Pep Jaume (Sant Llorenç, 1976) és conegut al seu poble com en Pep Gall, però ara ho és sobretot perquè és el nou batle llorencí, després de més d’un quart de segle amb Mateu Puigròs al capdavant. Aquest tècnic superior d’administració i finances arriba a la batlia després de catorze anys de ser regidor pel PSOE a l’Ajuntament llorencí.
Amb quines emocions vares viure la teva presa de possessió? Quina resposta t’ha donat la gent?
Emocionat i molt content. No va ser el dia més important de la meva vida, però és una experiència i un dia important. La gent et fa cas no sols perquè et coneix i està contenta, sinó també pel que representes. Hi ha gent que et felicita i et veu pel diari i t’ho comenta per whatsapp.
Tens por d’arribar a la batlia després de 26 anys consecutius de presència de Mateu Puigròs? Devia ser un dels batles més longeus del país…
Por no, evidentment. Si tengués por no hauríem insistit tant a compartir la batlia. Mateu Puigròs ha estat cinc mandats i mig seguits a la batlia, i ho ha fet molt bé. Per tant, respecte sí que me’n fa.
Com coneixeran els llorencins l’arribada de Pep Jaume a la batlia del municipi? El PSOE ha estat sempre dins l’equip de govern…
D’ençà que Mateu Puigròs és batle el PSOE hi ha estat els darrers vint-i-quatre anys, ha tengut el suport del Partit Socialista. La relació és bona i Puigròs ens va acollir fins i tot quan no érem ni necessaris per formar govern. Ara, de qualque manera ell també ens torna el favor d’aquests vint-i-quatre anys seguits de suport. Què canviarà ara? Això és com la recepta de l’ensaïmada, que pot ser la mateixa, però si és feta teva sortirà d’una manera i si és feta meva sortirà d’una altra. Nosaltres mirarem de ser molt pròxims al poble. Vint-i-sis anys professionalitzen molt un càrrec com el de batle i inevitablement deixes de tocar un poc de carrer. Ara ha de canviar un poc això i estar al costat de la gent, que no dic que en Mateu no hi estigués, alerta.
Quines modificacions hi haurà amb el canvi de batles dins l’equip de govern? Quines competències assumeixes tu com a batle? I quines assumeix Mateu Puigròs?
El pacte de governabilitat de fa dos anys i mig no sols xerra dels projectes importants per desenvolupar. També hi estan repartides les àrees. A 18 mesos d’acabar seria tirar-te a un comellar voler fer canvis. T’aclimates, arribes, no te’n tems i ja estam en campanya electoral. Per tant, ara el que toca és continuar amb el programa que posàrem en comú entre tots. Jo duré urbanisme, recursos humans, obres municipals i memòria històrica, que tot això ja ho duia, i assumiré també Hisenda i Activitats. En canvi Mateu Puigròs es cuidarà de les obres municipals finançades amb fons europeus i també de l’aigua regenerada i de les depuradores, on hem fet modificacions molt importants els darrers anys, amb un sistema molt modern, com ara el de Calvià.
En quin moment es troben les relacions entre els diferents socis de l’equip de govern? Passes pena que amb el canvi de batle les coses canviïn?
Les relacions són bones. Amb MÉS també fa molts d’anys que feim feina plegats. Nofre Garcia és més nouvingut amb el PI. La gent és lleial a la seva paraula i no hi ha d’haver gaire estirades. I si n’hi ha les arreglarem a porta tancada. El diàleg ha de primar damunt tot. I anar pel camí que toca. Afluixar un poc d’aquí per estirar un poc d’allà.
Torrentada, pandèmia… Des de fa tres anys, la desgràcia sembla acarnissar-se amb Sant Llorenç. Quin ha de ser el paper de l’Ajuntament, en casos així?
Desgràcies i problemes grossos. I a més també la crisi de Thomas Cook, el temporal Glòria, una balena gegantina damunt la platja de Cala Millor… Tot el que sigui estirar la mà i donar ajuda és cosa de l’Ajuntament i hem fet el que havíem de fer. S’han invertit tres milions d’euros en solars i edificis i no escatimam esforços per resoldre els problemes.
PSOE a Madrid, PSOE a Palma i PSOE a Sant Llorenç. Tot toquen ser avantatges.
Madrid ja va pagar la part que havia de pagar, amb el 50 per cent dels onze milions. I l’altra meitat, que era cosa de l’Ajuntament, l’assumiren entre el Govern i el Consell. L’Ajuntament no va haver de pagar l’emergència. Qui pensa que el Govern reparteix segons el color va equivocat. Les coses es poden perdre per les formes o per altres coses, però no pel color polític. Diguérem que si jo era batle duria una reisdència a Sant Llorenç. I tots hem anat a punyir, però que ningú es pensi que perquè això és així jo et regal això o això altre. Els serveis es cobreixen segons les necessitats de cada lloc. Les obres de la torrentada no s’han perdut perquè no ens haguem preocupat, i qualque vegada hem xerrat gruixat amb els companys del partit de Palma.
Quins són els grans reptes de futur per a Sant Llorenç que es planteja Pep Jaume?
No ha de menester el mateix el poble que la zona costanera. A Sant Llorenç poble pareix que ha desaparegut aquell esperit de circular pel carrer, la vitalitat dels carrers, pareix com si ens convertíssim en poble dormitori. A la zona costanera, em preocupa la platja, hem de pensar que la natura no s’endugui la platja. Salvem aquest tema, perquè ens salva l’economia del 60 per cent directament i indirectament de tots.
Sant Llorenç va ser manacorí fa més de cent anys. Quina relació han de tenir els dos municipis?
Jo dic que Sant Llorenç som gairebé com una barriada de manacor, com Son Carrió ho pot ser del Port. Faig més via a arribar jo a Manacor que un que visqui al Serralt per arribar al centre. Ara bé, som una barriada independent, i la relació hauria de ser bona. Et pos un exemple. M’he reunit amb quatre directors de carreteres diferents per l’embós de la variant de Manacor. Ara hi faran un carril zero. L’obra és dins el terme de Manacor, però els primers beneficiats en serem els llorencins.
