skip to Main Content

Benestar a Son Suau

L’explotació rural Hort de Son Suau va obtenir la setmana passada un certificat que diu que segueixen uns estàndards de benestar animal. De fet, a Son Suau les vedelles “estan tranquil·les” perquè tenen llits individuals, gratadors, un sistema per fer front a la calor i una madona, Coloma Mascaró, que hi dedica cos i ànima.

Una frisona es fa un massatge amb un dels gratadors de Son Suau.
Les vaques jeuen sobre llits fets amb matalàs i lona, que es fan nets diàriament i es cobreixen amb serradís perquè estigui eixut.
Les braves mengen sota els ventiladors, que s’encenen durant l’estiu.

Coloma Mascaró és la madona de Son Suau. De família tradicionalment pagesa, tant ella com el seu home, Baltasar Martí, l’any 1983 van mudar-se a Son Suau, on fan llet des de llavors. “Nosaltres som amitgers, el propietari de la finca és un altre: nosaltres posam la feina” afirma Mascaró. Així i tot, tota la vida li han dit la madona de Son Suau “fins i tot el senyor em diu madona” explica rient.
“L’any 83 hi havia 43 vaques i nosaltres també en vàrem dur unes quantes, en total en teníem una seixantena” diu Mascaró. A poc a poc, van anar augmentant el negoci, perquè els demanaven més llet i actualment en tenen prop de 200 frisones.
Sempre s’han dedicat a només a fer llet i la distribueixen a través d’AGAMA, així com les granges mallorquines de Can Dalmau, Son Bernat, Son Garau/Can Peixet, Son Carbó i Ses Veles. Son Suau, però és la primera finca que ha aconseguit la certificació de benestar animal. Segons Mascaró, ara amb la manca de turistes per mor de la crisi sanitària, aquest any han baixat les vendes i és per això que han començat a enviar llet a la península i amb això va sorgir la necessitat de posar en marxa aquest certificat de benestar animal.
“Allà requereixen aquest certificat i d’aquesta manera podem vendre-la de manera que ens surti a compte” explica Mascaró mentre afegeix que “per a nosaltres, no implica gaire canvi: els animals sempre han estat bé”. Van fer algunes reformes i ampliacions i les vaques ja fa uns anys que compten amb diversos elements que milloren la seva vida a l’explotació.
“Aquí les vaques estan tranquil·les, no es molesten i no tenen por de nosaltres: tenen bon anar a menjar i estan ben cuidades” diu Mascaró. Per això, fou fàcil per a ells obtenir aquest paper quan una empresa especialitzada en la matèria va visitar Son Suau dia primer d’octubre. Van fer una revisió de diversos elementss i ben aviat han comptat amb el paper que certifica que es compleixen uns estàndards de benestar animal. I tant és així, que les vaques tenen llit així com sistema de ventilació i dutxa i també unes escombretes de neteja i massatge. “Tenim cubicles individuals, on hi ha llits i així elles no es molesten” diu Mascaró. Es tracta de matalassos coberts amb lona damunt i “cada dia ho fem net i hi posam serradís perquè estigui eixut”. A més, hi ha també ventiladors que posen en marxa tot el dia durant els mesos més calorosos de l’any i que està sobre la zona de les menjadores. Allà mateix també hi ha un nebulitzador un sistema que cada parell de minuts xifona aigua vaporitzada perquè les vaques estiguin fresques i no tenguin calor. “D’aquesta manera elles estan molt millor i durant l’estiu no baixen tant la producció de llet”. A més, tenen instal·lats diversos gratadors, uns raspalls que donen voltes sobre si mateixos, on les vaques s’acosten per fregar-se i gratar-se el cos.
Pel que fa a les vendes de llet, Mascaró explica que “a Mallorca no es produeix ni el deu per cent d’allò que es consumeix” i diu que “quan va començar el confinament es va notar una mica perquè hi vàrem fer molta feina: entre tots ens vam posar en contacte amb botigues i distribuïdors” però es lamenta que hi ha hagut poc canvi en la mentalitat de la gent. “Jo no veig que la nostra llet sigui més cara que la que ve de fora, però la gent l’agafa manco” diu la madona de Son Suau. “Sempre demanam que s’utilitzi la nostra llet i que es defensi el producte d’aquí”. En aquest sentit, Mascaró també apunta que és essencial que les grans superfícies es conscienciïn i distribueixin la llet local.
Tot i que encara els queden uns anys de feina al davant, no saben si el negoci continuarà un cop es jubilin perquè cap dels quatre fills ha volgut continuar amb el negoci familiar. “Diuen que els dissabtes, els diumenges i els dies de festa estan millor sense fer feina”. Així i tot, per ella, la seva, no és una feina pesada “però hi has de ser perquè un animal requereix que sempre en tenguis cura”. De fet, cada dia s’hi posen a les 6 del matí, s’aturen una hora el migdia per dinar i “no hi ha dia que acabem abans de les vuit i mitja”.

Back To Top
×Close search
Search