[/pullquote]
Com neix el projecte d’aquesta exposició?
Fa cinc anys que, revisant el meu arxiu, m’adon que la figura humana no surt a les meves fotografies, i si hi surt és per fer fotografia de denúncia, o bé perquè la figura treu algun profit del medi. Neix la curolla de retratar persones dins la natura, però amb la idea que aquestes persones sortissin de manera equilibrada amb l’entorn on poguessin comparèixer. Després de prendre unes vaig veure que la tasca no seria senzilla.
On rau la dificultat?
Trobar persones que poguessin tenir un natural especial de connexió amb la natura va esdevenir una de les tasques més complicades d’aquest projecte, però hi hagué una persona que va fer capgirar aquella idea inicial. Aquest treball és, per tant, fruit de totes les persones que hi surten, de la seva capacitat de connectar amb la natura, de sentir-s’hi bé, d’acostar-s’hi amb humilitat, i de no sentir-se malament o coaccionat davant una càmera fotogràfic.
Són models?
No s’ha fet servir cap tipus de model fotogràfic. Les persones que surten en aquestes imatges són d’un natural molt especial per a mi, molt singular. Són persones a qui proposava situar-se a espais totalment salvatges, cercats per mi. I que fossin capaços d’actuar dins aquest espai lliurement sense que jo els donàs cap directriu. Els retratava per veure com reaccionaven en aquell espai.
I quin és l’objectiu assolit?
Sense voler, m’he trobat amb uns efectes emocionals brutals, duent a terme aquesta tasca, tant per part meva com per part de les persones que hi han intervengut. Ja no es tractava exclusivament de retratar persones dins un ambient, si no de poder guardar vivències molt colpidores d’aquelles persones a un determinat lloc.
Els paisatges retratats són a Mallorca?
El 90 per cent de les imatges són a Mallorca, i la resta són preses a Menorca, Islàndia i Lanzarote.
Trobar indrets totalment salvatges a Mallorca no sembla una tasca fàcil…
Recercar molt nous indrets no treballats fotogràficament ha estat una de les feines més intenses aquests anys. A Mallorca ha estat molt complicat poder cercar nous paisatges, amb la pressió que tenim.
Has fet totes les imatges en blanc i negre. Per què?
És un retorn als orígens. La idea de fer blanc i negre sorgeix per retornar als meus primers treballs fotogràfics, en què treballava la presa, el revelatge i el positivat. He intentat mantenir tot el procés, per aconseguir una exposició que fos senzilla, clara i molt humil.
Que ha estat el més complicat d’aquest projecte?
El més difícil ha estat mantenir-la en secret. Treballar durant cinc anys amb persones i que ningú pugui arribar a saber que estàs fent. Les persones participants sabien que ho fèiem, però els he demanat discreció.
Per què, aquest secretisme?
Perquè durant aquest temps he intentat formar-me a nivell d’intel·ligència emocional. De mica en mica, descobria les possibilitats terapèutiques que la naturalesa podia oferir a les persones que retratava. Determinades sessions han estat inesperades, en el sentit que l’energia que s’ha mogut des del punt de vista emocional, ha estat una experiència brutal. Tot depèn del moment que es vivia, era jo que havia d’adaptar-me a les persones. M’havia de moure i trobar allò que cercava. Les persones no eren models dirigits i jo m’havia de situar en el millor lloc per captar aquell moment. Són fraccions de segon de moltes jornades, moltes sortides.
Les persones hi surten amb roba?
Hi ha de tot. Cada persona ha actuat a cada espai de manera lliure.
Què creus que sentirà l’espectador que visiti l’exposició?
Les imatges són un tesstimoni de vivències molt especials dins la natura salvatge, i per tant és un recull d’emocions, de sensacions, que les persones que hi compareixen han viscut a un determinat lloc. L’exposició pretén mostrar que la natura ens pot permetre viure determinades emocions, o vivències o sensacions. De fet en cap moment he cercat obtenir bellesa, sinó senzillament mostrar moments viscuts.
I què vols moure tu, en l’espectador?
Alguns podran sentir-s’hi reflectits. I m’agradaria que se sentissin encoratjats a fer el mateix. Viure els espais naturals d’una manera molt diferent a com actualment s’està vivint.
On és el mal de la forma actual de viure la natura?
La clau està en què la natura actualment és un bé de consum. El primer canvi és que la natura és casa nostra, hi hem d’accedir amb miraments, amb respecte, amb humilitat. Si fóssim capaços de fer això, la natura no necessitaria defensors ni defensores.
Hi ha qualque cosa més associada al projecte d’aquesta exposició?
Sí. L’exposició “Naturals” és la segona passa d’un camí marcat. La primera va ser la de fer les imatges. La segona, aquesta de l’exposició. La tercera és la intenció de fer un llibre, i la quarta, i més ambiciosa, seria poder contar a tota la gent interessada quina és l’experiència que hem viscut i com l’hem viscuda.
La gent que hi ha participat mostra molta part de la seva intimitat. I jo els ho he d’agrair moltíssim. En cap moment m’han posat impediments de retratar-les i de mostrar-ho.
Hi ha un full de ruta marcat per a aquestes?
No. En el llibre ja hi faig feina. M’agradaria que fos un projecte de micromecenatge. On el llibre es pogués finançar sense interès de guanyar-hi res ni de treure’n un profit econòmic. Les imatges no estan a la venda.
Quantes imatges formen l’exposició?
Són quaranta fotografies de 60×40.
Vols afegir qualque cosa més?
Només això, que la natura és un bàlsam reparador, si l’agafam com toca, ella ens retorna el que nosaltres li donam.
