“La competència d’acollir és l’Estat espanyol. En el nostre cas, aquí la Comunitat Autònoma s’hi posa al capdavant i ho fa a través de Creu Roja, que serà la que es cuidarà de gestionar tota l’arribada de refugiats”. Qui parla és Carme Gomila. La delegada de Serveis Socials de l’Ajuntament de Manacor explica també que “s’ha habilitat una figura de protecció per a persones refugiades que es tramita de manera molt ràpida”. D’aquesta manera, aquestes persones procedents d’Ucraïna tenen la seva situació regularitzada durant un any amb possibilitat d’allargar-ho fins a tres, un fet que permet accedir a un lloc de feina, escolaritzar els infants…
En aquest sentit, Gomila es mostra crítica amb la gestió internacional d’aquest conflicte: “Està molt bé que s’hagin trobat solucions a curt termini en aquest conflicte, però tant de bo s’hagués respost amb la mateixa imminència en tots els conflictes internacionals on hi ha persones refugiades”.
Mentrestant, explica la delegada, “a Serveis Socials ja hem començat a veure famílies que han arribat amb famílies d’acollida d’aquí. Primer van a la Prefectura Superior de la Policia Nacional de les Illes Balears, a Palma, i també a la Creu Roja. Quan tenen tot això arreglat els tractam ben igual que una família nouvinguda. Si necessiten aliments o ajudes econòmiques els en donam. Ja hem atès entre 10 i 12 famílies i sabem que voluntaris manacorins han duit a més, unes setanta persones amb furgonetes”.
Ara, a Serveis Socials, “esperam notícies del Govern perquè s’aprovarà un paquet de mesures extradordinàries per la guerra i es preveu que hi hagi un paquet d’ajudes econòmiques per a les famílies, que ja no hauríem d’assumir els ajuntaments. En qualsevol cas, si no s’establissin aquestes ajudes, les assumiríem nosaltres, per descomptat”, alerta Gomila.
De totes maneres, la delegada manacorina aclareix que “la majoria d’aquestes famílies arriben amb les necessitats bàsiques cobertes perquè estan amb una família d’acollida i ja tenen menjar i roba”. A l’hora d’establir un suport per a les famílies acollidores, Gomila reconeix també que “esperam directrius del Govern balear”.
El que sí que ja han fet tot d’una que han contactat amb aquestes famílies ha estat “derivar-les al centre d’adults perquè comencin classes de català o castellà, perquè la barrera idiomàtica és evident”.
En un primer moment, l’Ajuntament manacorí va oferir les cases rurals per a famílies que arribassin sense un referent aquí, “però en ser per a una estada llarga varen ser descartades, ja que les cases rurals no tenen cèdula d’habitabilitat”.
De moment, aclareix també Carme Gomila, “no hi ha necessitat de famílies d’acollida”, tot i que també és cert que “molta de gent s’ha oferit per acollir menors tots sols, que és un tema complex”. Gomila també fa una crida a tota la gent que vol acollir menors: “Si hi ha gent que vol acollir menors no importa esperar que hi hagi una guerra a Ucraïna. Hi ha molts de nins en situacions molt precàries que també necessiten una família d’acollida”.
Pel que fa a l’escolarització dels infants, es du a terme de forma molt fluïda, tot i que s’espera que el degotís de refugiats no s’aturi per ara. La delegada acaba agraint “l’allau de solidaritat, que és normal que de tot d’una hi sigui, per això cal que també la canalitzem com toca”.
