skip to Main Content

“Pintar per agradar a algú et fa més infeliç”

Fernando Robuschi ens despulla la seva pintura, que va des del paisatge de traços impressionistes a la pintura numèrica passant pel surrealisme

Fa devuit anys que Fernando Robuschi (Montevideo, 1978) va arribar a Mallorca. A l’Uruguai ja havia pintat més de 100 quadres, als quals ha d’afegir els 350 que ha pintat aquí. I és que l’illa i la seva claror màgica l’inspiren: “La llum de Mallorca és molt important, és especial, i la tenim molt de temps. He pintat ametlers florits pel gener i per la claror no em sabries dir si és gener o agost”. Els paisatges de Robuschi, pintats sobretot d’estiu, “podrien ser abstraccions, llocs inventats, però no ho són. Quan treball el paisatge solc ser molt metòdic”, diu l’artista uruguaià, que ha obert una galeria al carrer d’en Bosch on també fa tallers de pintura per a joves i adults. En parlar del paisatge, es defineix com a realista tendent a l’impressionisme, una descompressió del color per arribar a resultats més sensorials, amb traços gruixats per crear l’efecte de colors i llum que cerca. “Cerques la bellesa fins allà on no n’hi hagi”, diu, aquest cercador de l’aigua i les marines del llevant mallorquí, amb predilecció per cala Petita, un espai del qual estudia la llum a diferents hores del dia.

En canvi, quan arriba l’hivern arriba també el temps per a la introspecció i el pensament. És l’hora del surrealisme, del missatge, de la crítica. Si el paisatge pertany al cos, diu, “el surrealisme pertany a la ment, al món de les idees, per expressar un món social en el qual intentes aportar o expressar un missatge que vols que sigui entenedor per a molta de gent, i per això empres el simbolisme”. Cerca la llibertat del creador, Robuschi: “No pintes per vendre ni per agradar a ningú, perquè això et fa infeliç. Qui es diu mentides a ell mateix no arriba gaire enfora”, alhora que reconeix que “la llibertat és complicada”. El pintor uruguaià ho explica: “El més difícil és vendre la teva obra més personal”. En aquest cas parlam de la pintura numèrica: “Són formes posades en un llenç. D’unamanera teòrica és una informació igual que un color és una informació” i afegeix: “Les imatges es formen com una màtrix, perquè els dones formes que s’alternen en diferents llocs i funcionen a la fi com un puzzle”. En la pintura numèrica de Robuschi, cada xifra expressa un color: el blau és el 2, el cel és el 9, la fusta és el 4. “Els colors em transmeten una sensació…”

Back To Top
×Close search
Search