cap”. Tampoc no hi ha, segons recordava Capó, “cap subvenció concedida, segons aquest portal”. Ni tampoc “les retribucions percebudes pels alts càrrecs i responsables de les entitats”. Capó acabà recordant que la llei de transparència va ser aprovada pel PP. Sansó replicà que “vostès, quan faltava un mes per començar a aplicar-la no tenien res fet”.
Un poliesportiu que pareix Es Cruce
Sebastià Llodrà s’interessà per la gestió de les instal·lacions esportives municipals on no hi ha personal encarregat. Miquel Perelló, delegat del ram, reconegué la manca de personal i explicà que “a s’Illot la gent en feia un mal ús i optàrem per un acord amb l’associació de veïns”. Un acord semblant es prengué amb el club esportiu de Son Macià.
Sebastià Llodrà replicà que a s’Illot hi començaren “despatxant dues aigües i ara pareix Es Cruce, amb bar, envelat, barbacoa…”. Una situació similar, segons Llodrà, a la que es viu a Son Macià. Perelló acabà comprometent-se a fixar un conveni amb una entitat sense ànim de lucre a s’Illot, i un concurs públic a Son Macià.
El batle Nadal
Joan Llodrà s’interessa per les solucions que cerca l’Ajuntament a la saturació de l’aparcament de la zona esportiva de la Torre dels Enagistes, arran de l’obertura del Centre Internacional Rafel Nadal, perquè “s’ha convertit en l’aparcament d’una empresa privada, d’un hotel i d’un megagimnàs que es carregarà tots els gimnasos de Manacor amb una instal·lació a sòl rústic a preu de patató”.
La delegada d’Urbanisme, Bel Febrer, respongué que no és l’Ajuntament qui hauria de donar explicacions, sinó “el Consell de Govern, que és qui va impulsar aquesta llei ad hoc”. I es referí al master plan aprovat el 18 de febrer de 2011, en temps del pacte de progrés i amb el suport de les tres institucions, Govern, Consell i Ajuntament”. Visiblement enfadat, Llodrà remarcà que “la llei aprovada amb nom i llinatges en temps de José Ramón Bauzá és una vergonya, i no sé com em podeu dir que no és cosa vostra si sou els mateixos, si hi ha dies que Sebastià Nadal pareix més el batle de Manacor que el mateix Pedro Rosselló”. Llodrà acabà: “Tenc una certa indignació, i em convé no xerrar més”. Febrer tornà a replicar: “Les limitacions són les que són. Tenim l’espai que tenim, que és públic, si vostè té una solució, la posin damunt la taula i ho tendrem en compte”.
