L’arribada dels primers humans a les nostres illes ha estat sempre difícil d’explicar pel fet que, per una banda, les Balears són un dels arxipèlags més propers a les costes continentals de la Mediterrània i, per l’altra, van ser unes de les darreres illes en ser colonitzades de forma permanent pels humans. Això, a partir d’aquest estiu, tal vegada serà més bo d’explicar gràcies al patrimoni que amaga la cova Genovesa, a Cala Anguila.
Ara fa un parell de dies aquesta cova, tan coneguda com poc valorada, ha arribat a les pàgines de la prestigiosa revista Nature perquè els incansables investigadors que l’estudien hi han trobat una de les proves més antigues de presència humana documentades mai a les Balears. No és la primera vegada que l’altíssim valor científic d’aquesta cavitat es posa de manifest. Fa més de 20 anys que es coneix que a dins s’hi troben organismes vius endèmics que només es troben allà. Per si això no fos suficient, la cova és un jaciment paleontològic de primer ordre perquè a la galeria dels Myotragus es van trobar les restes de més de 50 d’aquests animals prehistòrics que van viure abans de l’arribada dels humans a les illes. O això es creia fins ara.
L’article publicat la setmana passada argumenta que una de les joies arqueològiques de la cova, un pont de pedra enfonsat que avui permet travessar el llac interior sense haver de nedar, caminant amb l’aigua a la cintura, hauria estat construït ara fa uns 5600 anys. Això contrasta amb la resta d’evidència que fins ara es tenia del primer poblament, restes que, com a molt, es remunten a fa uns 4300 anys. La clau en el descobriment ha estat la marca deixada pel nivell de l’aigua a les pedres del pont, una marca que evidencia el nivell de la mar (que determina el nivell de l’aigua del llac dins la cova) quan es va construir el pont. Estudiant les variacions en el nivell de la mar i de l’aigua dels llacs subterranis, els investigadors han pogut proposar que la construcció del pont dataria del període en què el nivell del Mediterrani hauria estat un metre per davall de l’actual, ara fa uns 6000 a 5600 anys. Aquest interval seria l’únic possible en què el pont hauria pogut estar exposat a un nivell d’aigua com el que va deixar marques a les seves pedres. Si es comprova aquesta hipòtesi, això remuntaria el primer assentament humà a Mallorca des del 2400 a.n.e. (abans de la nostra era) actual fins, pel cap baix, el 3600 a.n.e. proposat ara, realment una troballa excepcional.
Ara fa quatre anys parlàvem, en aquestes mateixes pàgines (llavors encara en paper), de la cova i del seu valor patrimonial, un valor que ja era altíssim llavors. En parlar-ne, no obstant això, dèiem que la cova es trobava en perill per uns abocaments d’aigües fecals de la urbanització que es troba a damunt. Realment, l’adoració que tenim al totxo en aquesta terra arriba a extrems insondables. A extrems com que compixam el nostre patrimoni més antic i preuat, natural i històric, literalment. Hi posarem remei?
