“Quan els nostres judoques guanyen, no vull que botin, quan perden no vull que s’empipin”

Pep Mascaró (Manacor, 1957) està alabat. Trenta-cinc anys després d’haver començat, estrenen nou local. A la inauguració hi anaren més de 600 persones. Mestre entrenador nacional de judo i cinturó negre amb vuitè dan, aquest home que feia de fuster ho va deixar tot per dedicar la vida a la seva passió. Parlam amb ell de la nova aventura.

Perquè ens puguem posar en situació, explica’ns quin temps fa que existeix Renshinkan?
Començàrem l’11 de maig del 1987, fa trenta-cinc anys. A Manacor, férem la primera classe dia 2 de gener de l’any 1990. Vaig començar amb set nins, que eren els fills dels meus amics.

Estàveu al mateix local on heu estat fins ara?
No. Vaig llogar una sala a l’escola de turisme del carrer de la Fàbrica. Aquell any acabàrem el curs al juny amb 18 alumnes. A l’estiu tornàrem a zero, però a l’octubre ja vaig haver de fer dues classes. Després d’aquell curs, ja ens moguérem al carrer d’Unamuno fins ara que hem inaugurat aquest nou local.

T’atreviries a dir quanta de gent ha passat pel Renshinkan durant aquests 35 anys?
És difícil posar una xifra, però jo diria sense por d’equivocar-me que hi han passat entre 3.000 i 4.000 persones

A partir de quina edat un infant pot començar a iniciar-se en la pràctica del judo?
Per a mi els quatre anys són l’edat ideal per començar a venir a judo. Està clar que al principi hi venen per fer psicomotricitat i coordinació. Per això és molt interessant ensenyar als nins tècniques de judo, això els dona molta coordinació… Quan volen aprofundir en la competició ja començam a fer proves a partir dels vuit o deu anys. A partir dels tretze ja poden acudir a un campionat d’Espanya. Ara bé, per a mi la competició no és el més important per a mi, sinó que cada persona trobi el seu lloc dins el tatami.

Què vols dir?
Vull dir que els infants hiperactius, en el judo hi troben una forma de des`carrega d’energia, les persones majors amb depressió tenen més seguretat en ells mateixos, els infants tímids hi troben agombol i companyia… Els beneficis del judo en aquest sentit són molts i per això hi ha escoles que aposten pel judo si hi ha infants amb qualque problema. Sovint és l’escola mateia la que subvenciona les classes de judo.

Quanta de gent hi ha vinculada al Renshinkan ara mateix?
Hi venen prop de 200 al·lots i som tres persones que hi feim feina.

Com arribau a la decisió després de trenta-cinc anys d’activitat d’obrir un nou local.
En el seu temps, el 1995, la meva dona i jo compràrem un solar devora el carrer de les Parres, per fer-hi als baixos l’acadèmia de judo i a dalt el nostre habitatge. A la fi, però, rebérem una herència i hi férem la casa on vivim. El local on sempre havíem estat va arribar a mans d’uns nebots dels antics propietaris, que el tragueren venal. En demanaven molt, i no em va interessar comprar-lo, així que aprofitàrem aquell antic local que havíem comprat la meva dona i jo. La història ve d’enrere, perquè el 2018, dos anys i mig després d’haver-lo demanat, ens donaren el permís d’obra. Avui el local és una realitat, al número 71 del carrer de les Parres. Et puc contar una anècdota?

I tant!
Jo enguany he fet seixanta-cinc anys. La meva dona i els meus amics es posaven les mans al cap en veure que m’embarcava amb aquesta obra. He demanat un préstec a pagar en deu anys… Però et diré una cosa. Jo si fes un ofici ja m’hauria jubilat faria estona. Però he creat una escola, i he fet aquest local. M’he tirat a la piscina sense saber si hi havia aigua. Però si una cosa tenc clara és que aquesta és la meva passió.Si he de quedar mitja hora més per ensenyar a un alumne una tècnica que no li surt, quedaré fins que li surti.

El judo és una art més de nins que de nines?
Això va a temporades. Ara devem estar a un quaranta per cent femení. En general, les nines solen ser menys que els nins. Però et diré una cosa: el judo és un esport tremendament femení. En els meus inicis, moltes famílies no volien judo per a les seves nines, perquè deien que era un esport d’homes. Però les nines que fan judo agafen un físic bestial, de model, i estan fortes. A més, fins als quinze anys les nines solen guanyar als nins, perquè en el judo també has de saber utilitzar la força de l’adversari. Els nins adolescents, quan lluiten contra les nines, van alerta, perquè els solen guanyar…

Tot i que la competició no sigui la vostra prioritat, també competiu…
Sí. Procur que tothom es trobi a gust. L’èxit més important que em donen és quan qualcú em diu: ‘L’època més important de la meva vida va ser quan vaig venir a judo’. Hi ha gent interessada en la competició. Però nosaltres som una illa… Hem tengut campions d’Espanya i subcampions… però tot d’una que qualcú es destaca li dic que en anar-se’n a estudiar a fora cerqui un centre d’alt rendiment. Ara bé, sempre els dic una cosa: ‘La competició no és per demostrar que ets més bo que un altre, sinó per demostrar-te a tu mateix que et superes cada dia que passa. No vull que els nostres judoques botin quan guanyen, ni vull que s’empipin quan perden. Continuarem progressant tant si guanyam com si perdem. Aquests són els meus valors. El judo és una forma de vida. Un exemple: un nin que va a l’institut i que es posa nirviós a un examen, si va a judo, trasllada els nirvis a la competició, i el dia de l’examen està tranquil. El judo fa que et funcioni bé la vida.

Quina continuïtat té el judo a l’edat adulta?
Per sort, el noranta-nou per cent deixen el judo quan tenen 18 anys. Dic per sort, perquè la majoria ho deixa perquè se’n van a estudiar. Tot i que intenten continuar, aviat ho deixen, perquè veuen que no poden seguir el ritme d’abans. Ara bé, molts exalumnes ens duen els seus fills i ells es tornen reenganxar. Només et diré que tenc un grup d’al·lots de més de cinquanta anys que estan damunt el tatami i alguns s’han tret el cinturó negre.

Tornem al local? Com és?
Jo diria que té dos aires, un de mallorquí, que li dona el marès que s’ha conservat a la paret exterior, amb el ferro rovellat als marcs de les portes, i un de més japonès, que li dona la part interior, com si fos un dojo, tot folrat de fusta. Abans teníem un tatami de 120 metres. Ara en fa 160, i tenim un corralet amb vidrieres i portes corredisses, gespa i cossiols, amb unes instal·lacions modernes. És el tatami de club privat més gran de Mallorca.