L’Ajuntament de Manacor anunciava un ban municipal fa una setmana amb el qual prohibia l’ús d’artefactes com petards, coets i traques sense autorització municipal, especialment a les festes de la nit de Cap d’Any, Reis i Sant Antoni, en pro de la seguretat i la convivència. Aquesta mesura, que segons l’Ajuntament cerca preservar la convivència ciutadana i el bon desenvolupament dels actes públics, suposarà també un benefici per als animals de companyia. Els petards i els renous afecten els animals, sobretot els cans, de manera especial. Aquest tipus de renous alteren les mascotes i els poden provocar tremolors, taquicàrdies, angoixa, sacsejades o fins i tot ennuegaments o nàusees.
Anna Aguilar explica que conviu amb dos cans, Ele i Dogga. “Ele s’activa tot d’una i comença a lladrar i córrer per tota la casa i, en canvi, na Dogga està molt més tranquil·la, però sempre ve al costat nostre, els seus referents, cercant contacte físic i visual per sentir-se calmada, cercant una validació” explica Anna, mentre afegeix que, segurament, si està tota sola, la reacció deu ser diferent. Un altre testimoni, Laura Parera, viu a foravila i té 2 cans a casa: “Els meus cans, tot i viure a una casa de camp, ho passen malament sobretot quan hi ha focs artificials o petards forts. Ells responen estant molt apàtics, perden la gana i sovint necessiten amagar-se a qualque lloc on ells se sentin segurs”. Finalment, també hem parlat amb Margalida Cortés, propietària de dues cusses i un ca que explica que “els tres s’asusten, però les dues cusses ho gestionen millor, tot i que lladren molt, però es recuperen ràpidament. En canvi, amb el ca és diferent, les molèsties se li allarguen: ell s’intenta amagar darrere de la rentadora, en un racó de la casa”. Cortés afegeix que pot ser molt perillós si això passa pel carrer perquè ells reaccionen a aquest tipus de renous, instintivament, volent córrer i escapar-se.
Laura Ramírez (Cuenca, 1989) és veterinària especialista en etologia, la branca que estudia el comportament dels animals, i ella concretament s’ha especialitzat en el comportament de cans i moixos. Establerta des de fa anys a Mallorca, Ramírez ha fet feina en diverses clíniques veterinàries i des de fa uns anys s’ha especialitzat en comportament fent feina per compte propi.
“Els petards els causen una reacció de por i això fa que puguin comportar-se de tres maneres diferents: lluitant contra l’estímul que els genera la por; també poden partir a córrer i escapar-se i d’altres que es queden bloquejats, com a congelats. Aquesta reacció també és preocupant perquè tot i que pot semblar que no els passa res, perquè té un comportament “bo” però això no et garanteix que no l’estigui afectant o estressant” explica l’etòloga.
Ramírez explica que l’emoció principal és la por, però cada animal reaccionarà diferent basant-se en la seva experiència vital i l’estrès que els pugui generar. “Si tens un bon vincle amb ells, segurament et cercaran per calmar-se devora tu, però també poden respirar molt fort, salivar, activar-se molt, tremolar, que no vulguin menjar…”.
Quant a possibles solucions per pal·liar aquests símptomes, l’etòloga explica que si és possible, cal anticipar-se. “Si tu veus, per exemple, que té por quan hi ha tempestes, segurament pots preveure que també en tendrà amb els petards, que són comuns per Cap d’Any i èpoques nadalenques” explica Ramírez que té clar que la prevenció és el millor remei i que s’ha d’anar fent-hi feina prèviament per tal que l’animal pugui sàpiga que quan arribi una situació que li pot generar por, allà té la seva via d’escapament. “Es pot crear un espai segur a la casa, que sigui la més allunyada d’on venen els renous i que sigui la més insonoritzada. Allà es pot crear un espai segur, amb un llit o un espai que els faci de cova, amb menjar, joguina o algun masticable que els ajudi a relaxar-se”.
D’altra banda, també recomana tancar persianes i cortines en cas que hi hagi estímuls lumínics o fins i tot música relaxant que ajudi a amortir els renous. Així mateix, recomana, si és possible, treure el ca a passejar durant els dies previs, amb passejades relaxades i de qualitat i intentar evitar treure’l en les hores que hi pugui haver el renou al carrer. Així mateix, si els animals tenen un referent humà, és important que, si és possible, aquest els pugui acompanyar i estar amb ells. “S’ha dit sovint que no se’ls ha d’acariciar perquè això reforçar la por, però aquesta teoria és falsa: les emocions no es reforcen i els estudis demostren que si l’animal està amb una persona que li transmet confiança i li transmet tranquil·litat, això l’ajudarà a estar més segur i relaxar-se” explica.
Finalment, pel que fa a possibles medicacions, Ramírez fa referència als nutricèutics, que podrien ser un suplement que de manera natural ajudar a fer que l’animal estigui més tranquil en casos d’ansietat i estrès lleus. En casos més greus, existeixen també medicaments del tipus ansiolítics que són medicacions segures i poden tenir un efecte positiu. Ara bé, en cap cas recomana l’acepromazina: “S’ha donat durant molts anys i en moltes clíniques, però no és gens recomanable” diu l’etòloga mentre afegeix que el medicament fa que “l’animal s’inhibeix en l’àmbit motor, queda com sedat, però sí que percep tot el que passa al seu voltant. És com si tu tens por de les aranyes i et fiquen en una gàbia plena d’aranyes i tu no pots moure’t ni escapar-te, però sí que perceps la por: és el pitjor que se’ls pot donar a un animal”.
