[/pullquote]
Albert Carvajal: “Si el bé en qüestió està declarat bé històric o artístic hauria anar a càrrec de l’estat”
1. Per norma, jo diria que sí. Tal vegada exceptuaria aquells casos en què l’església empra els seus béns per oferir un servei públic o social. Caldria estudiar-ho amb profunditat.
2. Aquest és un tema complicat. Si el bé en qüestió està declarat bé històric o artístic hauria d’anar a càrrec de l’estat o altra administració pública. Per a la resta, entenc que ho ha de fer el propietari.
Bel Riera: “A Pollença han demostrat que l’església és de l’Ajuntament”
1. Els ajuntaments s’aprofiten molt de les instal·lacions eclesiàstiques. Xisco Vicens, rector de Pollença, va demostrar que l’església d’allà en realitat era propietat de l’Ajuntament. Moltes vegades l’administració empra instal·lacions eclesiàstiques sense pagar res a canvi. S’haurien d’asseuree seure els representants eclesiàstics i civils. I arribar a un acord que pogués beneficiar-los a tots.
2. Teòricament se n’ha de cuidar el Bisbat. I cal saber els recursos que tenim. El campanar del Port quan va caure el va pagar l’ajuntament. Avui, segons quins rectors adequen els béns de l’església per llogar-ho i treure’n un rèdit.
Andreu Genovart: “La diòcesi no pot fer front als edificis que té”
“La diòcessi com a tal de cap manera pot fer front als edificis que té. La meva opinió personal és que no em molestaria gens el sistema que té el govern francès. Ell és propietari dels edificis, i l’església catòlica té dret a fer-ne ús fora cap problema ni un, i el dia que ho deixi, passa a l’Estat. Aquí has d’apel·lar als fidels, a les institucions… L’església fa un servei públic, primer per totes les visites culturals, segon, en el Convent, per exemple, s’hi fan concerts, actes culturals, actualment sense pagar res a l’església; tercera: hi ha molta gent que encara ve a donar el condol per un mort i no és creient, però ve i dóna el condol, i llavors no queda al funeral, això és un servei que fa l’església, i no hi està obligada, només està obligada al servei del funeral. Són motius objectius, d’utilització de l’església.”
Lara Gelabert: “L’església ha de pagar l’IBI igual que qualsevol altre propietari”
1. L’església, en tant que propietària, clar que ha de pagar l’IBI pels seus béns patrimonials, igual que qualsevol altre propietari.
2. És més complex, perquè hi ha moltes realitats. Però si aquest temple, convent o bé patrimonial és del Bisbat, és ell qui n’ha d’assumir el manteniment, de la mateixa manera que un altre petit propietari tengués un bé patrimonial se n’hauria de fer càrrec, i en tot cas podria adherir-se a convocatòries d’ajuts o subvencions. En canvi, si és l’administració la propietària d’aquest béns, és clar que se n’encarregaria ella. El que no pot passar en cap cas és que l’església tengui un bé pel qual cobri una entrada o un benefici econòmic i a més rebi ajudes de l’administració per mantenir-lo.
Miquel Àngel Cabrer: “L’església haurà de compartir el seu patrimoni”
“Jo crec que l’església ha de pagar IBI de les propietats que poden ser objecte d’ús lucratiu. Si només parlam d’un patrimoni artístic, que no es pot vendre, i que és mal de mantenir, en aquest cas sí que consider que en poden tenir una exempció, perquè tenen una funció pública. De cada vegada el tant per cent de població creient cau més en picat, i l’església és més feble per mantenir el seu patrimoni. Però, com a contrapartida, la gent de cada vegada té més sensibilitat per reconèixer aquest patrimoni, i valorar la necessitat de conservació. La gent sent que el patrimoni és seu i que l’ha de cuidar. Igualment, de cada vegada més, els rectors són conscients que el patrimoni no és seu, sinó públic; i l’església, de cada vegada l’haurà de compartir més, ja passa, a vegades, quan es fan exposicions, actes culturals, etc. Per tots aquests motius crec que hi hauria d’haver ajudes públiques, a canvi que els espais tenguin una utilitat pública més enllà del caire religiós.”
Montserrat Nadal: “Els temples tenen una funció social”
1. Pens que l’Església hauria de pagar l’IBI d’aquelles propietats de les quals en treu un rendiment econòmic. És un exercici de responsabilitat i de contribució a l’erari públic, que no pot defugir. No crec que l’hagi de pagar pels temples, ja que aquests tenen una funció social, com a llocs de culte o com a espais per a concerts, cant dels Goigs i les Completes, i altres manifestacions culturals.
2. Si l’Església no vol assumir aquestes despeses, cosa que pens que hauria de fer, una possible sortida és pactar amb les Administracions una “venda controlada” per tal de preservar tot aquest patrimoni. En tot cas, l’Església hauria de disposar de les propietats justes per a funcionar, com a mostra d’austeritat i de proximitat amb els empobrits del nostre món.
Jessica Campos: “L’estat és laic, en teoria”
1. Pels béns catalogats no haurien de pagar IBI.
2. Jo donaria doblers a l’església per al manteniment dels temples. A tot el que no fos preservar patrimoni no hi donaria cap dobler ni un, perquè en teoria l’Estat espanyol és aconfessional i laic. Si hi hagués aquesta aportació, s’haurien de poder fer a les esglésies qualsevol tipus d’actes culturals, com ara concerts o conferències.
