skip to Main Content
“Possiblement Aquest Sigui Un Bon Moment De Repensar La Llei D’Estrangeria”

“Possiblement aquest sigui un bon moment de repensar la llei d’Estrangeria”

Fina Santiago (Palma, 1961) és treballadora social i psicòloga de formació. Actualment és la Consellera d’Afers Socials i Esports, càrrec que ja va ocupar durant la passada legislatura. Parlam amb ella sobre la crisi social actual que ha suposat la COVID-19 i el pla d’ajuts que s’ha articulat des del govern autonòmic.

Com valorau el panorama social actual amb la crisi de la COVID-19?
Tothom sap que la situació que vivim és una crisi sanitària però aquesta crisi ha tengut conseqüències, de forma immediata en els aspectes socials i econòmics perquè l’economia s’ha paralitzat. Això suposa una situació que afecta directament als llocs de feina. Per tant, diria que estam en una situació greu de postcrisi. Afortunadament, hem de valorar positivament el fet que hi hagi un govern progressista a l’Estat espanyol i que ha entès que no es podien aplicar les mesures que es van aplicar per la crisi del 2008, quan es van produir retallades que van deixar a les famílies absolutament desateses. Actualment es fan polítiques de protecció a la renda de les famílies i també de l’estructura empresarial, com és el cas dels ERTO.

Com beneficien els ERTO?
Possibiliten que les persones estiguin cobrant una prestació econòmica deslligada de l’atur. D’aquesta manera eviten que la gent que no ha cotitzat suficient durant l’any, com és el cas de moltes persones de la nostra comunitat, pugui quedar-se sense alguna prestació econòmica. Això coincideix molt amb la tendència de la nostra comunitat, on la temporada turística genera més llocs de feina. La demanda que fem com a govern, i així ho vàrem expressar la setmana passada, és que aquests ERTO puguin continuar almanco sis mesos més. Serà molt difícil que l’economia s’activi suficientment i d’aquesta manera la gent tendrà dret a l’atur i pugui tenir les necessitats cobertes. D’altra banda, també ens preocupen les famílies perquè a les Balears tenim un mercat laboral molt precari: genera molts llocs de treballs però amb sous baixos i molta temporalitat i això fa que les famílies no tenguin capacitat d’estalvi i hagin de viure molt al dia. El que hem de fer a partir d’ara són polítiques, de manera conjunta amb l’Estat, per donar suport a aquestes famílies que tenen dificultats de caràcter econòmic.

I les persones que no tenen contractes laborals però treballen en negre?
L’Estat està protegint de manera adequada l’economia formal, és a dir, tots aquells treballadors que tenen un contracte laboral però sabem que hi ha moltíssima economia submergida. En el PIB de totes les comunitats autònomes i a la nostra de manera molt considerable. Es calcula que aquesta economia submergida suposa el 20% del PIB. En aquest sentit la Renda Social Garantida (Resoga) extraordinària COVID-19 va precisament destinada a protegir aquelles persones treballadores que molt sovint fan feina en l’economia submergida.

En què consisteix aquesta Resoga?
És una prestació econòmica que aplicam des de l’any 2016 i que bàsicament cobreix dos aspectes. D’una banda, una borsa de pobresa molt detectada que són les pensions no contributives. Es tracta de gent que rep 380 euros i nosaltres ho complementam fins a 459 euros. D’altra banda, hi ha les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica. A aquestes famílies els donam una mitjana de 558 euros, una mitjana basant-nos en una família de 3 membres. Dels 8500 beneficiaris n’hi ha 6200 que són pensions no contributives i la resta són famílies.

S’han modificat les condicions per accedir-hi?
Sí, hem modificat les condicions. Fins ara la podien cobrar tot tipus de famílies però només les persones majors de 45 anys que visquessin soles. Això era així perquè totes aquelles persones que estaven en una situació de vulnerabilitat econòmica amb menys de 45 anys els passàvem a programes de Política Activa d’Ocupació a través del SOIB. A partir dels 45 anys les dificultats per accedir a un lloc de feina són més elevades i per això vàrem posar aquest límit per la Resoga. Ara, amb el Decret 6/20 ho hem modificat per tal que totes les persones majors de 18 anys que estan en una situació de vulnerabilitat. Mentre duri l’estat d’alarma aquestes persones podran sol·licitar la Resoga. Durant aquest mes hem hagut de córrer i hem ficat pressa als ajuntaments i els vull donar les gràcies perquè ho han prioritzat. L’objectiu d’aquesta pressa era tenir les sol·licituds abans del dia 20 d’abril per poder tramitar-les i que aquesta gent pogués cobrar dins del mes d’abril i no hagués d’esperar fins al mes de maig per rebre la prestació econòmica.

La gent que entri la sol·licitud més tard però, cobrarà igual?
Sí. Per exemple, una persona que entri la sol·licitud dia 29 d’abril, tendrà dret a cobrar els dos mesos però ho cobrarà el mes següent.

Hi ha hagut un creixement en la demanda d’aquest ajut?
De moment encara no tenim les dades però esperam poder tenir-les a principi de la setmana que ve. Com que l’economia submergida no queda protegida per la política de protecció de rendes que fa l’Estat, des de la Conselleria vàrem pensar que nosaltres havíem de protegir aquestes persones. En aquest grup de persones hi trobam dos perfils. D’una banda, gent que està en situació de regularitat i altres que estan en situació d’irregularitat administrativa. En el segon cas, es tracta de persones que no poden tenir un compte corrent i per aquest motiu vàrem necessitar l’ajut de les entitats del tercer sector. Hem contactat amb Càritas, Casal Petit, Creu Roja i Metges del Món perquè ens ajudin a tramitar aquests ajuts. Aplicam els mateixos criteris que aplicam per qualsevol altra Resoga i el pagament es farà a través d’un taló. D’altra banda, aquelles persones que tenen compte corrent es tramitaran, majoritàriament, a través dels Serveis Socials del seu ajuntament. Esperam que dia 29 o 30 ja estigui confeccionada la nòmina per pagar el mes d’abril i el mes de maig.

Us coordinau amb altres organismes per complementar la Resoga?
La bona notícia és l’Ingrés Mínim Vital estatal. Nosaltres demanam que pugui entrar en vigor om més aviat millor perquè la situació econòmica que ens ve després del coronavirus no serà positiva i tendrà conseqüències socials importants. Les comunitats autònomes no podem fer front totes soles a aquesta situació: aquest Ingrés Mínim Vital és imprescindible.

Més enllà dels ajuts, països com Portugal han optat per la regularització de persones en situació irregular. Què opinau?
No és un tema que hàgim debatut dins del govern però possiblement aquest sigui un bon moment de repensar la llei d’Estrangeria. Com a Consellera d’Afer Socials, crec que, sens dubte, amb la situació actual de l’Estat espanyol, on hi ha un percentatge molt alt de persones en situació d’irregularitat administrativa i que molt sovint es tracta de persones que fa més de tres anys que viuen dins del territori espanyol, cal plantejar-se un canvi en la llei d’Estrangeria, que regularitzi aquestes situacions.

Back To Top
×Close search
Search