Pema Maymó (Manacor, 1974) fa anys que fa feina en el sector editorial, però no ha estat fins ara que s’ha animat a ser ella mateixa autora. Ho fa amb Supergermans, un conte il·lustrat per Alícia Teba
Tens bessons i una filla més petita. I ara treus un llibre de dos germans més grans amb una de més petita. Autobiografia?
Està clar que és autobiogràfic. Mai he dit supergermans alsmeus fills. Però sí, els protagonistes del llibre són Pep i Valentina, com els meus fills. I tenen una germana petitona. Hi ha una part inspirada en fets reals. Mira, a tots ens passa que quan tenim fills ens posam a cantar cançons que no t’hauries pensat mai que cantaries, o que et surt una vena creativa… a mi la que em surt més fàcil és la d’inventar-me històries. Quan els bessons eren més petits m’inventava històries amb els seus peluixos… i d’aquí surt tot. Els dic sempre que hi ha un Mussol que vigila que els altres ninots no s’escapin.
L’arribada de la germana petita ho desbarata tot!
Sí! La nostra filla petita va rribar per descol·locar-nos a tots! Tením dos infants amb gairebé sis anys, que ja havíem surat, i després en va venir una altra, que a més és molt potent, i per això li posàrem un nom com de madona de possessió, Joana.
Hi ha un missatge contra la gelosia del germà gran?
Tal qual. El missatge final és que si feim les coses en equip tot acaba bé i a més és més divertit. els germans grans, d’entrada, pensen que ja va bé que arribi una germana petita, però també pensen que no li toca venir a dormir a la seva habitació, a plorar i a despertar-se, i a despertar-los… I es demanen, “per què a nosaltres, si ja estàvem bé”, un pensament que fins i tot poden compartir amb els pares. “D’acord, que hi hagi una germana, però que no ens descol·loquin!”. Les juguetes hi tenen un paper important, en aquest rebel·lió… La germana ja no plora perquè les juguetes tenen aventures… i la tranquil·litzen.
Quin és el paper dels pares en la història?
Totalment secundari. Fins i tot ens plantejàrem que ni tan sols hi fossin físicament en dibuix. Els protagonistes són els supergermans i la germaneta, a més de les juguetes. Els pares fan el contrapunt per fer entendre que els germans grans han d’ajudar la germana nova. La idea és que els pares lectors puguin somriure, perquè m’he rigut una mica de nosaltres mateixos, mostrant-nos rebentats i fets pols quan tenim un bebè, sempre amb un punt d’humor.
L’altra pota del projecte és la il·lustradora, Alícia Teba.
Sí, des de l’editorial cercàrem una il·lustradora que fos molt expressiva, adreçat a primers lectors, encara que això de les edats és molt relatiu. Estic molt contenta amb el resultat. Les cares dels nins parlen per elles soles. Les clava molt. Ella també es va enamorar del projecte.
Amb quina editorial ho publiques? Arribarà a Manacor?
Sí! Amb La Galera. De fet és pura coincidència, però dilluns canvii de lloc de feina i pas de Planeta a La Galera. Coincideix que public el meu primer llibre amb l’editorial on a partir d’ara començaré a fer feina. De fet, el llibre havia de sortir per Sant Jordi… però ja se sap que la pandèmia ens ho ha desbaratat tot.
