Espurna és una joveníssima banda manacorina integrada per Arnau Galmés Sansó, Ariane Elisa Santos Pladevall, Roger Moragues Vilardebo i amb la recent incorporació Joel Moragues Vilardebo a la bateria.
Tots ells són nascuts a Manacor entre 2004 i 2010 i amb estudis o connexions amb el món de la música des de sempre. Amb algunes experiències prèvies, però no del tot definitives, el projecte va néixer l’any 2024 a partir d’una convocatòria de Neura, A part o banda, que tenia per objectiu impulsar bandes joves. “Aquesta convocatòria cercava eminentment grups que no tenguessin trajectòria. Vàrem començar a tocar a l’Espai Goya i ens varen oferir una mentoria i suports tant a l’hora de crear com de produir i gravar” explica Galmés.
D’aquest procés surt el seu primer EP homònim estrenat fa manco d’un mes i amb tres cançons pròpies: “Últimament”, “I ja sé” i “No sé sumar”. Una proposta que combina la sonoritat pop-rock de l’escena local amb noves formes d’expressió musical. La seva proposta fusiona la força rítmica d’un power-trio amb una veu en contrapunt i unes lletres cuidades. Dues d’aquestes cançons varen ser les que presentaren als Premis Ciutat de Manacor de Cançó Guillem d’Efak, certamen del qual recentment s’han proclamat guanyadors.
Un reconeixement dotat amb 5.000 € i que reconeixen que “no ens ho esperàvem gens perquè nosaltres hi anàvem per provar. A més, hi havia gent molt bona i a qui admiram moltíssim. Guanyar va ser un xoc” expliquen els membres del grup que afegeixen que “va ser una experiència molt xula i molt còmoda. Estam començant i ens fa ganes fer moltes coses: rebre un reconeixement com aquest ens ajuda a seguir, ens impulsa i ens motiva a seguir amb la música” afirma Moragues.
Tot i que beuen de diferents estils musicals se senten units pel pop i el rock alternatiu i defineixen la seva proposta com “un so guitarrer en català”. “Els nostres referents canten en castellà i volíem atracar aquestes propostes a la nostra llengua: feim allò que ens agradaria sentir en català” expliquen.
Quant als processos creatius, expliquen que les idees de les cançons parteixen de Moragues i posteriorment tothom hi fa feina per afegir arranjaments de cadascun dels instruments per arrodonir la cançó. Santos, la cantant, és també la lletrista i explica que “no som el típic grup que parla de l’amor i el desamor. Crec que en les nostres cançons es nota el cansament de no saber on vas. Parlam d’aquesta sensació de ser jove, de la generació de vidre i que no tot és tan fàcil per a nosaltres”.
Pel que fa als doblers del premi, “els invertirem al projecte. És un pot comú que ens servirà per pagar el local d’assaig i en algun moment, si podem, gravar un disc” explica Galmés. De fet, ara se’ls gira feina perquè tenen la vista posada a configurar un set list amb cara i ulls, creant més cançons per poder arribar a fer un repertori que es pugui presentar en directe. “L’objectiu és tenir una hora de música per poder tocar i si podem, enregistrar un disc”.
