skip to Main Content

Recomanacions per aidar a la colonització

Sempre hi som a temps per a la sorpresa. No sé si es pot fer publicitat de franc, però començarem amb una beguda de cacau que ja s’anuncia en català i fa dècades que s’embotella a Mallorca. Aquesta no té gaire competidors de fora de l’illa, perquè és excel·lent. Seguirem amb una patatilla, també feta aquí, però que no es troba pràcticament a cap supermercat ni botiga, mentrestant comprarem totes les altres marques que arriben amb immensos contenidors des de València o Barcelona, fabricades qui sap on, amb gustos dubtosos i aromes repulsius.
Tenim fàbriques, encara hi ha herois en aquestes illes, on s’embotella la fabulosa pinya, beguda nacional, però tothom segueix fent costat a les multinacionals de les fórmules secretes i la porqueria.
Les aigües minerals embotellades a l’illa tenen qualque defecte considerable? De veritat són millor les aigües duites de Galícia, Espanya, el País Basc o Suïssa? Llarga vida als contenidors i als seus transportistes, asseguts al bar del vaixell fent tertúlia amb uns bons crits.
El vi mallorquí és car, la joia en el lotus. Tot el vi mallorquí és car? Què significa car? En relació a què? Sense vessa anirem a les enoteques i a les botigues per pagar a preu de canari jove vi espanyol o francès. Sempre oblidant que al continent també hi ha uns llocs que es diuen Montsant, Priorat, Terra Alta, Alella, Penedès, Empordà, Alacant, València…
Encara tenim artesans que fan sabates amb sola de pneumàtic, sola de cotxo que deien, però com que no tenen cap marca coneguda, els deixam arraconats. Ens delim per les sabates de marca, de colors horripilants, amb preus que tallen l’alè. Aixó sí, tenim una marca de sabates, mal pronunciada, que s’aprofità del model d’aquells artesans i es va fet d’or exportant sabates arreu del món.
Si tenim convidats o si anam a dinar o sopar a fora, hem de fer com els teutons o els britànics, grans entesos en peix. Demanarem llop, orada o rèmol, però que sigui de piscifactoria, així seran tots de la mateixa mida i tendran aquells gustet de pinso tan entendridor. Comprar peix d’aquí, de temporada, a preus rebentats, això sí que no ho hem de fer. Tenen moltes espines i has de fer una feinada, a més tenen gust de la mar. Ecs!
A molts indrets (sa Pobla, Muro, Ciutat, Campos, Sóller, Felanitx, Porreres) encara hi ha gelaters, negocis familiars, amb productes cada cop més ben elaborats, amb nous sabors naturals. Bé, però no en venen a totes les benzineres, ni surten anunciats per la televisió, ni són caríssims. I tampoc no tenen un nom exòtic de ressonàncies centreuropees.
Hem après moltes coses dels colonitzadors, una de molt important és que el millor formatge del món el fan ells en una regió semidesèrtica, amb una textura que no ha canviat al llarg dels anys. Aquest és el formatge que trobarem a tots els supermercats i que tenim avesat. També té l’avantatge que surt per la televisió adesiara. Rebutgem els formatges mallorquins de vaca o d’ovella, com ignoram que hi hagi una raça mallorquina de vaques o d’ovelles. Deixem de banda el formatge de Menorca, com ho fem ja amb el d’Eivissa. Mantenim-nos en la ignorància de saber el gust del formatge empordanès, garrotxí o bé el de les comarques del Maestrat i la Terra Alta.
Hi ha un foll, a Campanet, que encara fabrica sabó d’escurar, líquid per fregar, netejador de banys, i altres productes que es fan servir a totes les llars. No en compràssim per res del món. No surt anunciat a cap televisió.
Si perseveram fent totes aquests bones accions, enfonsarem la poca indústria que tenim, la minsa agricultura que tenim i farem costat al que ens fa a tots milionaris: el turisme de moixais. Algunes patronals ens ho agrairan, bé això darrer ja és més dubtós.

Foto: Una formatgeria de Vila, Eivissa, l’any 1964

Sebastià Vidal-Joan (sebastiadaurat@yandex.com)

Back To Top
×Close search
Search